Desobeir
La crisi econòmica empenta als governs a desmontar l'estat del benestar que tants sacrificis ha costat construir, un dels instruments que tenim per aturar aquests estat de coses, sinó el millor, és la desobediència.
És evident que la crisi econòmica que avui travessen Catalunya, Espanya i Europa és sistèmica, vull dir, pròpia del sistema social en el qual vivim anomenat capitalisme. Un sistema que a través de la globalització s’ha convertit en una amenaça per a tota la humanitat. Arreu del planeta es veuen els efectes negatius del sistema. L’aleteig d’una papallona en la borsa de Tokio provoca un desastre financer i l’empobriment de milions de persones en diferents indrets del planeta. La perversió del sistema afecta la qualitat de vida de les persones en totes les seves dimensions. A casa nostra els signes de retrocés de la democràcia ja són presents. Els governs debiliten l’estat del benestar i retallen les cobertures dels drets socials dels més desfavorits, mentre s’enforteixen les mesures de retall de les llibertats amb més control de la població.
El resultat és que les desigualtats són cada dia més profundes entre una minoria que cada cop és més rica i una enorme massa de gent, un 20% de població, que cada dia augmenta i s’empobreix més. Davant d’aquesta situació, els partits polítics s’han quedat sense capacitat de reacció. Veuen, i en són conscients, com el nostre desenvolupament s’esfuma, desapareix, sense prendre mesures per aturar-ho. Se’ns dirà que un estat sol no pot fer res, que no té aquesta capacitat i que es necessiten polítiques conjuntes que exerceixen organismes globals (FMI, BM, OMC...) fora del control dels estats.
Fins aquí una diagnosi molt ràpida. Però què es pot fer per canviar el rumb de les coses quan els governs no són capaços d’aturar el subdesenvolupament que ens ve a sobre? Una eina ben eficaç és la desobediència civil. Fixem-nos que hem estat educats a ser ciutadans o, segons com es miri, súbdits submisos a l’Estat, a obeir les seves lleis i el seu ordre social. Però no ens han educat a desobeir i a no cooperar amb les injustícies. En canvi, la humanitat ha progressat gràcies al fet que hi ha hagut desobedients, gent que es va rebel·lar contra la injustícia. I això es independent que l’Estat sigui o no democràtic. Perquè la democràcia és un ideal social i, en aquest sentit, utòpic. I com que la humanitat és imperfecta la democràcia també ho és i, per tant, és millorable. I en el seu si hi ha molts espais no democràtics, com són les retallades de drets i llibertats. És contra aquests espais que la desobediència té una potencialitat enorme, perquè es presenta davant de la ciutadania com un exemple moral.
Avui, quan al planeta regna el desordre perquè interessa a l’afany lucratiu desmesurat d’una minoria que governa el món -una minoria que prefereix el desgovern a l’establiment d’ordenaments que regulin les relacions polítiques, econòmiques i socials internacionals-, quan veiem com els nostres estats es dobleguen a les seves exigències i assistim a retallades en drets en educació, sanitat i prestacions socials, la millor eina que tenen la societat civil i els moviments socials és fer objecció de consciència, desobeir i no cooperar amb les lleis que retallen drets i llibertats de les persones. No val a dir que són lleis democràtiques emanades d’un estat de dret en què la gent ha escollit els seus representants. La consciència està per sobre de la llei i de l’Estat. Aleshores desobeir és una regla moral per canviar el desordre en un ordre social més just.
Cal recordar que la desobediència és un acte conscient, públic, no violent, amb l’ànim de millorar la llei, els programes de govern i la convivència social. Per tant la desobediència no va contra tot l’ordenament jurídic, sinó contra un objectiu clar, precís i comprensible per tota la població. Ara es tracta que el moviment 15-M i les forces socials que li són afins delimitin aquest objectiu i orquestrin una campanya per intentar salvar l’estat del benestar que hem anat construint amb molts sacrificis i que ara pretenen fer desaparèixer. Una dona, Eva, va desobeir Déu robant una poma i Prometeu robà el foc als déus. És la nostra cosmogonia; què estem esperant per desobeir? No hi ha cap govern que pugui resistir la força d’un gran moviment de masses de desobediència.
