La despesa militar i la bombolla de les armes a Espanya

L'enorme crisi per la qual travessa la societat espanyola, ve en bona part produïda per una “bombolla immobiliària”. També, paral•lelament, es pot parlar d'una “bombolla armamentista” que s'ha anat gestant per la mala gestió dels diferents governs. (Article aparegut en la revista Noticias Obreras, nº 1540 d'octubre de 2012)

La crisi no ofega per igual a tots els ministeris de l'Estat. Defensa ha estat el ministeri que ha sofert una de les retallades menys relevants al pressupost de l'any 2012, un 8,8% respecte de l'any anterior situant-se en 6.316,4 milions d'euros. En canvi, aquells ministeris en què se sustenta l'estat de benestar van sofrir una major retallada, Sanitat i Serveis Socials va disminuir un 13,7%, Educació i Cultura un 21,2%, i aquells altres ministeris que haurien de ser el motor de la competitivitat per incentivar la nostra economia i crear ocupació encara van sofrir una major reculada, Foment va disminuir un 18,4%, Indústria i Energia un 31,9%, Economia i Competitivitat un 32%, i les ajudes a la investigació (R+D) un 25,6%. Situant-se la mitjana de les retallades per a tots els ministeris en 2012 en un 16,9%.

Fins a aquí estem parlant del pressupost inicial aprovat, però després, en el transcurs de l'exercici, i com és habitual durant tots els últims anys, Defensa es veu agraciat amb crèdits extraordinaris que que s'afegeixen a la seva dotació inicial. Així, el passat 7 de setembre, el Consell de Ministres va aprovar un crèdit extraordinari d'1.782,7 milions per fer front als compromisos d'adquisicions en armes. Però hi ha hagut més transferències de recursos a Defensa, des del Fons de Contingències, un calaix de sastre previst als pressupostos de l'Estat, s'han transferit 754,7 milions per fer front a les missions militars en l'exterior (Afganistan, Líban i aigües de Somàlia). Una partida dotada tan sol amb 14,3 milions, quan aquestes missions costen a l'erari públic al voltant de 850 milions anuals. En definitiva, el pressupost de Defensa cada any està infradotat sabent que durant el transcurs de l'exercici serà complementat amb recursos extraordinaris per fer front a les despeses reals de les nostres forces armades.

Per conèixer la realitat de la despesa militar a Espanya és necessari, en primer lloc, tenir en compte els criteris que assenyala l'OTAN als estats membres de com ha de comptabilitzar-se la despesa. En el cas d'Espanya s'haurien de sumar totes aquelles partides militars que estan repartides per altres ministeris, com són els Organismes Autònoms militars, les classes passives, la mútua militar, els crèdits en R+D que sorgeixen del ministeri d'Indústria, la Guàrdia Civil, cos que es regeix per ordenances militars, i les contribucions a organismes internacionals militars. Però a més, per què no afegir els interessos del deute públic corresponents al ministeri de Defensa? Ja que si l'estat s'endeuta i paga interessos per adquirir armaments, és correcte imputar-los com a despesa militar. Llavors, la realitat de la despesa militar en 2012, passaria dels 6.316 milions inicials a 15.834, és a dir, més del doble. Si a això afegim els crèdits i transferències que durant l'exercici rep, és més que possible que en finalitzar l'any, la despesa militar se situï prop dels 19.000 milions (veure Taula).

Els Programes Especials

La partida que sempre trenca el sostre en la despesa militar és la de les adquisicions dels Programes especials d'armaments (PEAS). Aquests programes es van iniciar a mitjan dels 90 amb una durada, segons els casos, de 15 i 30 anys i que en el seu moment tenien uns costos inicials de 20.000 milions d'euros. Per no incrementar massa el pressupost de Defensa, es va dissenyar un jeroglífic comptable, el ministeri d'Indústria avançava crèdits a les empreses militars per realitzar aquests PEAS, els caces EF-2000, els helicòpters Tigre i NH-90, els míssils d'aquests aparells, els blindats Leopardo i Pizarro, fragates F-100 i diferents bucs de guerra, etc. que el ministeri de Defensa retornaria a Indústria quan realitzés el pagament de les armes a les indústries. Crèdits que es van concedir a 20 anys i a zero interessos. Una enginyeria financera que ha implicat un greu problema d'endeutament en els comptes públics, doncs en el transcurs dels anys aquests crèdits més els compromisos amb les indústries han acumulat un deute de 32.000 milions que avui Defensa no sap com afrontar sense augmentar considerablement el pressupost (en el 2015 seran 35.000). Aquest mateix any, des del ministeri d'Indústria, ja s'han concedit més crèdits, 507 milions, a les empreses militars, amb la qual cosa l'endeutament de Defensa continua en augment.

Per fer front a aquest deute, els pressupostos de Defensa de 2012 contemplaven el pagament de 4,9 milions pels PEAS mentre els compromisos de pagament eren de 2.370 milions. D'aquí sorgeix aquest crèdit extraordinari d'1.782 milions, que per falta de tresoreria s'haurà de finançar mitjançant l'emissió de deute públic. Els arguments del govern per continuar endavant amb aquests contractes són, si més no, pelegrins: la modernització de les forces armades per a la seva participació en missions internacionals. Més aviat fals, ni els avions EF-2000, ni els helicòpters Tigre, ni els blindats Leopardo, etc han viatjat mai a Afganistan, Líban, Líbia o Kosovo. Un altre argument fal•laç és l'adduït d'ajudar al desenvolupament del teixit industrial amb alt component tecnològic, que la seva vegada genera llocs de treball. Cal posar en dubte els efectes positius del transvasament de tecnologies militars cap a la producció de béns civils, quan hi ha estudis que diuen el contrari, que és molt escàs el R+D militar que s'utilitza en la indústria civil, i que aquests mateixos recursos crearien més llocs de treball en el sector civil.

Però el pagament d'una part dels compromisos adquirits aquest any 2012 no resol el problema de l'enorme deute contret pel ministeri de Defensa. I una opció que Defensa contempla és allargar la vida de producció de les armes entre deu o quinze anys més. Però ajornar la producció d'aquests contractes no representa cap estalvi, sinó al contrari, vol dir retardar la fabricació de les armes i el seu pagament, i per tant, refinançar els projectes i encarir el seu preu final. El qual, pot arribar a xifres inversemblants que poden superar els 40.000 milions. Xifres difícilment suportables per la malmesa economia de la hisenda pública espanyola.

La despesa militar entorpeix el creixement de l'economia productiva. D'una part, com demostren els PEAS, perquè genera endeutament públic, el qual comporta inflació en impedir que es generin ingressos en les arques públiques. Per una altra, perquè impedeix que recursos monetaris, de béns d'equip, de coneixements tecnològics i de mà d'obra improductiva que consumeixen els exèrcits i la producció d'armaments, destinats al sector civil generaria majors beneficis a través dels denominats “costos d'oportunitat”. A més, els productes civils faciliten l'intercanvi de béns als mercats, la qual cosa no ocorre amb els armaments, doncs no es regeixen per les lleis del mercat, ja que són adquirits directament pels estats sense entrar en els circuits d'intercanvi. Recordem que les indústries militars espanyoles tenen un tracte de favor per part de l'estat. Aquesta dependència empeny a les empreses a no exercir control sobre els costos, impedint economies d'escala i encarint el preu final de l'arma, que sigui el que sigui el seu cost acabarà sent igualment adquirida per l'Estat. Fet que converteix a les indústries militars en paràsits de l'economia real.

La crisi econòmica actual hauria de ser una oportunitat perquè el govern espanyol busqués solucions a la crisi. Una d'elles, seria reduir recursos de la despesa militar per destinar-los a l'economia realment productiva. Per exemple, només faria falta anul•lar alguns de les despeses militars més inútils, sobretot els destinats a inversions en nous armaments, especialment reduint els contractes d'aquests PEAS. Això permetria acabar amb els crèdits en I + D militar i estalviar milers de milions d'euros que durant molts anys s'han anat lliurant a les empreses militars per desenvolupar aquestes armes.

També caldria reduir els contingents actuals de les forces armades. Si alguns països del nostre entorn com Alemanya, França, Regne Unit i Itàlia han anunciat una reducció, per què l'Estat espanyol no segueix aquest mateix camí? Així, s'hauria d'iniciar un estudi de reducció dels efectius i començar un pla d'ajust de les plantilles. Per què necessita Espanya un exèrcit de 130.000 soldats? És què amb la meitat o una tercera part no tindria suficients?

Un últim àmbit per reduir la despesa militar seria retirar les nostres tropes de l'exterior per estalviar-nos els 860 milions que en 2011 va costar el seu desplaçament. Per molt que es repeteixi, és fals que proporcionin seguretat a la població espanyola, si per ventura obeeixen a l'interès de la política exterior del govern que actua d'acord amb els designis d'EUA o de l'OTAN.

Contra aquestes mesures s'adduirà que llançaria a la desocupació a milers de professionals de l'exèrcit o treballadors de les indústries militars. Per evitar-ho s'haurien d'engegar estudis. Per a les forces armades, aplicar plans per passar oficials a la reserva i recol•locar soldats en la funció pública. Respecte de les empreses, iniciar estudis de conversió industrial militar cap a l'àmbit de producció de béns civils. Uns plans de conversió que haurien d'implicar el màxim d'agents socials i polítics possibles: govern local, autonòmic i estatal, col•legis professionals i sindicats. Aquest ampli consens podria buscar sortides a aquestes indústries, i per descomptat, resultaria menys costós que fabricar unes armes que no tenen cap utilitat social. Aquestes diverses combinacions permetrien estalviar entre 7.000 i 8.000 milions d'euros anuals.

Si, l'enorme crisi per la qual travessa la societat espanyola, ve en bona part, produïda per un sistema financer que, de complicitat amb els diferents governs, va afavorir una “bombolla immobiliària”. També, paral•lelament, es pot parlar d'una “bombolla armamentista” que s'ha anat inflant per la mala gestió dels diferents governs. Bombolla d'armaments que ha contribuït a l'endeutament i al dèficit públic i que si no se suspenen aquests contractes militars continuarà en va augmentar. Les gents que proposen una “auditoria” del deute públic a Espanya, tenen en l'enorme despesa en armaments arguments sòlids per demanar responsabilitats polítiques i perquè no, la seva condonació.

 

Tabla. El gasto militar inicial de España (año 2012)
(en millones de euros corrientes)
Ministerio de Defensa	6.316,44
Organismos Autónomos del Ministerio de Defensa	1.095,30
Total Ministerio de Defensa	7.411,74
Clases pasivas militares	3.344,35
ISFAS (Otros ministerios)	577,52
Guardia Civil (Ministerio del Interior)	2.733,52
Créditos I+D (Ministerio de Industria)	582,77
Organismos militares internacionales (Ministerio de Exteriores)	14,95
Total Defensa criterio OTAN	14.664,85
Intereses de la Deuda Pública	1.169,78
Total Gasto Militar inicial	15.834,63
Crédito extraordinario PEAS	1.782,77
Traspasos para misiones en el exterior	754,72
TOTAL DESPESA MILITAR FINAL	18.372,12
Gasto militar/PIB	1,72%
Elaboració pròpia. Font: Pressupostos Generals de l'Estat i Consell de Ministres