Gran guerra i literatura antimilitarista
Com tots sabem, el 28 de juliol pròxim es compliran els cent anys del començament de la primera guerra mundial. No cal insistir en la seva rellevància històrica: res del que ha passat al llarg del segle XX es pot comprendre sense referir-s’hi.
La Revolució d’Octubre, que convertiria l’eix comunisme-anticomunisme en el pern central de les relacions internacionals i de la política interna de la major part dels estats, l’ascens dels feixismes, l’inici del allargat procés de descolonització o l’esclat mateix de la segona guerra mundial, són fets històrics l’arrel dels quals s’ha de buscar en el que va passar durant i immediatament després de la Gran Guerra.
La primera gran conflagració mundial va inaugurar també la “era de les matances”, com va deixar escrit el gran historiador Eric Hobsbawm, és a dir, una nova època en què els nivells d’horror i destrucció assolits no van tenir parangó amb res del conegut anteriorment. La cursa d’armaments entre EUA i l’URSS desenvolupada en la segona meitat del segle XX, potencialment capaç de desembocar en un conflicte bèl·lic que hagués pogut provocar l’extinció de la humanitat, va ser la seva culminació lògica.
Ara bé, davant de tantes matances reals i potencials, el segle XX va propiciar també una reacció antibel·licista com tampoc s’havia conegut fins llavors. Aquesta sana reacció moral es va expressar en diversos àmbits de la cultura humana, la literatura entre ells.
Entre les moltes novel·les i relats que es poden esmentar, és preceptiu recomanar a la gent més jove la imprescindible Sin novedad en el frente d’Erich Maria Remarque, de la qual l’Editorial Edhasa va publicar una nova traducció en 1994 i la va reeditar el 2009, una versió que encara es pot trobar fàcilment en llibreries. És un relat veraç i terrible de la vida quotidiana d’un soldat a la guerra de trinxeres. A diferencia de la freda i esteticista narració del mateix assumpte que fa el protonazi Ernst Jünger en Tempestades de acero, la mirada literària de Remarque està impregnada d’un elemental sentit de la pietat i la solidaritat humanes, així com d’una sorda rebel·lió davant de tanta barbàrie.
També són molt recomanables el clàssic de la literatura satírica antimilitarista Las aventuras del valeroso soldado Schwejk de Jaroslav Hasek, editada en castellà per Edicions Destino el 1980 i per Editorial Áncora i Delfín el 1995; i el relat autobiogràfic del dramaturg Ernst Toller, Una joventut en Alemania, editat a Espanya per Muchnik Editors el 1987, en què explica com va ser un jove nacionalista alemany que es va enrolar entusiasmat en l’exèrcit en 1914, per acabar després, vista la realitat sagnant que li va tocar viure, sent un convençut antimilitarista partidari de la Lliga Espartaquista de Karl Liebknecht i Rosa Luxemburg.
Sin novedad en el frente es va publicar el 1929 i es va convertir en un extraordinari èxit internacional. Va ser portada al cinema per Lewis Milestone molt poc després, el 1930. Va obtenir dos Òscars, un a la millor pel·lícula i un altre a la millor direcció. A poc a poc, la guerra de trinxeres de la Gran Guerra es va acabar transformant en l’escenari típic per a moltes altres pel·lícules antimilitaristes. Així va passar amb Paths of Glory (Senders de glòria) de Stanley Kubrick, un dels més contundents al·legats cinematogràfics antibèl·lics de tots els temps, o amb King and Country (Rei i pàtria) de Joseph Losey, esplèndida pel·lícula sobre l’objecció de consciència.
A tot això va contribuir decisivament que el moviment obrer d’inspiració conseqüentment socialista o anarquista s’oposés a la Gran Guerra (encara que no pogués impedir el seu esclat) i que aquesta, tot i començar amb un gran suport de masses, es transformés en una immensa catàstrofe humana que va induir a les poblacions, començant per la russa, a rebel·lar-se contra els seus respectius estats per exigir la seva fi immediata. Tots els pacifistes del segle XXI som fills d’aquesta tràgica història.
