Objecció fiscal contra les despeses militars
Un any més, l'inici de la declaració de la renda ve acompanyat amb una proposta per a qui no vulgui finançar la maquinària de guerra amb la seva butxaca.
Cada any per aquestes dates, tenim l'opció de ser un poc rebels - amb causa -, gràcies a la nostra declaració de la renda. Em refereixo a l'objecció fiscal a les despeses militars que cada any prop de mil ciutadans d'aquest país fan, en protesta per la despesa en armament i militarització de la nostra societat. L'any passat es van comptabilitzar 874 objectors, que van desviar 84.253,86 euros a projectes socials proposats per les entitats que promouen aquest acte de desobediència, la majoria vinculades a altres moviments d'objecció de consciència.
L'objecció fiscal a les despeses militars consisteix en, que una vegada exposats tots els nostres ingressos i d'aplicar-los el percentatge que per legislació ens correspon, li restem a més dels pagaments a compte realitzats - retencions principalment- el percentatge destinat a despeses militars en els pressupostos.
No obstant això, no hem de caure en el parany de la despesa militar, ja que aquest té moltes formes de ser calculat. Si tenim en compte el que diu el Ministeri de Defensa (despeses del seu propi funcionament més el Centre Nacional d'Intel·ligència), ens quedaríem en la meitat de la despesa militar anual real. Perquè fins i tot l'OTAN inclou com despeses militars les pensions que reben les classes passives militars, les despeses de la Guàrdia Civil - cos inclòs en el pressupost d'Interior - o en I+D militar, entre uns altres. Si a més li afegim el percentatge dels interessos del deute públic que corresponen a assumptes militars, a Espanya vam arribar a la xifra per a 2009 de 18.609,60 milions d'euros de despesa militar. Encara és més, si volguéssim filar realment prim, aquesta xifra l'hauríem d'augmentar en un 15% aproximadament, ja que és la variació habitual entre el pressupost militar inicial i el finalment liquidat. Amb aquestes xifres, podem dir que la despesa militar espanyol en 2009 és del 5,11% sobre els Pressupostos Generals de l'Estat. Percentatge que aplicarem per a calcular a quant ascendirà la nostra objecció a les despeses militars d'aquest any. Altres col·lectius fan objecció fiscal no solament a les despeses militars sinó també a les despeses que es dediquen al que denominen control social. Afegeixen per exemple la despesa en la policia. En cas d'optar per aquesta opció, el percentatge a desviar seria major.
Fer l'objecció fiscal no significa que Hisenda ens hagi de retornar més. Com bons desobedients civils, que pretenem amb el nostre acte millorar la societat i no evadir impostos sense més, no deixem de gastar-nos aquests diners, sinó que ho ingressem en el compte d'alguna organització que pensem que treballi per una mica millor que la militarització de la societat. Aquest any, els col·lectius antimilitaristes han proposat la Xarxa Noviolenta La’Onf de L'Iraq.
Conseqüències
Les conseqüències de fer l'objecció fiscal poden ser que ens exigeixin refer la nostra declaració sense l'objecció fiscal a les despeses militars, el que per oblit, per desconeixement o per complicitat, no sol passar molt sovint. I si passa, com bons ciutadans desobedients però responsables dels nostres actes, seguirem el curs dels esdeveniments, bé continuant amb la protesta, recorrent tal requeriment fins a esgotar totes les vies legals, o tornant a fer la declaració de la renda tal com ens indiquen, pagant l'interès de demora corresponent. Però sense deixar en cap moment de fer publicitat d'aquest acte de ciutadania responsable, que és desobeir les normes que en consciència ens semblen injustes, que ens obliguen a dedicar més de 400 euros anuals dels nostres impostos a despeses militars quan existeixen tantes altres necessitats per cobrir.
