Saw VI: una gota en un oceà
Saw VI, una pel•lícula de terror sàdic, acaba de ser qualificada com a pel•lícula X per “apologia a la violència”. Aquest fet, sense precedents a Espanya, compara una pel•lícula violenta pel seu impacte visual a material pornogràfic.
I és que la sisena entrega de Saw, com les anteriors, es caracteritza per la crueltat i la violència extrema: els personatges han de passar unes probes en les quals han d’automutilar-se o assassinar un company amb el fi d’aconseguir la pròpia salvació.
La qualificació X del film ha generat crítiques en els dos sentits. De la banda dels detractors, les crítiques esgrimides són la censura i la manca de lògica, ja que les darreres entregues no se les havia qualificat com a X. A més afegeixen que, exceptuant una minoria de casos, el jovent no es veu influït per la violència desplegada en aquestes pel•lícules. Del costat dels que estan a favor, es considera aquesta iniciativa necessària per protegir els menors de continguts d’extrema cruesa visual, ja que denuncien que en les sales de cinema convencionals no hi ha cap control.
Aprofito, doncs, aquesta discussió per encetar el debat sobre la violència emesa pels mitjans audiovisuals. La televisió, líder en aquest àmbit, retrata la violència sense contextualitzar-la, sense aprofundir en les causes ni en les conseqüències i de manera indiscriminada, per a tots els públics. Així, avui a qualsevol hora del dia un menor pot contemplar imatges de tot tipus de violència, en directe o per redifusió, sense majors obstacles.
“Una imatge val més que mil paraules”. Una imatge té un gran impacte, tant per al nostre conscient com subconscient, i molt especial la té per als menors que s’estan formant una opinió i una visió del món. L’actual indústria audiovisual, amb l’exalçament que fa de la violència gratuïta, està insensibilitzant el jovent davant de sentiments com el sofriment. I després tots ens quedem estupefactes i escandalitzats al contemplar casos com el de Marta del Castillo o el d’una dona indefensa cremada en un caixer, a mans de joves, entre els quals hi havia menors.
Endurir les condemnes sembla ser la única solució. Ara bé, aprendrà el jovent amb aquestes iniciatives a respectar la vida dels altres? Aprendrà que la violència l´únic que genera és sofriment? Molt em temo que no. De moment la qualificació de Saw VI com a pel•lícula X per “apologia de la violència” em sembla un pas en la direcció correcte. Per coherència, però, caldria qualificar amb una X tots aquells programes televisius que a diari fan igualment un ús inadequat de la violència i que com a conseqüència influencien negativament les ments dels més joves.
