Els enganys del pressupost de defensa
Article que analitza la proposta del pressupost de defensa per al proper any. Aparegut en el diari digital Publico del 3//11/2014.
Com ve passant en els últims anys el pressupost del Ministeri de Defensa per 2015 ha estat menysvalorat pel que fa a les necessitats i compromisos reals de despesa. Així, quan s'afirma que Defensa augmenta un 1,1% el seu pressupost s'està enganyant, tant al Parlament com a l'opinió pública, doncs se sap que la despesa final en algunes partides serà enormement superior al consignat. Això succeeix en dues despeses concretes, la destinada a cobrir la factura dels Programes Especials d'Armament (PEAS) i les missions militars en l'exterior.
Respecte a la partida sobre les operacions militars més enllà de les fronteres espanyoles, es consignen tots els anys 14,3 milions, quan any rere any es produeix una despesa propera als 800 milions que són aportats des d'un Fons de Contingències. En referència als PEAS, com en anys anteriors, s'ha tornat a pressupostar 6,8 milions, quan en els últims tres anys s'han aprovat crèdits extraordinaris per fer front als pagaments de: 1.782,77 milions en el 2012; 879,48 en el 2013; i 883,65 en el 2014. Per al proper any 2015, i d'acord amb la programació de pagament dels PEAS s'hauran d'abonar al voltant d'1.000 milions. Llavors, per què es pressuposten només 6,8 milions? Sens dubte es tracta d'un frau.
Però encara hi ha un tercer engany i sens dubte el més alarmant. És el referent a la Recerca i Desenvolupament de noves armes. La R+D militar creix en un 43,5%, respecte a 2014, i passa de 506,8 a 727 milions; dels quals 563,9 seran crèdits a les empreses d'armament a zero interès i lligats als PEAS i concedits des del Ministeri d'Indústria i per tant tampoc sumen com a despesa al pressupost de Defensa. En la presentació del Pressupost de 2015, el Secretari de Defensa, Pedro Argüelles, va detallar que per al proper any es preparen nous PEAS que es dotaran amb ajudes de R+D des del Ministeri d'Indústria: una nova Fragata, la F-110, que disposarà de 37 milions amb un cost aproximat de 800 milions i s'anuncia que es fabriquessin cinc; entre 350 i 400 nous blindats 8x8, dels quals s'aportaran 41 milions i amb un import final d'1.000 a 1.500 milions.
A més, fonts de Defensa anuncien altres nous programes: tres unitats d'un avió cisterna, possiblement un Airbus 330, amb un cost de 800 milions; quatre avions no tripulats amb un import entre 200 i 300 milions. En total, els quatre nous programes pressuposen una despesa addicional de 10.000 milions per als propers deu anys.
Aquests crèdits en R+D militar, es vénen denunciant com a ajudes encobertes a les empreses militars, o pitjor, en lloc de R+D es tracta de pagaments a compte de les armes. Uns crèdits que des del seu inici al 1997 ascendeixen a l'astronòmica xifra de 16.120 milions i que en la seva major part no han estat retornats. Doncs obeeixen a una enginyeria comptable: sorgeixen des del Ministeri d'Indústria i el Ministeri de Defensa es compromet a retornar-los quan pagui les armes a les empreses militars. Van crear un parany comptable que acumula un deute impagable i que la Hisenda Pública no sap com resoldre, doncs si els condona, la qual cosa sens dubte acabaran fent, sumaran com a més dèficit públic.
Una R+D militar que havia mantingut una tendència a la baixa des de l'any 2009 i que ara es torna a incrementar. L'augment de la R+D militar contrasta amb l'escàs augment de la R+D civil que solament s'incrementa en un 4,8%. Sens dubte un greuge per al desenvolupament de la productivitat que sense cap dubte contribueix a la millora social.
Si es tinguessin en compte totes aquestes infravaloracions en partides concretes, i a més, s'afegissin totes aquelles despeses que sent indubtablement militars es troben repartits per altres ministeris: les classes passives militars, la mútua militar, la guàrdia civil un cos de disciplina militar, el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) un cos amb gran nombre de militars i dirigit per un general, els interessos del deute públic generat per Defensa. Unes despeses, bona part dels quals la mateixa OTAN aconsella als estats membres els quantifiquin com a despesa militar. Llavors la despesa militar de l'estat espanyol arribaria fins als 15.277 milions i no els 6.853 que comptabilitza Defensa i aconseguiria l'1,54% del PIB per al proper any 2015. Una despesa molt propera al 2% del PIB que va reclamar Barack Obama en la conferència de caps d'estat de l'OTAN en setembre passat a Gal·les, on els estats membres es van comprometre a aconseguir-ho en un període de deu anys. Espanya ho té fàcil, tan sol ha d'aflorar totes les despeses camuflades per apropar-se al 2% del PIB.
Un pressupost de defensa que des de l'arribada de la crisi en 2008, en termes reals ha descendit un 18%, mentre que ministeris com Educació ho ha fet en 22,5%; Sanitat un 12%; Treball un 38%; Cultura un 38%; Recerca civil un 26% o en Infraestructures un 32%. Resulta evident que Defensa es veu privilegiat enfront dels ministeris de caràcter social o d'aquells altres que contribueixen al foment de l'ocupació i la inversió pública que incentiven el desenvolupament i l'ocupació.
