Observatori sobre desarmament, comerç d'armes, conflictes armats i cultura de pau
joomla templates top joomla templates template joomla

Els infants i els conflictes armats

Escrit per Centre Delàs on . Posted in Cultura de pau

En els conflictes actuals, cada cop més es parla de nens soldats. aquesta és una realitat esfereidora, és diu que en el món pot haver 300.000 infants que són utilitzats per fer la guerra. Aquest és un artícle que reflexiona sobre aquesta terrible realitat.
Isaac Ravetllat Ballesté (març 2004), Comissió de la Infància de Justícia i Pau


El terme protecció comprèn el conjunt d’activitats adreçades a fer respectar els drets fonamentals de la persona, tal i com es defineixen en els instruments jurídics internacionals i molt particularment en el dret internacional i humanitari.


A més de la protecció general de què gaudeixen com a persones civils, els infants estan protegits per disposicions específiques del dret internacional humanitari que tenen en compte la seva particular vulnerabilitat. Aquestes normes comprenen la protecció contra els efectes de les hostilitats (zones sanitàries, evacuacions) assistència i cura, protecció de l’estatut personal, manteniment del contacte amb familiars i amb la comunitat, etc... Les parts en conflicte tenen l’obligació de proporcionar a tots els infants, inclòs els detinguts, l’atenció i educació que precisen.


Com a persones vulnerables els nens estan protegits pel dret internacional humanitari; més de vint-i-cinc articles dels convenis de Ginebra de 1949 i protocols addicionals de 1977 fan referència als nens. Amb freqüència es considera que la situació dels nens son "danys col·laterals" i que formen part de la preocupació general, malgrat que tenen necessitats específiques i que son víctimes molt més fàcils inclòs molt després que s’acabi el conflicte.


Es protegeix els nens víctimes de conflictes...

Exigint el compliment de la normativa internacional específica...

Reunint els nens amb els seus familiars...

Retornant-los a la seva comunitat...

Ajudant els menors detinguts...

Al tancar aquest artícle ens arriba la notícia d’un nou esclat de violència a Uganda, la major part dels soldats són nens...

Els nens també poden convertir-se en soldats, inclòs contra la seva voluntat. Reclutats a la força, separats dels seus familiars, testimonis o autors de la major violència, sobreviuen gràcies a les armes... Però no per això deixen de ser nens i, com a tals, hem de protegir-los.

Esperem que el butlletí que ara us fem arribar ens ajudi a comprendre millor aquesta situació, ens sensibilitzi contra ella i ens ajudi a reclamar de totes les institucions que intervenen en el desenvolupament d’un conflicte bèl·lic una cura especial per la integritat i dignitat dels nens, promovent la normativa vigent no solament amb els qui porten armes, sinó també entre un públic el més ampli possible.




ELS INFANTS I ELS CONFLICTES ARMATS


La guerra representa el pitjor escenari possible per a l'efectiu compliment dels drets reconeguts en la Declaració Universal dels Drets de l'Home, i molt especialment dels drets dels infants.


Actualment hi ha uns 300.000 menors de 18 anys que combaten en uns 30 conflictes armats en uns 50 països d'arreu del món. En 27 casos s'ha detectat que són menors de 15 anys, i alguns en tenen entre 7 i 8.


Entre 300.000 i 500.000 infants han continuat essent utilitzats com a soldats, esclaus sexuals, treballadors, portadors o espies durant l’any 2003. Aquestes dades es desprenen del darrer informe, La Utilització de Nens i Nenes com a Soldats durant l’any 2003, presentat per la Coalició per Acabar amb la Utilització d’Infants soldats. El text complert de l’informe el trobareu a: http://www.child-soldiers.org


Es calcula que en la darrera dècada, han mort uns dos milions de nens i nenes en conflictes armats i uns vuit milions han quedat greument ferits o mutilats permanentment. I és que al llarg del segle XX, el concepte de guerra com a lluita entre exèrcits va anar canviant pel de combat d'exèrcits i guerrilles contra la població civil.


Evolució dels conflictes armats


Abans de la I Guerra Mundial, i deixant de banda el reclutament obligatori, els civils no es veien directament afectats per la guerra. En general, els conflictes armats es decidien en el decurs de batalles entre els exèrcits, que en la seva


gran majoria tenien lloc en zones de baixa densitat de població.


Iniciat ja el segle XX, i més concretament amb l'explosió de la I Guerra Mundial, la població civil començà a pagar un tribut considerable a la guerra. Entre 1914 i 1918, el nombre de víctimes civils oscil·lava entre el 5 i el 10 per cent de les pèrdues totals. Posteriorment en el transcurs de la II Guerra Mundial, aquesta xifra s'elevà fins el 50 per cent. Però la cosa no s'atura aquí, ja que durant la segona meitat del segle XX i inicis del segle XXI s'ha assistit a una progressió alarmant d'aquestes xifres, amb una inversió completa entre el nombre de civils i militars morts en el decurs de les conflagracions militars - s'estima que un 90 per cent de les víctimes són civils -.


Varies són les raons que tracten d'explicar el per què les guerres actuals engendren la destrucció en massa de la població i en particular de la població infantil. El primer dels factors a tenir en compte és d'ordre tecnològic, i fa referència a la simple evolució dels mitjans de destrucció masiva. Aquesta evolució s'ha vist també acompanyada d'una ampliació força important de les zones de combat. La majoria de les noves armes tendeixen a permetre que l'atacant es mantingui el més allunyat possible dels seus objectius. Les víctimes queden així despersonalitzades i no és consideren més que simples objectius militars.


La guerra declarada pels Estats Units i els seus aliats a l'Irak il·lustra perfectament aquest fet. De tots és conegut el bombardeig de ciutats i aglomeracions civils iraquianes qualificats com a "nets", "operacions quirúrgiques de precisió" per part dels estrategs militars.


La nova naturalesa dels conflictes armats és el segon dels elements que implica obligatòriament a les poblacions civils en les confrontacions militars. Els conflictes entre Estats, si bé lluny de desaparèixer en la seva totalitat, són cada cop menys nombrosos. Els enfrontaments armats són en la seva gran majoria guerres civils o "subversives" en les quals s'enfronten faccions rivals de civils en armes, o bé aquests s'enfronten als militars governamentals. Aquest nou tipus de conflictes esclaten per raons de dominació ètnica o apartheid, ideologies polítiques, injustícies socials, religió o interessos personals dels líders El camp tancat en què es desenvolupen els enfrontaments afecta amb major gravetat la població no combatent, al no existir zones de guerra delimitades i menys encara línies de front. El camp enemic està per tot arreu i la distinció entre combatents i no combatents queda del tot difuminada.


Així mateix, una altra de les claus que ens ajuden a comprendre la "ciutadanització" dels conflictes bel·lics rau en la impossibilitat de la població civil de mantenir-se en una postura neutral. Els dirigents polítics, religiosos, socials, manipulen les distincions fortuïtes de raça, classe, culte o origen ètnic, forçant a tota la població, dones i infants inclosos, a prendre part en el conflicte.


L’informe anual de l’ONG internacional Human Rights Watch, Informe Mundial 2004: Els drets humans i els conflictes armats, inclou 15 assaigs relacionats amb la guerra i els drets humans.

http://hrw.org/spanish/inf_anual/2004

Conseqüències dels conflictes armats en la infància


Els infants es veuen sacsejats no tan sols pels efectes directes de la guerra. Les conseqüències indirectes de la guerra són sens dubte menys espectaculars però poden arribar a ésser més mortíferes. Aquestes conseqüències a què fem esment són la fam i la destrucció dels serveis essencials, en particular mèdico- sanitaris, que mata 20 cops més persones que les pròpies armes.


El 20 de gener de 2004 el Consell de Seguretat de les Nacions Unides debaté l’informe anual sobre infància afectada pels conflictes armats presentat pel Secretari General de les Nacions Unides, Sr. Koffi Annan.

http://www.un.org/special-rep/children-armed-conflict/Download/S-2003-1053e.pdf


Així doncs, els nens i nenes pateixen els conflictes armats actuals des d'un doble vessant. D'una banda, són objectiu d'atac i persecució, víctimes de la violència i la tortura produïdes per atemorir i desmoralitzar la població civil, convertint-se en un blanc important dels genocidis i neteja ètnica, ja que acabar amb els nens i nenes és anihilar les futures generacions enemigues. I d'una altra banda, se'ls utilitza com a instruments bèl·lics i se'ls fa participar activament en els conflictes.


Raons per l'allistament de menors d'edat


Podem preguntar-nos a quina lògica respon el reclutament militar dels infants. La primera raó és simplement d'ordre comptable. A mesura que van faltant adults per les matances, els agents de reclutament, per tal de cobrir les pèrdues d'efectius, es dirigeixen cap a l'única font possible, la població adolescent, i més tard li toca el torn a la població infantil.

La segona de les raons rau en la facilitat amb la que se'ls pot reclutar per la força, segrestant-los, aterrint-los i adoctrinant-los.


La tercera és de tipus pràctic. Si s'envien infants a les primeres línies de combat es preserven les vides més valuoses, militarment parlant, dels soldats adults, més experimentats i formats.


Un altre dels arguments emprats pels recaptadors d'infants radica en la seva obediència cega, en el fet que no reclamin sous i que rarament deserten - fins i tot quan han estat enrolats per la força -. En efecte, l'infant és converteix en soldat segons dos processos ben diferenciats entre sí: el compromís voluntari o la incorporació forçada a files com a conseqüència de razzies i segrestaments. Per a molts infants, el seu compromís amb l'exèrcit - ja sigui en les forces governamentals o en els moviments guerrillers - és un mitjà per a poder sobreviure - disposar d'un fusell significa poder menjar -.


En el pla purament pràctic, la proliferació d'armes lleugeres, extremadament eficaces i mortíferes, contribueix en gran mesura a la utilització d'infants en les files combatents. Un fusell d'assalt M16 americà, o encara més un AK47 rus, que en la major part dels països africans costa menys de 10 dòlars, pot ésser adquirit amb molta facilitats per un menor d'edat.


Els exèrcits recluten infants per diverses raons



Per l’escassetat d’adults.


Tenen més energia.


En determinades zones, lluiten millor per la supervivència.


No es queixen i són obedients.


No exigeixen compensacions econòmiques.


Són bons missatgers i espies.


Són adequats per missions suïcides.


Avenços a nivell internacional


Des de la Cimera Mundial en favor de la Infància de 1990, les Nacions Unides han tractat de cridar l’atenció internacional sobre la terrible situació en que es troben molts infants afectats pels conflictes armats.


L’any 1993, segons una recomanació del Comitè dels Drets de l’Infant, l’Assemblea General de les Nacions Unides aprovà la Resolució 48/157 (7 de març de 1994), en la que s’aconsellava al Secretari General de les Nacions Unides el nomenament d’un expert independent per tal d’estudiar l’impacte dels conflictes armats en la infància. Graça Machel, ex Ministre d’Educació de Moçambic, fou designada per dur a terme aquesta tasca i se li encarregà iniciar l’estudi amb el recolzament especial de l’UNICEF, l’ACNUR i el Centre de Drets Humans de les Nacions Unides.


L’any 1996, després de dos anys d’exhaustives investigacions, consultes i visites sobre el terreny, Machel presentà el seu informe, titulat "L’impacte dels conflictes armats en els infants" (A/51/306 i Add.1), davant l’Assemblea General de les Nacions Unides en el seu 51è període de sessions.


En resposta a l’informe Machel, l’Assemblea General aprovà la Resolució 51/77, en què es recomanava al Secretari General el nomenament per a un període de tres anys d’un Representant Especial encarregat de fer el seguiment de l’impacte dels conflictes armats en la infància.


Finalment, el Secretari General nomenà a Mr. Olara A. Otunnu com a Representant Especial per a la Qüestió dels Infants i els Conflictes Armats al mes de setembre de 1997. A l'anunciar el nomenament, el Secretari General subratllà la necessitat urgent de disposar d’un defensor públic i d’una veu moral en favor dels nens i nenes, els drets i el benestar dels quals estan essent vulnerats en el context dels conflictes armats.


Protocol Facultatiu annex a la Convenció sobre els Drets de l’Infant relatiu a la participació dels infants en conflictes armats, de 25 de maig de 2000


El 12 de febrer de 2002 entrà en vigor el Protocol Facultatiu annex a la Convenció sobre els Drets de l’Infant relatiu a la utilització de menors de 18 anys en conflictes armats. La Coalició Internacional per acabar amb la utilització d'infants soldat - integrada per Save the Children, Amnistia Internacional i UNICEF, entre d'altres organitzacions - destaca quatre punts de l'esmentat Protocol:



Prohibeix als governs i als grups armats fer ús dels menors de 18 anys en les hostilitats.


Prohibeix tot reclutament obligatori de menors de 18 anys.


Endureix els requeriments i eleva l'edat mínima necessària per acceptar reclutaments voluntaris.


Prohibeix tota forma de reclutament de menors de 18 anys per part de grups armats no governamentals.


Avenços del Protocol Facultatiu:


S’eleva a 18 anys l’edat mínima de reclutament per a:



La participació directa en hostilitats tant per a Governs com per a grups armats.


El reclutament obligatori tant per a Governs com per a grups armats.


El reclutament voluntari en grups armats no governamentals.


Debilitats del Protocol Facultatiu:



No va poder fixar l’edat dels 18 anys com a edat mínima per al reclutament voluntari en forces governamentals.


Per als Governs es concreta que s’està parlant "tan sols" de prohibir la participació directa en les hostilitats

Col·labora amb:

sipri

És membre de:

aipazenaatipbwar-resisters
lafedecmciansaican
killer-robots inewgcoms

Centre d'Estudis per la Pau JM Delàs

Adreça: Carrer Erasme de Janer, 8 (Entresol - despatx 9)
08001 Barcelona SPAIN
Tel: +(34) 93 441 19 47
Email: info@centredelas.org