Somàlia

Article publicat a La Directa

Fa mesos que Somàlia és notícia als mitjans per la fam extrema causada per la sequera i els conflictes bèl•lics interns.No són notícia, però, molts altres aspectes de la situació a Somàlia, que han contribuït també a la crisi que pateix el país. En parlarem tot seguit .

La pesca estrangera a les costes de Somàlia ha deixat sense feina molts pescadors somalis i ha reduït dràsticament la font proteínica més important en l'alimentació de la població costanera. Durant més d'una dècada, centenars de vaixells de diversos estats (incloent-hi Espanya) han pescat de forma no declarada i no reglamentada, sense respectar les regulacions de conservació de les espècies ni les ambientals, amb conseqüències nefastes sobre els recursos marins. De vegades les captures superaven el 300% del límit permès. Sembla que els vaixells de la UE extreien del país més de cinc vegades el valor de la seva ajuda anual a Somàlia. No només hi ha hagut una espoliació de recursos pesquers, sinó que s'ha posat en greu perill el futur de la pesca local.
Un fet relacionat també amb la destrucció de recursos naturals és l'ús de Somàlia, des de 1991, com a abocador de residus perillosos (nuclears inclosos) per part d'empreses i governs estrangers, tant al mar com a terra i que ha provocat greus danys mediambientals.

Un aspecte obviat als mitjans és que la zona és un punt de gran interès geoestratègic i ho demostren el nombre d'operacions militars a la regió i l'abundància de països que hi participen. En els darrers tres anys hi hagut, com a mínim, vuit operacions multinacionals i dinou unilaterals. S'hi han implicat 37 països; les grans potències, els petits països veïns i molts d'altres. Les operacions inclouen la lluita antipirateria i la formació de policies i militars per a les forces armades i de seguretat del Govern Federal de Transició (GFT) de Somàlia.
Uns quants aclariments sobre aquest GFT a qui la comunitat internacional està secundant: No ha estat escollit per la població, sinó instaurat des de l'exterior. Està denunciat per violacions de drets humans, com el reclutament de menors per a les seves milícies i l'ús indiscriminat de la força, amb bombardejos sobre llocs densament poblats. A més, al GFT són freqüents els "canvis de camisa". Alts càrrecs del GFT són excaps de grups armats que l'han combatut aferrissadament. Algun estava vinculat a activitats de pirateria, d'importació d'armes i de segrest d'estrangers. És del tot imprevisible l'actuació futura d'aquests personatges als quals s'està mantenint en el poder.

La formació de policies i militars té efectes molt negatius. Amnistia Internacional afirma que no s'hi inclou normativa sobre drets humans, que la selecció de l'alumnat permet l'accés com a alumnes a presumptes infractors de les normes de drets humans, que una part de la formació va a càrrec de grups acusats de violacions de drets humans i que s'entrenen policies per combatre grups opositors armats. Cal afegir el risc que alguns dels efectius ensinistrats passin després a la insurgència.

D'altra banda, està entrant molt d'armament al país a través del suport extern militar al GFT i provoca un increment de l'armamentisme al país. Diu l'ONU que el 80% d'aquest suport armamentístic i militar s'ha desviat cap als mercats d'armes locals o cap als grups de l'oposició i que les contribucions al sector de la seguretat del GFT representen una font d'inseguretat a Somàlia i un obstacle per a l'estabilització.
A més, Somàlia ha esdevingut una àrea nova de negoci per a les empreses privades de seguretat i defensa. La seguretat marítima s'ha afegit a la llista dels seus serveis (equips de seguretat a bord, entrenament d'armes de foc per a la tripulació, gestió de la negociació i del rescat en cas de segrest...). Una d'aquestes empreses ha aconseguit un contracte per entrenar una milícia privada de 2.000 homes per combatre tant la pirateria com el grup opositor armat al-Shabab. És l'empresa Saracen, darrere la qual hi ha el fundador de Blackwater. Aquest tipus d'empresa s'ha instal•lat a la zona i això n'augmentarà la militarització i la violència.
Finalment, cal destacar que l'ajuda internacional es concentra en el vessant militar, el que demostra que prioritza els interessos geoestratègics estrangers i no el benefici de la població.