Vincles entre els bancs i el negoci de les armes
Les empreses del sector armamentístic no són una excepció en l'economia actual i necessiten del suport financer dels bancs i caixes per poder desenvolupar el seu negoci i realitzar noves inversions.
El nivell d'endeutament d'alguna d'aquestes empreses ronda fàcilment el 100%. Són empreses, per tant, dependents del suport del sector financer, sense el qual no podrien mantenir el seu ritme de producció i de creixement actual.
El finançament de les empreses d'armes es realitza a través de cinc principals mecanismes: el finançament de les exportacions, la concessió de crèdits, l'emissió de bons i pagarés, la gestió i intermediació en fons d'inversió en els quals existeixen participacions d'empreses armamentístiques i la participació accionarial directa o indirecta.
Pel que es refereix al finançament de les exportacions, trobem poca informació. Però quan hem tingut accés a ella, com és el cas del finançament de les exportacions d'armes italianes, que en un informe anual del seu ministeri d'economia ens diu el nom de l'entitat financera que ha finançat vendes d'armes italianes a l'exterior, hem trobat que el BBVA i el Santander apareixien com a finançadors d'exportacions d'armament. Si tinguéssim un informe a Espanya sobre qui finança les exportacions d'armament espanyoles, de bon segur que trobaríem als dos principals bancs espanyols i molts d’altres que per falta de transparència no poden ser identificats.
En relació als crèdits concedits, són conegudes les dades que analitzem des de fa anys en les campanyes BBVA sense armes i Banco Santander sense armes (promogudes pel Centre Delàs d'Estudis per la Pau de Justícia i Pau, Setem i l'ODG), que mostren que el BBVA ha donat en els últims anys, almenys 861,4 milions d'euros i el Santander 705 a empreses d'armes de l'àmbit del Pentàgon dels Estats Units; és a dir, aquelles que fan gran part de les armes que avui s'estan utilitzant a Afganistan o l'Iraq. Un altre crèdit del que vam tenir notícia és el concedit per Caixa Catalunya, BBVA, Banesto (propietat del grup del Banco Santander) i altres 15 entitats de les quals desconeixem el nom, al grup Maxamcorp Holding SL, propietària del 100% d'Explosius Alaveses S.A (Expal) una de les empreses d'armes amb menys escrúpols de l'Estat espanyol, que ha fabricat –fins que l'hi han prohibit per llei– mines antipersonal i bombes de dispersió, armes que causen i han causat milers de víctimes civils. Per finalitzar amb alguns dels crèdits més cridaners a empreses d'armes espanyoles, gràcies a la campanya Banca Neta de Setem, sabem que a Instalaza, l'empresa que li va vendre bombes de dispersió a Gadafi mesos abans de ser prohibides a Espanya (i que Humans Right Watch va demostrar que van ser utilitzades contra els rebels en el recent conflicte armat libi), li van concedir préstecs per un valor proper als 12 milions d'euros, entitats financeres com el Deutsche Bank, Cajalón, Caja España, CAM, Bankinter, Barclays Bank, Ibercaja, Banco Popular, Banco Sabadell o La Caixa.
Destaquen també el BBVA i el Santander com els bancs espanyols que han emès bons i pagarés d'algunes de les empreses d'armament més controvertides del món, tal com pot comprovar-se en l'informe “Negocis bruts, bancs espanyols que financen armes” de la campanya Banca Neta. D'aquest informe s'extreu que, pel que fa als fons d'inversió, hem de prestar especial atenció a cinquanta fons del Banco Santander i del BBVA directament relacionats amb el negoci de les armes, dels quals es faciliten els seus noms exactes.
Les vinculacions accionarials entre les entitats financeres i les empreses d'armament són de gran rellevància per dos aspectes fonamentals. Primer, perquè la possessió d'accions suposa tenir part de la propietat i, per tant, capacitat de decisió, en les empreses d'armament.
Segon, perquè en comprar i mantenir accions d'una empresa estem ajudant al seu finançament ja que, per exemple, és una pràctica habitual la captació de fons per part de les empreses mitjançant ampliacions de capital. Segons les dades que poden consultar-se en la web del Centre Delàs, identifiquem que pràcticament tots els grups bancaris espanyols, sorgits de les recents fusions, tenen participacions en el sector militar. Si en l'aspecte de concessió de crèdits destacaven el BBVA i el Santander, en les participacions accionarials en les empreses d'armes espanyoles tenim en un lloc destacat a Banca Cívica (no confondre amb Banca ètica), Bankia, Liberbank, Banc Mare Nostrum i el Barclays Bank. Aquest últim apareix sempre en un lloc destacat en tots els informes consultats sobre el finançament en el sector armamentístic.
Encara que la major part de les empreses de les quals els bancs espanyols tenen cert control, estan dedicades a l'àmbit tecnològic i electrònic de la guerra (tan necessària per fer la guerra com les bombes i les bales), també podem trobar participacions indirectes a través de Indra en Inmize, fabricadora de míssils, de Caja Madrid (Bankia), Barclays Bank o Cajastur (Liberbank).
En aquest marc, s'està estenent cada vegada amb més força la RSC (Responsabilitat Social Corporativa), de la qual fan gala moltes de les entitats financeres aquí assenyalades com a finançadores del negoci armamentístic. Moltes d'elles ofereixen, al mateix temps que inverteixen en armes, fons titllats de solidaris o socialment responsables. Fins i tot La Caixa i el BBVA diuen tenir una política pròpia de control de les seves relacions amb el sector armamentístic. De la nostra anàlisi d'aquestes polítiques i dels departaments de RSC podem concloure que són insuficients i que tenen tan sol l'objectiu de maquillar una imatge cada vegada més deteriorada dels bancs en l'opinió pública espanyola. Els departaments de RSC dels bancs són reactius, solament responen a les denúncies que amb dificultats poden fer-se des de la societat civil. La RSC d'aquests bancs és mer màrqueting social. Identifica el nou nínxol de mercat que conformen consumidors i consumidores conscients i intenta que el banc en qüestió sigui atractiu als ulls d'aquest mercat en creixement. Perquè si les seves intencions fossin sinceres, no finançarien la producció armamentística, un sector del que no cal explicar els devastadors efectes que té sobre les persones, alguna cosa socialment molt poc responsable. El BBVA recolza a través de diversos productes financers a empreses d'armes que produeixen bombes, explosius, míssils, armes nuclears i d'urani empobrit, entre altres.
El BBVA té accions en fons d'inversió d'empreses d'armes controvertides per un valor de 26,45 milions d'euros.
- El BBVA ha emès bons i accions d'empreses d'armes controvertides per un valor total de 78 milions de dòlars i 104, 2 milions d'euros.
- El BBVA ha concedit crèdits a empreses d'armes controvertides per un total de 861,4 milions d'euros.
Font: www.bbvasinarmas.org
El Banco Santander recolza a través de diversos productes financers a empreses d'armes que produeixen bombes, explosius, míssils, armes nuclears i d'urani empobrit, entre altres.
- El Banco Santander té accions en fons d'inversió d'empreses d'armes controvertides per un valor de 96,72 milions d'euros.
- El Banco Santander ha emès bons d'empreses d'armes controvertides per un total 154 milions d'euros.
- El Banco Santander ha donat crèdits a empreses d'armes controvertides per un valor de 705 milions d'euros.
Font: www.bancosantandersinarmas.org
