Auditar els contractes d'armes
Els grans contractes d'armes han deixat al Ministeri de Defensa en el colapse financer amb un deute acumulat de 30.000 milions d'euros. És hora de demanar una auditoria per a saber si es tracte d'una deuta il·legítima. Article aparegut en el diari Publico.es el 22/07/2014.
Els pressupostos del Ministeri de Defensa respecte dels compromisos de pagament per l'adquisició d'armaments de l'any 2014 han seguit la mateixa tònica d'anys anteriors, no consignar les quantitats compromeses per posteriorment habilitar crèdits extraordinaris per poder fer front als pagaments. D'aquesta manera, tant l'opinió pública com l'oposició política al Parlament veien com es retallava la despesa en defensa, quan, en realitat, se'ls estava enganyant, ja que la despesa real en Defensa era molt superior.
Aquestes armes, els denominats Programes Especials de Armaments (PEA), tenien uns compromisos de pagament que segons les empreses pujaven entre els 1.600 i els 2.000 milions d'euros anuals. Per fer front a aquests compromisos, el secretari d'Estat de Defensa, Pedro Argüelles, a la Comissió de Defensa del Congrés de Diputats (23/05/2013) va afirmar que el pagament s'aniria acomodant a les possibilitats de la tresoreria i a tal efecte es negociaria amb el sector industrial. En aquesta mateixa Comissió va anunciar un canvi d'estratègia respecte dels PEA: reprogramar els lliuraments i els pagaments amb càrrec a exercicis futurs fixant l'any 2030 com a horitzó, i que els programes es reduirien per valor de 3.850 milions, fixant el seu cost en 29.479.
Aquests PEA, l'any 2012, ascendien a 33.345 milions. Per arribar a la reducció anunciada la cúpula de Defensa va proposar una reducció de costos sobre variables poc realistes: la venda de 15 avions EF-2000 i 13 avions A-400M per estalviar 3.850 milions; reduir alguns equips de l'helicòpter Tigre per abaratir el seu cost; reduir 23 unitats dels 45 helicòpter NH-90 que es pensaven adquirir valorats en 1.260 milions, però en aquest cas, en lloc de disminuir el seu cost va augmentar en 190 milions, a causa que els NH-90 no tenien incorporats els equips per fer-los operatius i tan sols s'havia pressupostat la carcassa. Però la pregunta del milió, seguia sent: Qui comprarà aquests costosíssims aparells? Han passat dos anys des de llavors i no s'ha produït cap operació de venda i difícilment es produirà, per tant aquella proposta era un brindis al sol i Defensa s'haurà de fer càrrec dels pagaments, ja que l'empresa, la transnacional Airbus Military té contractes blindats que exigirà es compleixin.
Per tant, digui el que digui el ministre i el seu secretari, els compromisos dels pagaments dels PEA seguiran vigents i aniran a l'alça, ja que s'haurà d'incorporar els interessos de demora i al final no sabem a quines xifres arribaran. Aquest mateix any 2014, els PEA tenen una dotació en els PGE de 6,84 milions i la previsió de pagament per a aquest any, segons ha transcendit des del Ministeri de Defensa és de 1.032 milions i de 1.606 per 2015. Amb la qual cosa, en breus dies veurem com s'aprova un crèdit extraordinari per fer front a aquests pagaments.
És a dir, que tot i els problemes que han ocasionat els PEA, es persisteix en ells i lluny de reduir o anul•lar, cada any apareixen nous grans projectes d'armaments. Així, al desembre de 2013 es subscrivia un contracte amb Airbus Helicopters per adquirir 8 helicòpters EC-135 per 49 milions; al juny de 2014 el govern anunciava l'adquisició de dos vaixells d'Acció Marítima a Navantia per 400 milions; l'adquisició 734 camions tot terreny a Iveco per 154 milions. Mas altres que mantenen en cartera: 300 unitats de blindats 8x8 d'un import que rondarà els 3.000 milions; avions no tripulats (UAV); una nova Fragata F-110 i altres bucs per a l'armada.
Aquesta és la situació a data d'avui i les xifres van augmentant d'any en any sense que ningú sàpiga del cert com acabarà aquest enorme forat negre i sense fons que són els PEA que han sumit al Ministeri de Defensa en el col•lapse financer. Bombolla armamentista que ha comportat un greu problema d'endeutament en els comptes públics i que s'ha convertit en un maldecap per al Govern actual i futurs del qual no sap, ni se sabrà com sortir sense augmentar el dèficit públic.
Arribats a aquest punt és hora de demanar explicacions als organismes competents (Tribunal de Comptes), i s'investigui si aquests Programes responen a la legalitat vigent. En el sentit, de conèixer si hi ha hagut prevaricació, falsedat documental, alces de preus no regulades, sobre costos indeguts, transparència, irregularitats comptables. També si responien a interessos espuris, és a dir aliens que tan sols beneficiaven a les empreses. I sobretot, si els sobre costos existents obeeixen a una manca de control, de programació, a interessos financers sobredimensionats, i per què no, a comissions indegudes tan freqüents en els contractes i el comerç d'armes.
