La despesa militar dels Estats Units

La despesa militar dels Estats Units, així com la despesa militar mundial són en realitat fins un 80% més elevades del que les dades oficials diuen.

La despesa militar en els Estats Units, com en el cas d'Espanya, i de ben segur de molts altres països, es reparteix entre diversos departaments que no són únicament el  Departament de Defensa (equivalent al Ministeri de Defensa de l'Estat espanyol). D’aquesta manera, a més del Pentàgon, que és on descansa la major part del pressupost de les forces armades, hi ha altres partides assignades a altres departaments que tenen un clar significat militar. La despesa de major proporció és la denominada de manera sinistra “guerra contra el terrorisme”, que inclou les missions militars en les guerres d'Afganistan i Iraq. Missions que gaudeixen d'un pressupost especial que periòdicament, en el transcurs de l'any, es veu augmentat d'acord amb les necessitats d'ambdós conflictes, i que ha oscil•lat des de 20.000 milions de dòlars l'any 2001 als 170.000 el 2007. Un altre cas és el de l'armament nuclear que es troba englobat en el Departament d'Energia. Així mateix, hi ha departaments com el de Cooperació militar amb altres estats; el de l'Administració general dels serveis de defensa; el de veterans de guerra, de jubilats i oficials que passen a la reserva, on es paguen les seves pensions; el de Seguretat interior, on un 70% es destina a qüestions militars, per exemple el manteniment de la Guàrdia Nacional; el pressupost de la NASA, una part del qual es destina al sistema militar de l'escut antimíssils per a qüestions derivades d'un sistema d'informació que serveixi de protecció i avís de possibles atacs; o el cas de la seva agència d'intel•ligència (CIA), que sense el menor dubte té implicacions militars, i que malgrat que els seus comptes estan sota secret d'Estat sempre s'acaba filtrant el seu pressupost, que l’any 2008 arribarà a la xifra de 44.000 milions de dòlars (1). També s’hauria de tenir en compte la qüestió de l’endeutament i els interessos que genera, que en el cas dels EUA són espectaculars, ja que la despesa militar també és responsable d’aquest endeutament i seria adient carregar la part proporcional del Departament de Defensa, com bé assenyala la War Resisters League.

És a dir, trobem tot un conjunt de departaments separats entre ells, però amb partides d'un clar contingut militar i que, seguint els criteris de què s'entén com a despesa militar, han d'englobar-se per saber exactament la realitat en la preparació de la guerra. Llavors, podem observar (Taula 1) que el pressupost de l'any fiscal pròxim (als Estats Units es calcula entre octubre del 2008 i setembre del 2009) que va ser enviat al Congrés per a la seva aprovació supera en molt al pressupost del Pentàgon.

Un comentari més detallat és necessari sobre els costos de la denominada per la Casa Blanca guerra contra el terrorisme. En les missions militars que mantenen en les guerres d'Iraq i Afganistan, l'estimació per al manteniment d'ambdós conflictes és per a l'any pròxim de 70.000 milions de dòlars. Però, en canvi, el secretari de Defensa Robert Gates va declarar davant la Comissió de Defensa del Senat que la despesa prevista per al pròxim exercici seria de 170.000 milions de dòlars. Cal observar que la despesa real del 2007 va ser d'una quantia similar, 170.400 milions de dòlars, i que enguany, el 2008, ja s'ha autoritzat una despesa de 86.800 milions de dòlars. D’aquesta manera, el total de la despesa directa desemborsada el març del 2008 arriba a la xifra de 695,700 milions de dòlars. Encara que Joseph Stiglitz, ex vicepresident del Banc Mundial, ha realitzat càlculs que contenen, a més de la despesa militar autoritzada, les despeses indirectes per les pèrdues ocasionades, tant econòmiques com humanes, en infraestructures, indemnitzacions per mort, també per ferits i malalts, i eleva el cost d'aquestes guerres a l'astronòmica xifra de 3 bilions de dòlars.

Si seguim els criteris establerts pel SIPRI (2), aplicats per la mateixa OTAN, que la despesa militar ha d'englobar totes aquelles partides que tinguin com a destinació el manteniment de les forces armades i la defensa del territori davant un possible atac exterior, i sense entrar en qui en té la raó de les tres anàlisis comparades que es mostren a la Taula 1, sembla raonable pensar que la realitat s'acosta més a les xifres de War Resisters League i del Center for Arms Control and Non-Proliferation (CACNP) (3) que no al del Center for Strategic and Budgetary Assessments (CSBA) (4), és a dir, que el pressupost militar real dels EUA per al pròxim exercici oscil•la entre 720.000 i 965.000 milions de dòlars anuals.

Per altra banda, observem què diuen dos dels anuaris mundials més consultats. Segons l'últim anuari del SIPRI amb les dades disponibles del 2006, la despesa mundial va ser de 1.158 bilions de dòlars. Però el mateix SIPRI aporta un nou indicador molt més esclaridor de la realitat de la despesa. En lloc del valor constant del dòlar, aporta la paritat del poder adquisitiu (PPA) de la població, que indica un valor molt més ajustat al valor real de cada país en comparació amb altres estats. Llavors, estima que la despesa dels 15 països que ocupen els primers llocs del rànquing mundial és de 1.270,2 bilions de dòlars en PPA; per tant, el total mundial segur que és molt superior. D'alguna manera el SIPRI ens està assenyalant que els números ens enganyen i que tot depèn de qui faci els comptes perquè els resultats donin un resultat o un altre. D'altra banda, The Military Balance (5) diu que la despesa mundial del 2008 arribarà als 1.472,7 bilions de dòlars. Ambdós coincideixen que la despesa militar dels EUA representa gairebé la meitat de la mundial, entre el 46% i el 48%. Aquesta xifra pràcticament iguala la despesa militar de la resta de països del planeta, i es troba molt per sobre dels dos països que el segueixen en el rànquing mundial, la Xina, amb 121,9 milions de dòlars i el 8% de la despesa militar mundial, i Rússia, en tercer lloc amb 70 milions de dòlars i el 5% de la despesa militar mundial. Aquests són dos països on també resulta molt difícil conèixer la despesa militar real.

Amb això vull assenyalar dues coses: en primer lloc, que la despesa militar real mundial, vistos els casos estudiats dels Estats Units i d’Espanya (6), podria arribar a superar entre un 60% i un 80% la que els estats declaren i que recullen els diferents anuaris de centres d'estudis, situant-se per sobre dels 2 bilions de dòlars anuals. En segon lloc voldria assenyalar que vivim dins d’una cursa d'armaments que impedeix el desenvolupament humà i la pau mundial, i que ens condueix de manera inexorable a tensions geopolítiques i molt probablement a noves guerres.

Taula 1. Despesa militar USA 2009 (en milions de dòlars corrents)

 

 

Conceptes	War Resisters	CACNP	CSBA
Personal militar	129,00	125,20	128,90
Operacions i manteniment	241,00	179,80	180,40
Adquisicions	143,00	104,20	104,20
R+D militar	79,00	79,60	79,60
Infraestructures	15,00	21,20	21,20
Habitatges militars	3,00	3,20	3,20
Diversos	4,00	2,20	0,80
Departament Defensa	614,00	515,40	518,30
Pensionistes militars	70,00
Armament nuclear (Dep. Energia)	17,00	15,60	15,60
NASA (escut antimissils)	9,00	8,90
Seguretat internacional	9,00
Seguretat interior (70% militar)	35,00
Departament d’Estat (part)	6,00	5,60
Altre despesa militar	5,00	4,40	7,20
Missions a Iraq i Afganistan	200,00	170,00	70,00
Total	965,00	719,90	611,10

 

 

 

 

 

 

Notes:
(1) Dreyfuss, Robert La financiación de las fuerzas armadas imperiales, The Nation, traducción Sin Permiso 11/6/07
(2) www.sipri.org/
(3) www.armscontrolcenter.org/policy/securityspending/
(4) www.CSBAonline.org/
(5) www.iiss.org/publications/the-military-balance
(6) www.justiciaipau.org/centredelas/ S’hi pot trobar informació de la despesa militar real d’Espanya dels últims 18 anys.