El Ministre de Defensa viatjant
Article publicat a La Directa
Febrer ha estat un mes molt intens pel Ministre de Defensa, Pedro Morenés, en la promoció de l’armament espanyol a diferents parts del món.
El 3 de febrer visitava Aràbia Saudita, on es reuní amb el Príncep hereu i el viceministre de Defensa. Una de les finalitats de la seva visita era enfortir la presència en aquell país de l’empresa espanyola URO, fabricant del vehicle tot-terreny militar Vamtac. També es varen entaular negociacions respecte al contracte de subministrament de 200 carros de combat Leopard, el valor dels quals es situa en els 3.000 milions d’euros.
Els dies 11 i 13 del mateix mes, el Ministre va viatjar a Indonèsia, on va promoure la negociació de diferents acords comercials. En aquell país té molts interessos l’empresa Airbus Military, doncs és al país asiàtic on aquesta fabrica una nova versió de l’avió C212-400 conjuntament amb una companyia local i on alhora pretén vendre el A400M.
El dia 13 de febrer també va visitar Austràlia, país amb el que s’està negociant la venda de dos vaixells d’aprovisionament de combat fabricats per Navantia. De fet, s’ha cedit una unitat d’aquest a la marina australiana per un termini d’un any.
Per últim, el 18 de febrer de 2013 el Ministre de Defensa viatjà a Abu Dhabi per tal d’acudir a la fira d’armament IDEX, una de les més importants del món, amb l’objectiu de recolzar a les empreses espanyoles presents a l’esmentada fira: Amper, EINSA, ESF (European Security Fencing) INDRA, Instalaza, Navantia, Rodman Polyships, Sener i URO, així com també Eurofighter i EADS, doncs part del seu capital és espanyol.
Tots aquests viatges s’emmarquen dins de la política de foment de les exportacions d’armament que duu anys posant en pràctica el Ministeri de Defensa, tant durant els governs del PSOE com del PP. Aquesta política es concreta en diverses activitats: la cerca de nous mercats i suports a la presència exterior de la indústria militar, la celebració de protocols de cooperació amb altres Estats per adquirir armament, l’establiment de contactes i la negociació de contractes, o la representació dels interessos de la indústria de defensa en diferents fòrums. És una política que no només exerceix el Ministre, sinó també diferents entitats vinculades al Ministeri de Defensa: la Oficina de Apoyo Exterior del Ministeri, les agregacions de Defensa a les ambaixades i l’empresa pública Ingeniería de Sistemas para la Defensa de España, S.A. (ISDEFE).
La política espanyola de foment de les exportacions d’armes s’ha vist reforçada amb el Reial Decret Llei 19/2012, de 25 de maig. Aquesta norma permet que el Ministeri de Defensa signi contractes de venda d’armes amb els governs d’altres països, garantint el subministrament de l’armament. D’aquesta manera el Ministeri de Defensa es converteix en el representant de la indústria militar espanyola. S’ha estimat que aquest tipus d’acords govern a govern podrien tenir un valor de fins a 900 milions d’euros any.
El principal problema que planteja aquesta política exportadora és que converteix en paper mullat el control sobre les exportacions d’armament. Segons la normativa de la Unió Europea i la legislació espanyola, el Govern no pot autoritzar la venda d’armes a països que violin els drets humans o que es trobin en una situació de conflicte, entre altres supòsits. Totes aquestes activitats de foment de les vendes d’armes es duen a terme abans que se n’autoritzi l’exportació. Les autoritzacions però, finalment s’atorgaran, fins i tot encara que es tracti de països que plantegen grans dubtes com és el cas de l’Aràbia Saudita. El Ministeri de Defensa intervé per tant, com a jutge i alhora part en el comerç d’armament. És com si José Mourinho, durant un partit, a més de dirigir el Real Madrid, exercís d’àrbitre al mateix temps.
