Despeses en R+D militar pel 2010
En els Pressupostos Generals de l'Estat presentats pel govern espanyol per a l'any 2010 s'assignen 9.154,42 M€ al Ministeri de Defensa, dels quals 231,89 M€ van dedicats a la recerca i desenvolupament de les forces armades.
Hi ha, però una partida del pressupost del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç que també va dedicada a la recerca militar, és el programa 464B, Apoyo a la innovación tecnológica en el sector de la defensa, al que s'hi destinen 950,91 M€. Si sumem aquestes dues quantitats, resulta que el govern espanyol assigna 1.182,80 M€ a la recerca militar per al 2010. Però el pressupost que realment finança la recerca militar podria superar aquesta quantitat, ja que s'hi ha d'afegir part dels diners del programa 467C (Investigación y desarrollo tecnológico-industrial) del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç, que van dedicats al sector aeroespacial, estretament vinculat a la indústria militar.
Les despeses en R+D militar van a parar fonamentalment als dos centres de recerca militar: el Canal de Experiencias Hidrodinámicas de El Pardo (CEHIPAR) i l'Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial Esteban Terradas (INTA).
El CEHIPAR és un centre de recerca, desenvolupament tecnològic i assistència tècnica, les seves activitats estan centrades en la tecnologia naval. L' INTA està especialitzat en la recerca i el desenvolupament tecnològic aeroespacial. Els programes de recerca previstos per al 2010 són l'estudi de l'operativitat i maniobrabilitat a baixa velocitat del buc de projecció estratègica, el programa HADA (una aeronau híbrida d'helicòpter amb enlairament i aterrament vertical, i d'avió convencional en la fase de vol), el desenvolupament de microsatèl•lits, del picosatèl•lit PICOS i satèl•lits d'observació estratègics. Segueix el desenvolupament del vehicle aeri no tripulat, MILANO. També es desenvoluparan programes de simulació i control de vehicles aeris (míssils i llançadores).
A la figura 1 hem representat l'evolució de la despesa militar en R+D dels darrers anys. Després d'un enorme increment durant els anys 1997-99 es va arribar a una certa estabilitat, mentre que s'inicia una lleugera disminució a partir de 2008. Destaquem que la despesa que podem assignar estrictament a R+D (programa 464A del Ministeri de Defensa) és molt menor que les despeses en concepte de crèdits que el Ministeri d'Indústria transfereix al Ministeri de Defensa (programa 464B del Ministeri d'Indústria)
Figura 1. Evolució de la despesa en R+D militar a l'Estat espanyol.
Els ajuts a la R+D, que provenen del programa 464B del Ministeri d’Indústria, són aportacions reemborsables a empreses per al desenvolupament de projectes tecnològics industrials relacionats amb programes de defensa i corresponen al capítol 8 dels pressupostos. El cert és que aquests diners han estat una manera camuflada d’augmentar els recursos destinats a la despesa militar; ja que des de 1997 s'han cedit en forma de crèdits 14.205 M€ i que la part retornada per part de les empreses no arriba a l'1% d'aquesta quantitat.
Incloure aquest tipus de despeses en l'apartat de recerca i desenvolupament ha estat criticat internacionalment. També el PSOE, quan estava a l'oposició, va criticar durament aquesta pràctica i va denunciar el pes excessiu que tenien els crèdits en la despesa en R+D militar dels governs del PP. La situació, però, no ha canviat gens després de l’arribada del PSOE al govern.
És interessant comparar els recursos dedicats a la recerca militar amb els de la civil. Les partides dels Pressupostos Generals de l’Estat per al 2010 corresponents a la recerca civil sumen un total de 7.946,11 M€, això fa que la recerca militar representi un 13% del total de la recerca. A la figura 2 està representat el pressupost corresponent a diverses àrees. Sembla bastant clara quina és la prioritat del govern espanyol pel que fa a la política de recerca. Només cal fer algun càlcul comparatiu: el pressupost assignat a les forces armades és tres vegades i mitja més que el dedicat a recerca sanitària, gairebé quaranta vegades més que el dedicat a la recerca geològicominera i mediambiental, catorze vegades el que es dedicarà a la recerca agrària, i 1,6 vegades el que es gastarà en finançar la majoria dels projectes de recerca de totes les universitats espanyoles i centres de recerca dependents del CSIC.
Figura 2. Despesa en recerca corresponent a diverses àrees.
Malgrat aquest panorama hem de destacar que la situació era extraordinàriament pitjor anys enrere. De tota manera hem de remarcar que els recursos que destina el govern a la recerca dels temes que preocupen la població com ara la salut, crisi energètica, medi ambient, educació, són molt menors que els que destina a la investigació militar que, no ens enganyem, només busca la millora d'armes que serveixin per matar d'una manera més eficient. I no millora el benestar de les persones.
Malgrat aquest panorama hem de destacar que la situació era extraordinàriament pitjor anys enrere. De tota manera hem de remarcar que els recursos que destina el govern a la recerca dels temes que preocupen la població com ara la salut, crisi energètica, medi ambient, educació, són molt menors que els que destina a la investigació militar que, no ens enganyem, només busca la millora d'armes que serveixin per matar d'una manera més eficient. I no millora el benestar de les persones.
