Educació militar no, gràcies!

L’exèrcit acudeix al salo de la infància per donar una imatge mes propera i familiar d’allò militar als infants. La manera d'atraure'ls al seu estand es mitjançant un seguit d'activitats divertides de l'estil esport d’aventura.

D'aquesta manera l’exèrcit aconsegueix trencar les barreres o prejudicis que sobre els exèrcits, les armes, les guerres i la violència armada puguin tenir aquests nens i nenes com a conseqüència de la seva educació, de l'entorn social o de la influencia de familiars i amistats, o simplement per la seva condició humana. Fer de l'activitat militar una cosa divertida es d'un cinisme extrem, quan sabem que els exèrcits tenen com a principal funció la d'aconseguir objectius politics a traves de la violència armada. L’associació que un nen o una nena pugui fer de que els exèrcits són divertits legitima a aquests últims i apropa a futurs candidats en pròxims processos de reclutament.

L’exèrcit no aconseguiria justificar l'enorme despesa per les arques publiques que suposa cada any i les morts i patiment que genera la seva acció i el negoci que es genera en torn a les armes sense activitats de propaganda, de publicitat i promoció que fan de manera constant a través de les desfilades militars, de les pel•lícules bel•licistes, dels videojocs de guerra, de les joguines per fer la guerra, dels materials pedagògics per inculcar els valors de la cultura de defensa en els infants, de la presencia en el saló de la infància i de l'ensenyament, de la difusió amb tríptics i xerrades a instituts, de subvencions per fer estudis per promocionar la tasca de l’exèrcit, d'instituts d'estudis militars per opinar justificant la utilització de la forca militar per resoldre els conflictes entre pobles... la llista es tan llarga com la de qualsevol multinacional (o fins i tot més) que vulgui promocionar els seus productes i assegurar-ne el seu mercat a llarg termini.

La solidaritat i la pau son valors que darrerament han estat utilitzats per l’exèrcit per justificar i legitimar la seva tasca. En el món actual no hi ha amenaces que necessitin de respostes militars i les armes més cares (a l'Estat espanyol hi ha un deute de 32.000 milions per nous armaments que han de pagar-se els propers anys) arriben, en el millor dels casos, a la seva data de caducitat sense haver sigut utilitzades mai. Els exèrcits actuals, amb despeses multimilionàries en armes i una més que sobre dimensionada plantilla no tenen raó de ser i la gent ho veu, es per això que nomes els queda l’opció de mostrar-se com una ONG, com l’oenexercit. Però per fer ajut humanitari hi ha principis que cap exercit pot complir (la independència, la neutralitat i la imparcialitat), a més les seves tasques humanitàries quan rarament les han fet son sempre més cares que quan les fan ONG solvents i amb experiència. Ser treballador humanitari requereix una formació específica que els soldats no reben i que amb un arma a la ma mai podran aconseguir.

La pau es un concepte i un procés que es basa en la no utilització de la violència i en la reducció d'aquesta en tots els àmbits, tant en la resolució diplomàtica de conflictes entre estats o grups enfrontats com en la nostra vida quotidiana. L’exèrcit genera violència cap a dins, oprimint els seus membres (cada any son nombrosos els casos de deserció, violència de gènere, maltractaments...), i cap a fora a traves de les seves operacions militars armades. Els exèrcits son incompatibles amb la pau o la solidaritat, més be al contrari generen violència i destrucció per allà per on passen. L’ exèrcit hauria de deixar de ser convidat a fires per nens i nenes com el saló de la Infància i romandre fora dels espais educatius, tal i como promou la campanya Desmilitaritzem l’educació, que representa el parer de més de 60 entitats educatives, AMPAS, centres educatius, plataformes socials i organitzacions vinculades al foment de la pau, els drets humans i la solidaritat, que va néixer com una proposta d’acció del Fòrum Social Català sota el lema “Les Armes no Eduquen, Les Armes Maten“.