El moviment per la pau a Catalunya: passat, present i futur

Intervenció a la presentació del llibre "El moviment per la pau a Catalunya: passat, present i futur".
Enric Prat, 24 de març de 2007

A més dels agraïments que figuren al pròleg del llibre, vull agrair públicament a Xavier Badia i al Programa per a la creació de l’Institut Internacional per la Pau la confiança que m’han demostrat encarregant-me la direcció de les jornades sobre el moviment per la pau a Catalunya i l’edició d’aquest llibre.

Al Projecte de Llei de l’Institut Català Internacional per la Pau es diu que una de les funcions que ha de desenvolupar aquesta institució és la recerca i difusió de la memòria històrica del pensament i l’acció pacifista. Des del meu punt de vista, la realització d’aquesta tasca requerirà fer un esforç continuat en quatre tipus d’activitats: recerca, reflexió, formació i difusió. El Programa per a l’Institut Internacional per la Pau ja ha fet una important contribució, organitzant les jornades esmentades i fent possible la publicació d’aquesta obra col•lectiva.

Ara estem impulsant dues iniciatives que ens poden permetre donar unes passes més en aquesta direcció. D’una banda, l’Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans m’ha encarregat l’elaboració d’un informe sobre un projecte de creació de fonts orals i d’un fons documental del moviment per la pau, on es proposaran uns criteris d’organització de l’arxiu i una selecció dels activistes del moviment per la pau de Catalunya que es podrien entrevistar. L’objectiu és que amb aquest informe es garanteixin les bases necessàries per a que el futur Institut Català Internacional per la Pau, si ho considera convenient, pugui encarregar la materialització d’aquest projecte, es a dir, la recopilació i classificació dels documents, la preparació del catàleg del fons, i la filmació i gravació de les entrevistes. D’altra banda, hem proposat al director del Museu d’Història de Catalunya la possibilitat de fer una exposició temporal sobre la trajectòria històrica del moviment per la pau.

Crec que aquest treball de recuperació de la història del moviment per la pau pot ser útil, almenys a quatre nivells. En primer lloc, pot contribuir a que les idees, alternatives i experiències de participació que ha generat el moviment per la pau siguin recuperades i incorporades a la memòria col•lectiva i a les obres de síntesi d’història contemporània de Catalunya. També pot afavorir que aquestes aportacions històriques del moviment per la pau es tinguin en compte per part dels grups pacifistes i antimilitaristes quan elaboren el seu ideari i les seves propostes pel present i el futur.

En segon lloc, pot ajudar, tant a les persones que han participat fins ara en aquest moviment com a les que ho facin en el futur, a comprendre que el moviment per la pau ha passat per etapes en les que ha tingut una gran visibilitat social i protagonisme polític, com van ser el casos de les multitudinàries mobilitzacions ciutadanes per la sortida d’Espanya de l’OTAN i contra la guerra de l’Iraq; per períodes en els que l’acció pacifista s’ha sustentat en la desobediència dels objectors de consciència i els insubmisos; i per fases en les que les seves accions han estat protagonitzades per un reduït nombre de persones i les seves tasques principals han estat de caire cultural, elaborant i divulgant propostes alternatives de defensa o impulsant l’educació per la pau.
En tercer lloc, pot afavorir una major predisposició unitària, ja que, segons el meu parer, les diferents campanyes, entitats i ONG per la Pau que han existit i les que ara es desenvolupen són complementàries i formen part d’un mateix moviment. Em sembla que hem de valorar positivament la pluralitat que sempre ha hagut en el moviment per la pau, però també crec que és necessari enfortit la consciència i el sentiment de pertinença al moviment. I per que això sigui possible estic convençut que convé un major esforç d’equanimitat en la valoració de les aportacions que fa cada un dels sectors o sensibilitats que han estat i estant presents en el moviment per la pau.

Finalment, la tasca de recuperació de la història del moviment per la pau és necessària per valorar correctament el paper que ha jugat i els importants efectes que ha generat en la societat, ja que la gran majoria dels seus impactes acostumen a produir-se de forma lenta i acumulativa i a ser visualitzats a mig i llarg termini.

Es poden esmentar alguns casos en els que el moviment per la pau va aconseguir els seus objectius proclamats. Un d’ells va ser l’aprovació en el Congrés dels Diputats de la Llei de Prohibició de les Mines Antipersona, que havia estat reclamada per la campanya “Eliminem les mines”. Un altra va ser la desaparició del servei militar obligatori, que va estar molt determinada per la llarga lluita dels grups antimilitaristes, el vertiginós augment del nombre d’objectors de consciència i l’existència d’una opinió pública que rebutjava la mili. En fi, la retirada de les tropes espanyoles de l’Iraq no es pot entendre sense tenir en compte que aquesta era una de les demandes principals de la impressionant mobilització popular contra la guerra de 2003.

Però la contribució fonamental del moviment per la pau ha estat la seva gran capacitat per situar temes en el debat públic i en les agendes polítiques i mediàtiques. Ha aconseguit el pronunciament de molts col•lectius socials, organitzacions polítiques i institucions sobre les seves propostes. I els seus plantejaments han fet reflexionar a multitud de persones sobre temes tant transcendentals com la guerra, la pau, el desarmament, la violència, les despeses militars, el servei militar o els exèrcits. Aquestes reflexions han possibilitat que moltes de les idees i valors del moviment per la pau s’hagin anant sedimentant en la consciència d’un segment molt ampli de ciutadans. Aquesta consciència pacifista i antibel•licista, que s’ha expressat regularment en les enquestes d’opinió i en les mobilitzacions ciutadanes per la pau i contra el militarisme, és una condició necessària per a que el moviment per la pau pugui aconseguir en el futur els seus objectius essencials, com l’abolició de la guerra i la generalització d’una cultura de pau.

Per acabar, vull plantejar una qüestió per a la reflexió. Es refereix a la possibilitat de plantejar-nos la conveniència de fer una mena d’homenatge als objectors consciència i els insubmissos que van patir repressió per la seva valent i generosa actitud desobedient i un reconeixement públic de la contribució que van fer en l’abolició del servei militar obligatori.