Les trampes del pressupost militar de l'any 2013

El pressupost del Ministeri de Defensa baixa en conjunt un 6,7% (6.913,6 milions d'euros) respecte a l'any 2012. Però aquesta reducció es produeix si només es tenen en compte les despeses consolidades del Ministeri més els Organismes autònoms.

Si, a més, hi afegim les despeses de les classes passives militars, de la mútua militar, de les contribucions a organismes militars internacionals, del cos militar de la Guàrdia Civil, dels crèdits en R + D militar del Ministeri d'Indústria, aleshores la quantia es doble i puja a 13.708,3 milions. Si a això s'afegeix la part proporcional dels interessos del deute de Defensa, que en el seu conjunt, i per causa de la mala salut de l'economia, augmenten de manera important, un 33,7%, i finalment, les aportacions extraordinàries que durant l'any es produeixen i que en els últims deu anys, vista la liquidació anual del pressupost, dóna una mitjana de 1.398 milions, llavors la despesa militar real prevista per a l'any 2013 suposa 16.492.000 d'euros i representa tan sols una disminució respecte de l'any 2012 d'un 3,15% (Taula 1).

Aquestes xifres, traduïdes en indicadors, representen una despesa militar diària de 45,18 milions, cosa que equival a 359 euros per càpita anuals, un 1,55% del PIB i un 4,32% del pressupost total de l'any 2013 (Taula 2 ). Les partides que pateixen un major retrocés són les aportacions en R + D militar, un 52%, però tot i així rep 363,4 milions per a investigacions en noves armes, i les inversions en armaments retrocedeixen un 43% i reben 551 milions.

Però aquesta disminució en R + D i inversions és enganyosa, perquè pot passar el mateix que en anys anteriors: que acabin superant els 1.000 milions. Aquest mateix any s'han superat tots els rècords del decenni, s'ha concedit un crèdit extraordinari de 1.827,7 milions (setembre 2012) per pagar els compromisos amb els caces Eurofighter, el blindat Lleopard, els vaixells d'Acció Marítima, l'helicòpter Tigre, els míssils Iris i Spike i l'obús de 155 mm. Però, a més, s'han suplementat altres partides, com és el cas de les operacions militars a l'exterior, denominades de manera eufemística de "manteniment de la pau", mentre el que fan les forces armades espanyoles a l'Afganistan és donar suport a una guerra, i a l'oceà Índic es protegeix els tonyinaires que espolien els caladors de Somàlia. Partida a la qual cada any s’hi assigna una minsa aportació, 14,36 milions, i l'abril de 2012 s'aportaven 753 milions des del calaix de sastre anomenat Fons de Contingència. Una altra partida que hauria de ser motiu de qüestionament per part de l'opinió pública i que de moment ha aportat 243 milions a les arques de Defensa és la generada per ingressos propis, ja que és producte o bé de la venda d'armament en desús, o de la venda de patrimoni públic en mans del Ministeri de Defensa. Aquest Ministeri és un dels majors propietaris de patrimoni de l'Estat, casernes, habitatges, camps de tir, bases i instal•lacions diverses per tot el territori i, en els últims anys, els diferents governs han autoritzat l'alienació de molt del seu patrimoni. Ingressos que s'incorporen al pressupost i es destinen, majoritàriament, a la compra d'armament.

Taula 2 - Principals indicadors de la despesa militar a Espanya (2012-2013)
Indicadors	2012	2013
Despesa militar diària	46,65 milions €	45,18 milions €
Despesa militar anual per habitant	368 €	359 €
Despesa militar / PIB	1,60%	1,55%
Despesa militar / pressupost total	4,70%	4,32%
Variació despesa militar	-6,33%	-3,15%
Inversions militars	1.365,52 milions €	769,18 milions €
Inversions militars / total d’inversions	9,23%	5,90%
Variació inversions militars	-31,12%	-43,68%
R+D militar total	756,82 milions €	363,44 milions €
R+D militar / R+D total	11,83%	6,13%
Variació R+D militar	-24,38%	-52,03%
Font: Elaboració pròpia a partir dels Pressupostos Generals de l’Estat

 

Aquestes modificacions han complementat el pressupost de Defensa amb 2.826,7 milions i representen un increment, el setembre de 2012, d'un 27,6% de desviació respecte al pressupost inicial, que a finals d'any pot ser superior, quan s'havia anunciat que disminuïa un 8,8%, disminució que s'ha convertit en una estrepitosa falsedat. Perquè hi ha recursos per a suplementar les forces armades i no n'hi ha per a suplementar la despesa social o el desenvolupament de l'economia productiva.

Taula 3. Modificacions Pressupost de Defensa any 2012 (en milions d’euros corrents)
Crèdits extraordinaris	1.827,77
Partides ampliables	753,09
Transferències	2,80
Generats por ingressos propis	243,08
Total	2.826,74
Font: Elaboració pròpia a partir dels Pressupostos Generals de l’Estat

Dels 551 milions en inversions, l'assignació més retallada és la dels grans Programes Especials d’Armaments (PEAS), els avions Eurofigther, blindats Lleopard i Pizarro, helicòpters Tigre i NH-90 i així fins a 19 grans programes, dels quals es deuen a les empreses militars 32.000 milions. En el pressupost de 2013 es proposa una xifra de 6,84 milions. Passarà el mateix que el 2012 i a mitja legislatura es tornaran a proporcionar més crèdits extraordinaris per pagar les armes? La resposta l'ha donat el secretari de Defensa, Pedro Argüelles, a la Comissió de Defensa (8/10/2012), quan ha assegurat que no descarta recórrer de nou a crèdits per fer front al pagament dels PEAS.

Els apologetes de la defensa armada esgrimeixen com a principal argument en defensa de la despesa militar els enormes beneficis que reporta a l'economia nacional la producció d'armaments pels efectes del transvasament de tecnologies en R + D a la producció de béns civils. Una especulació demostrada en comptadíssims casos, quan, al contrari, sí que demostra que la despesa militar entorpeix el creixement de l'economia productiva. Perquè, com demostren els PEAS, es genera endeutament i dèficit públic. A més, les indústries militars espanyoles tenen un tracte de favor per part de l'Estat amb els crèdits (ajudes) en R + D, que les converteix en dependents (parasitàries) del Ministeri de Defensa.

La gent que proposa una "auditoria" del deute públic a Espanya tenen en l'enorme deute de 32.000 milions contret per l'adquisició d'armaments arguments sòlids per demanar responsabilitats polítiques i, per què no, la condonació del deute del Ministeri de Defensa amb les empreses militars, sobretot quan aquests armaments no responen a les necessitats de seguretat dels espanyols i a més destrueixen l'economia real.