Paco Fernández Buey pacifista
Francisco Fernández Buey ha mort. Entre d'altres coses era un pacifista convençut que sempre va mostrar el seu suport al moviment per la pau. Aquesta és una resenya de gratitud per les seves múltiples contribucions a la pau.
La mort de Paco Fernández Buey ha trasbalsat a la gent dels moviments socials d’esquerres que en els darrers quaranta i tants anys s’han mobilitzat en favor de la justícia social, donat que ell era un referent de compromís ètic en la transformació de la nostra societat. Fernández Buey podia ser qualificat de diverses formes, a més de filósof i escriptor brillant, se’l podia definir com a feminista, ecologista, pacifista, humanista o comunista, malgrat que aquesta darrera denominació ell era conscient que avui i durant molts anys estava desprestigiada pels crims comesos pels règims que així s’autoproclamaven.
Aquesta ressenya només vol recordar a Fernández Buey pacifista, que és una entre les diverses militàncies intel•lectuals que ell va tenir en la seva vida. La principal prové de la recerca feta sobre el dominic Bartolomé de las Casas plasmada en el seu llibre “La gran perturbación”, on analitza la controvèrsia mantinguda entre Las Casas i la jerarquia de l’església catòlica en defensa de les comunitats indígenes en el descobriment d’Amèrica en front la violència desfermada per la cultura dominant espanyola. Del xoc entre les cultures, neix una reflexió sobre els "altres”, els indígenes, que és sens dubta una extraordinària aportació a una cultura de pau universal. En altres obres, “Ni tribunos”, Fernández Buey apunta una qüestió que es fonamental per el pacifisme, que la violència és un factor pertorbador a l’hora de crear una societat d’iguals i incompatible amb una democràcia social. Després està el llibre dedicat a Albert Einstein, un dels pacifistes més preeminents del segle XX obra en la que ressegueix els escrits pacifistes del científic a qui no dubta en denominar de filòsof de la pau. O l’obra “Poliética”, on repassa la trajectòria de set autors a qui admira, i dels qual cinc són pensadors que han fet contribucions importants sobre la violència, el militarisme, la guerra i la pau, Benjamin, Brecht, Hannah Arendt, Simone Weil i Primo Levy. És a dir, Paco Fernández Buey ens ha deixat una obra on es poden resseguir moltes reflexions sobre el pensament per la pau contemporani.
Però en Fernández Buey també hi ha bons exemples d’activisme pacifista. Va formar part del consell de redacció de la revista En Pie de Paz, nascuda per donar impuls a la campanya per la sortida de l’Espanya de l’OTAN; o el seu incondicional suport als objectors i insubmisos al servei militar obligatori; també va practicar l’objecció fiscal en la declaració de renda al pressupost de Defensa de l’Estat espanyol; les adhesions als múltiples manifestos, comunicats o actes públics en contra dels diferents conflictes i guerres durant molts anys: la guerra del Golf, els diferents conflictes de la ex-Iugoslàvia, les guerres de Timor Oriental, Afganistan, Líban, Palestina, Iraq, Líbia. En totes elles es va poder comptar sempre amb el seu incondicional suport i mai va dubtar ni va tenir una resposta negativa a les demandes del moviment per la pau.
La mort de Paco Fernández Buey és una pèrdua en molts sentits, com professor, filòsof, escriptor, articulista, activista compromès amb els moviments socials, entre ells el pacifista. Paco era conscient que la millor manera d’acabar amb la lluita de classes no era a través de la violència sinó convencent en el combat de les idees.
