Creativitat comptable en el ministeri de defensa
Article publicat a Publico.es
El Consell de Ministres del 7 de setembre va aprovar la concessió d'un crèdit extraordinari al Ministeri de Defensa de 1.782,7 milions d'euros per pagar deutes contrets en l’adquisició d'armes.
En realitat, el Ministeri té un desfasament entre el pressupost i les obligacions reconegudes de pagament de 2.370 milions d'euros. A començament d'any el Govern ja va aprovar un altre crèdit de 309 milions i el Ministeri d'Indústria ha anunciat que ajudarà a Defensa concedint un crèdit de 198 milions a les indústries d'armament afectades. Els 80 milions que, de moment, li segueixen faltant a Defensa no sabem com els pensa aconseguir.
Aquest deute procedeix dels Programes Especials d'Armament (PEAS) que, des de 1995, van començar amb la contractació d'avions de combat EF-2000, helicòpters Tigre, blindats Lleopard, fragates F-100, míssils, etc. Totes aquestes adquisicions tenien uns costos inicials d'uns 20.000 milions d'euros i un període de pagament d'entre 15 i 25 anys. Amb el pas del temps, a causa dels retards en la producció i en el pagament d'aquests contractes, la suma a pagar s'ha incrementant i, segons Defensa, en aquest moment arribaria a els 32.000 milions. Quant al període de pagament, Defensa està estudiant endarrerir-lo entre10 o 15 anys. En definitiva, un deute sense un horitzó clar, que no se sap ni com ni quan podrà ser pagada, i amb una situació més que plausible: les armes comprades acabaran la seva vida útil i passaran al desballestament abans d'haver estat pagades.
La fabricació d'aquestes armes requereix d'inversions en I+D. Quan en el seu moment Defensa va decidir adquirir una gran quantitat d'armes, va acordar amb el Ministeri d'Indústria que aquest concediria crèdits a les mateixes en concepte d'I+D a un zero per cent d'interès i a retornar en 20 anys. Han passat 16 anys des d'allò i les empreses no han retornat els prop de 16.000 milions que han rebut. Tots són conscients que atès que Defensa no té liquiditat per a afrontar els seus deutes amb les indústries, les empreses no retornaran els crèdits rebuts. Aquests acabaran sent considerats com ajudes o subvencions a les indústries i, per tant, passaran a incrementar el dèficit de l'Estat. De moment, per a no incrementar el dèficit s'imputen com capital pendent d'ingressar.
Des del Fons de Contingències s'han transferit a Defensa 754,7 milions d'euros per fer front a les missions militars en l'exterior (Afganistan, Líban o aigües de Somàlia). Una partida que cada any està dotada amb 14,3 milions, quan aquestes missions costen a l'erari públic al voltant de 850 milions anuals.
Com succeeix cada any, el pressupost inicial de Defensa disposa d'una certa quantia (6.316,4 milions en 2012), però al llarg de l'exercici Defensa és agraciat amb crèdits extraordinaris que s’afegeixen a la seva dotació inicial. Mostra d'això són les xifres anteriorment esmentades. Inicialment, el pressupost de Defensa era un 8,8% inferior al de l'any anterior. Quan es tanqui l'exercici i ho comparem amb el pressupost executat, comprovarem que el pressupost de Defensa no ha disminuït respecte de l'any anterior, sinó que ha estat incrementat. En definitiva, podem concloure que el pressupost de Defensa cada any ha estat infradotat sabent que l'augment de la despesa militar no és ben percebut per l'opinió pública, sobretot quan el Govern reclama austeritat i imposa forts ajustaments en tots els àmbits.
