La cultura de guerra no ha d’entrar a la Universitat

Amb el pretext d’aconseguir l’excel•lència en l’ensenyament dels futurs oficials i militars professionals, el projecte de llei de Carrera Militar pretén donar rang universitari a l’ensenyament militar i establir un lligam orgànic entre les acadèmies militars i la institució universitària.
Centre Delàs, Materials de Treball, núm 31 (abril 2007)

Justícia i Pau i la Fundació per la Pau han iniciat una campanya per evitar la militarització de la Universitat que pretén el Ministeri de Defensa en la qual demana el pronunciament de la comunitat universitària contra aquesta agressió a l’esperit de la Universitat.

Voler transformar els estudis militars en estudis universitaris és un afront a la Universitat i al seu sentit com a espai de la raó, de la cultura i del debat per impulsar el progrés de la humanitat. És a dir, tot allò oposat a la guerra i la seva preparació.

És un nou intent de militaritzar el camp de la docència, que va acompanyat de tota una política activa per introduir la cultura militar en la societat, i especialment en la joventut, amb la presència a salons juvenils, amb oficines de reclutament mòbils o amb l’esforç per introduir també la cultura militar, sota l’eufemisme de cultura de defensa, en la nova assignatura d’educació per a la ciutadania.

És una proposta que busca atraure els futurs militars tot engrescant-los cap a la milícia mitjançant un reconeixement universitari.

L’adscripció dels centres d’ensenyament militar a les universitats públiques farà presents els militars, en aquesta qualitat, en els òrgans de govern universitaris, tot instituint la intervenció, directament o indirectament, per la via de la “col•laboració”, del Ministeri de Defensa en la vida universitària.

No és un projecte que obri les portes de la Universitat a tota la població. Els militars sempre han pogut cursar estudis universitaris com qualsevol altre ciutadà. La universitat no exclou cap persona, però bé sabem que encara hi ha moltes persones que no hi poden accedir per la insuficiència de beques, la dificultat de poder compaginar treball i estudis o per altres mecanismes d’exclusió social. Cal que els recursos públics s’utilitzin molt més per socialitzar la Universitat i no per militaritzar-la. Cal també la promoció en els centres universitaris, amb més recursos, de l’educació per la pau, la cultura de la pau i la investigació per la pau.

Subvertir el sentit de la Universitat com ho fa aquesta proposta no afecta només la Universitat o la comunitat educativa com un ens aïllat, sinó que afectarà, si es du a terme, tota la societat present i futura. Aquesta no és una qüestió de joves o de universitaris, és una qüestió de tothom.

És per això que cal que es retiri d’aquest projecte de llei el caràcter universitari de l’ensenyament militar i la creació d’un sistema de centres universitaris militars adscrits a la Universitat per impedir que la cultura de guerra entri a aquesta institució.