La suspensió de pagaments del Ministeri de Defensa

El Ministeri de Defensa es troba en suspensió de pagaments. No té suficients recursos per a fer front al pagament de 26.692 millons d'euros corresponents als 19 Programes Especials d'Armaments (PEAS) compromesos amb diverses indústries.

La ministra Carmen Chacón ha dit públicament que el Ministeri de Defensa, per falta de liquiditat, no pot fer front al pagament de 26.692 milions d'euros corresponents als 19 Programes Especials d'Armaments (Peas) compromesos amb diverses indústries. El secretari d'estat del seu Ministeri, Constantino Méndez, va anar més lluny i en la seva compareixença davant la Comissió de Defensa del Congrés (6/10/2011) va afirmar que “no hauríem d'haver adquirit sistemes que no utilitzarem, per a escenaris de confrontació que no existeixen i amb uns diners que no teníem ni llavors ni ara”. Sorprenent, però ras i clar, el Ministeri de Defensa es troba en suspensió de pagaments. No té recursos suficients per fer front als grans programes d'armaments i, a més, com que hauran de renegociar amb les indústries militars i ajornar els seus pagaments, el mateix Ministeri adverteix que el deute s’incrementarà de manera important. Els tècnics del mateix Ministeri han fet una projecció per a l'any 2015 amb un import final del deute, que ascendirà a 36.876 milions €.

Aquests fets poden sorprendre els que no hagin seguit de prop el procés dels grans projectes d'armes (Peas) del Ministeri de Defensa, és a dir, la immensa majoria de l'opinió pública, però no pas els experts, tant del mateix Ministeri de Defensa com del Centre Delàs, on ens dediquem a analitzar la despesa i les inversions de Defensa.

En realitat aquest embolic va començar l’any 1996 amb l'arribada al govern del Partit Popular, que va iniciar projectes militars de noves armes i va continuar amb alguns ja engegats en l'etapa anterior pel govern del PSOE. Aquests grans programes d'armament eren els avions de combat EF-2000, les fragates F-100, els carros de combat Lleopard i Pizarro, i els helicòpters de combat Tigre. A tots aquests programes s’hi van sumar ben aviat els avions de transport A400-M, els submarins S-80, diversos bucs de guerra, l’Obús de 155mm, més els míssils, torpedes i sistemes de comunicació associats, i van arribar finalment a un total de 19 Peas. Tot plegat va ocasionar que els compromisos de despesa fins a l'any 2025 amb les grans indústries militars espanyoles (EADS-CASA, Navantia, Santa Bàrbara, Indra, ITP, Eurocopter…) arribessin a la xifra de 40.000 milions €, dels quals, a final del 2010, tan sols s’havien satisfet 4.267 milions.

Aquestes grans inversions no podien portar-se a terme sense incrementar de manera important el pressupost militar. Això, evidentment, tenia un elevat cost polític per al PP pel fet d'iniciar un nou periple augmentant de manera important la despesa militar, la qual cosa no seria ben acollida per l'opinió pública espanyola. La solució la va trobar la Gerència de Cooperació del Ministeri de Defensa mitjançant una fórmula d'enginyeria financera, que consistia a concedir préstecs per a R+D des del Ministeri d'Indústria a zero interès a retornar en 20 anys per les indústries militars a compte de les compres d'armes. Es va signar un conveni entre ambdós ministeris (Indústria i Defensa) segons el qual Indústria avançava els diners en concepte de R+D que les empreses retornarien a Defensa quan aquesta portés a terme el pagament de les armes.

D'aquesta manera s'aconseguien dos propòsits: primer, no incrementar en massa la despesa militar del Ministeri de Defensa, i, segon, que la indústria militar veiés satisfetes les seves demandes d'ajuda per a finançar la recerca dels nous prototips d'armes. Ara bé, el problema de fons persistia: algun dia Defensa hauria de fer front al pagament de les armes i retornar els diners de R+D a Indústria. De moment, transcorreguts setze anys, Indústria ha avançat a les indústries militars 14.976 milions € i no ha recuperat ni un euro.

Defensa, doncs, no ha pogut retornar els diners a Indústria a causa de l’elevada suma de la factura, fet al qual s’ha de sumar, d'una banda, les retallades pressupostàries que a partir de la crisi també afecten Defensa i, de l’altra, l'elevat cost de manteniment d'aquestes armes: 400 milions € anuals, que l’any 2025 arribaran a 800 milions. Ara els màxims responsables del Ministeri de Defensa tiren en cara al Partit Popular haver iniciat una despesa inassolible pel Ministeri.

Programes Especials d’Armaments (Peas) el 30/12/2010

Programa	Període	Industries	Cost inicial	Cost 2010
Avions EF-2000	1997/2024	EADS-CASA, Indra, ITP, Santa Bárbara, Tecnobit	6.363,10	11.718,00
Blindats Leopardo	1996/2017	Santa Bárbara, Indra, Navantia, Electroop, Amper, Sapa Placencia	1.941,77	2.399,40
Blindats Pizarro	2005/2024	Santa Bárbara, Indra	707,47	845,40
Helicòpters Tigre	1997-2014	Eurocopter, Sener, Amper, ECESA, Indra	1.081,82	1.579,60
Helicòpters NH-90	2006/2012	Eurocopter, Sener, Amper, ECESA, Indra	1.260,00	2.463,00
Avions A400-M	2001/2020	EADS-CASA, Indra, ITP, Serner, Tecnobit	3.449,81	5.493,,00
Fragates F-100	1997-2010	Navantia, Indra, Maxam	1.602,80	1.809,80
Fragata F-105	2006/2012	Navantia, Indra, Maxam	475,00	834,00
Bucs BAM	2006/2012	Navantia, Indra, Sainsel, Navalips	215,00	488,00
Buc BPE	2004-2010	Navantia, Indra, Sainsel	360,00	461,70
Bucs BAC	2003/2022	Navantia, Indra, Sainsel	213,00	238,50
Submarins S-80	2011/2014	Navantia, Indra, Tecnobit, Abengoa	1.502,53	2.212,50
Míssils Iris T (EF-2000)	2005/2011	Sener, Expal, ICSA	247,32	291,50
Míssils anticarro Skipe	2008/2022	Rafael, Santa Bárbara, Tecnobit	260,00	355,50
Obús 155 mm	2006/2023	Santa Bárbara, Amper, Iveco	180,50	199,80
Míssils Taurus (EF-2000)	2004/2010	Taurus, EADS, Sener	57,00	60,10
Noduls CIS (Comunicació)	2008/2012	Indra, EADS-CASA	59,70	60,70
Avions apagafocs UME	2007/2011	Bombardier	40,50	40,50
Helicòpters UME	2007/2011	Eurocopter	76,00	80,40

Font: Elaboració pròpia

Davant d’aquests fets, els tècnics del Ministeri de Defensa han elaborat un informe en el qual aconsellen, entre altres coses, atesa la situació financera, incrementar el capítol d'inversions en 1.500 milions € anuals, ajornar els pagaments fins a l'any 2040 i aprovar la condonació dels avanços realitzats en crèdits de R+D per Indústria.

De fet, l'assumpció de despeses en defensa per part del Ministeri d'Indústria ja s'està portant a terme. Aquest camí es va iniciar mitjançant els crèdits en R+D esmentats, després, des de l'any 2007, el Ministeri va adquirir material per a la Unitat Militar d'Emergències per un import de180 milions €. I ara s'anuncia la contractació de 5 Bucs d'Acció Marítima per 780 milions, dos dels quals seran finançats pels ministeris de Cultura i Ciència.

Des del Centre Delàs hem anunciat i denunciat en innombrables ocasions les enormes despeses militars que l'Estat espanyol estava portant a terme per disposar d'uns armaments que, una vegada finalitzats, no tindrien cap aplicació pràctica, a més de la seva ineficiència econòmica, a causa dels costos d'oportunitat perduts en l'economia productiva. És el moment d’anul·lar la resta d'aquests contractes d'armes que no serveixen per a res i que només contribueixen a l'endeutament de l'Estat. Encara que sigui tard, és millor ara que mai.