L'ètica de Caja Castilla la Mancha

El que semblava impossible, segons ens deien, en un sistema financer tan robust com l’espanyol finalment ha succeït: una entitat ha hagut de ser intervinguda pel Banc d’Espanya. Caja Castilla la Mancha ha necessitat una injecció de liquiditat, com si d’algun tipus de vacuna es tractés, per valor de 9.000 milions d’euros després que Unicaja no se’n volgués fer càrrec.

 

Sembla ser que la caixa manxega arrossegava greus problemes que, més tard o més d’hora, amb o sense crisi, l’haurien portat a l’estat actual. En primer lloc, la caixa va relaxar molt els criteris de concessió de crèdits durant els anys de bonança i ara que molts dels seus clients no poden retornar-los ha vist com els seus índexs de morositat s’han disparat. A més, cal sumar-hi el fet que el 40% d’aquests crèdits juntament amb participacions directes van anar a un sector molt perjudicat: l’immobiliari. I si a tot això hi afegim la passivitat de l’entitat davant les advertències del Banc d’Espanya obtenim el caldo de cultiu que ha provocat que molts clients retiressin tots els seus dipòsits i l’Estat intervingués.

Aquestes són les raons que els experts ens donen i afegeixen que totes es resumeixen en una clara manca de professionalitat en la gestió de la caixa. Ara, m’agradaria afegir una altra raó que encara que sembla que no ha influït en el negatiu desenllaç, sí que forma part d’aquesta gran manca de professionalitat. Em refereixo a les participacions que Caja Castilla la Mancha té en diverses empreses que fabriquen components per a la indústria militar com són Aernnova, Tecnobit i Amper (veure quadre 1).

Les caixes neixen amb l’objectiu de captar estalvis i remunerar-los per després poder-los donar en forma de crèdits. Una part dels beneficis procedents d’aquest procés es reinverteix i l’altre va a parar al que s’anomena obra social. L’obra social és el compromís, la responsabilitat i l’ètica de la caixa davant la comunitat. Es pot traduir, en definitiva, amb un terme que s’ha posat molt de moda últimament: la responsabilitat social corporativa. I aquí és on volia arribar. On queda l’ètica, el sentit de la responsabilitat i la professionalitat d’una caixa que afirma estar compromesa amb la societat quan subreptíciament té participacions en empreses que fabriquen armes?

Sovint relacionem professionalitat amb consecució de resultats i ens oblidem que la professionalitat també té molt a veure amb la forma com s’aconsegueixen aquestes metes. En aquest sentit valors com la sinceritat, la transparència i la coherència són fonamentals. Caja Castilla la Mancha no ha sigut tampoc professional en aquest àmbit, encara que, malauradament, no és una excepció. A Espanya, juntament amb l’obra social, moltes caixes tenen participacions i donen crèdits a indústries que fomenten la guerra.  

 

Quadre 1: Indústries participades per Caja Castilla la Mancha

Indústria	Producció	Participació de CCM
Aernova	Estructures metàl·liques: fuselatges, ales avió A400M. (10% producció militar)	23%
Tecnobit	Tecnologia i ensinistrament militars. (85% producció militar)	11,8%
Amper	Electrònica de defensa, participa en grans projectes militars. (20/30% producció militar)	8,1%