Els EUA produeixen electricitat amb bombes nuclears russes
Article publicat al ONGC 43, Tardor 2010.
Els EUA i l’URSS han fabricat, durant més de seixanta anys, moltes bombes nuclears. El 1993, després del desmantellament de la Unió Soviètica, es va signar un acord entre els EUA i Rússia per reconvertir bombes nuclears russes en combustible per a les centrals nuclears nord-americanes. Està previst que aquest programa finalitzi el 2013.
Durant la Guerra Freda els EUA i l’URSS van produir una quantitat enorme d’armes nuclears. Cada país en volia tenir més que l'adversari, la qual cosa va donar lloc a una escalada armamentística que va posar en perill la humanitat durant molts anys. L’any 1966, les bombes atòmiques desplegades entre tots dos països superaven les 32.000, amb capacitat d’aniquilar la vida sobre la Terra diverses vegades. La suma dels seus dos arsenals nuclears sempre ha estat superior al 95% de l’arsenal mundial. Diversos especialistes han avaluat que s’han fabricat més de 128.000 bombes nuclears durant els darrers seixanta anys, de les quals més de 70.000 han estat produïdes pels EUA i més de 55.000 per l'URSS i després Rússia. Per altra banda s’estima que, actualment, els nou estats nuclearment armats disposen d'uns 22.000 caps nuclears actius, la majoria dels quals pertanyen als EUA i Rússia1.
Habitualment, en parlar d’arsenal nuclear, cal diferenciar entre els caps nuclears actius i els inactius. S'entén per actius tant els que estan instal•lats en els sistemes de llançament a punt de ser utilitzats de forma immediata, com els que constitueixen el seu recanvi. S'entén per inactius els caps nuclears que s'han retirat i emmagatzemat. Els EUA i Rússia disposen d'un enorme arsenal emmagatzemat que mai no s’ha inclòs en els diversos acords bilaterals de desarmament.
Sempre ha estat molt difícil de saber el nombre d’armes nuclears desplegades pels països nuclearment armats, ja que tota la informació corresponent a armament nuclear ha estat considerada com a secret militar per part d'aquests estats2. Però darrerament la situació ha canviat una mica i comencem a tenir informació directa subministrada pels mateixos estats. L'arsenal francès deu estar per sota dels 300 caps nuclears perquè l'any 2008 el president francès N. Sarkozy va anunciar que el reduiria per sota d'aquesta xifra. El mes d’abril d’aquest any 2010 l’administració Obama va desclassificar la informació sobre arsenal nuclear nord-americà. El mes de maig el govern britànic va seguir l’exemple nord-americà i també va desclassificar la informació sobre l’arsenal nuclear britànic. Els altres estats nuclearment armats (Rússia, Xina, Israel, Paquistan, l’Índia i Corea del nord) no han seguit de moment els passos dels seus socis nuclears. És interessant de fer notar que les dades facilitades pels governs francès, nord-americà i britànic concorden força bé, amb una discrepància inferior al 10%, amb les estimacions que diferents organitzacions havien fet sobre aquests arsenals nuclears. La informació desclassificada es refereix únicament als caps actius, no diu res de l'estoc de bombes emmagatzemades. Només podem fer suposicions, però és fàcil d’imaginar que aquest estoc ha de ser colossal.
El component fonamental d’una bomba nuclear és l’isòtop 235 de l’urani, la fissió del qual fa que es desprengui una enorme quantitat d’energia. El material per fer explotar una bomba conté un 90% d’urani 235 (s'anomena HEU, urani altament enriquit). El combustible d’una central nuclear per produir energia elèctrica també conté el mateix isòtop d'urani, però amb una concentració menor, al voltant del 4% (s'anomena LEU, urani de baix enriquiment).
El 1993 es va signar un acord bilateral entre els EUA i Rússia segons el qual, Rússia es comprometia a transformar 500 tones mètriques d'urani altament enriquit (HEU) procedent d'armes nuclears, en urani de baix enriquiment (LEU) per ésser utilitzat com a combustible de centrals nuclears nord-americanes de producció d'energia elèctrica.
El programa preveu el doble control. Per una banda, els tècnics nord-americans poden visitar les instal•lacions russes per comprovar el procés d'empobriment de l’urani i per l'altra banda, els russos poden verificar als EUA que l'urani empobrit s'utilitza únicament per a finalitats pacífiques.
Les 500 tones d'HEU procedents d'armes nuclears russes es convertiran en 15.000 tones de LEU, que equival a 153.000 tones de mineral d'urani natural, més de dues vegades la demanda mundial3.
El programa es desenvolupa a bon ritme, sense interrupcions, dins del pla previst. A finals de 2009 ja s'han reciclat 375 tones d'HEU procedent d'armes nuclears russes, segons va anunciar la National Nuclear Security Administration (NNSA)4. Aquesta quantitat d'urani equival aproximadament a 15.000 bombes nuclears.
La quantitat d'energia elèctrica procedent de bombes russes no és negligible. Als EUA, l'energia elèctrica generada en centrals nuclears representa aproximadament el 20% del total d'energia elèctrica consumida. I gairebé la meitat del combustible utilitzat actualment en les centrals nuclears nord-americanes prové del desmantellament de bombes russes.
Val la pena fer notar que la transformació de bombes nuclears en combustible per a centrals nuclears de generació elèctrica obeeix a necessitats conjunturals dels dos estats i no pas a la voluntat de reduir els seus magatzems nuclears i contribuir a la desnuclearització mundial. Per una banda, els EUA gairebé han esgotat les reserves de les seves mines d’urani, ja que durant la Guerra Freda van fabricar una quantitat enorme de bombes nuclears amb recursos propis. I per altra banda, Rússia té moltes bombes nuclears emmagatzemades no operatives, el manteniment de les quals representa un esforç econòmic important. A més, el preu estipulat entre els EUA i Rússia és menor al preu del mercat obert de l’urani. Això implica per als EUA un estalvi important en l'adquisició de combustible per a la generació d’electricitat i per a Rússia uns ingressos extres per un material que no utilitza -recordem que el 1993 quan es va signar el programa, Rússia patia una forta depressió econòmica-.
Després de la segona Guerra Mundial, als EUA es van extreure grans quantitats d'urani de mines dintre del seu territori per produir armes nuclears, amb l'ajut de subvencions federals. El màxim de la producció es va assolir en la dècada dels 70, quan hi havia al voltant de 250 mines en explotació. Aquestes mines d'urani nord-americanes estan ara gairebé esgotades i la producció ha disminuït molt, de manera que el 2003 només hi havia dues mines en funcionament amb una producció molt petita, que representa encara no el 5% de les necessitats de les 104 centrals nuclears nord-americanes de generació d'energia elèctrica. Actualment, gairebé la totalitat de l'urani usat als EUA és importat5.
L'administració Bush va donar una empenta important a l'opció nuclear per generar electricitat mitjançant el Pla Nacional d'Energia de 2001 i la Llei de Política Energètica de 2005, on es proposaven incentius per a la creació de noves centrals nuclears, amb l'objectiu de reduir la dependència del petroli per produir electricitat. Des dels anys setanta, als EUA no s'havia construït cap nova central nuclear. És previsible, doncs, que amb aquesta empenta les necessitats d'urani als EUA augmentaran els propers anys.
Però no només a Rússia el material nuclear declarat com a excedent per part de les autoritats militars, es converteix en combustible per a reactors nuclears que produeixen energia elèctrica. També el govern dels EUA ha declarat una mica més de 174 tones d'HEU com a excedents militars que es podran convertir en LEU6.
És curiós que s'hagi fet tan poca difusió del programa de reconversió de bombes nuclears en combustible per a centrals nuclears. Les autoritats nord-americanes potser pensen que als seus compatriotes no els agradarà de saber que la meitat de l'energia elèctrica d'origen nuclear generada als EUA prové de les bombes soviètiques.
Aquest programa s'ha d'incloure en els debats públics, actualment força amortits, sobre la necessitat de desmantellar els arsenals nuclears i l'ús de l'energia nuclear amb finalitats civils. Algú podria dir que la reconversió d'armes nuclears en energia d'ús civil és una sortida òptima per a aquestes armes en un hipotètic procés de desnuclearització mundial. Aquest punt de vista només reforçaria l'opció que considera l'ús de l'energia nuclear com una sortida a la crisi energètica. Però no podem oblidar que la crisi energètica és un problema de sobreexplotació dels recursos. L'opció basada en la substitució d'una matèria primera energètica per una altra, només fa que endarrerir el problema. S'ha parlat molt del peak oil, també hem de parlar del peak uranium. A més, no podem oblidar les conseqüències de l'ús de l'energia nuclear per a finalitats civils, com són els perills per a la salut, les conseqüències mediambientals i les enormes despeses econòmiques associades a la producció d'energia d'origen nuclear i a l'emmagatzament de residus. Els mateixos arguments que es van utilitzar durant anys per aconseguir la moratòria nuclear segueixen sent vàlids avui, amb independència que el combustible nuclear provingui de bombes. És més que discutible que la reconversió de bombes en energia sigui una gran solució. Un procés de desmantellament de bombes nuclears demanaria la destrucció de totes les bombes. La superació de la crisi energètica no passa per la substitució del petroli per l'urani -una solució només a curt termini-, que permetés seguir mantenint un creixement de la despesa energètica. Els recursos són finits, el nostre model energètic s'hauria de fonamentar en la utilització de recursos renovables i en la reducció substancial de la despesa energètica mundial actual.
1 R.S. Norris and H.M. Kristensen; Global nuclear weapons inventories, 1945-2010. Bulletin of The Atomic Scientists, Vol. 66, Num.4 , July-August 2010, p.77-83.
2 Per conèixer l’evolució dels arsenals nuclears i el seu estat actual, consulteu el capítol III de T. de Fortuny i M.G. Serra (eds.), L’OTAN, una amenaça global. Editorial Icària. Barcelona 2010.
3 "Military Warheads as a Source of Nuclear Fuel". Informe de la World Nuclear Association, octubre 2009. http://www.worl-nuclear.org/info/inf13.html
4 "NNSA Announces Equivalent of More Than 15.000 Nuclear Weapons of Russia HEU Eliminated". Informe de National Nuclear Security Administration. 23-9-2009. http://nnsa.energy.gov./news/2592.htm
5 "US Nuclear Fuel Cycle" Informe de la World Nuclear Association, 8 agost 2009. http://www.worl-nuclear.org/info/inf41_US:nuclear_fuel_cycle.html
6 "Military Warheads as a Source of Nuclear Fuel". Informe de la World Nuclear Association, octubre 2009. http://www.worl-nuclear.org/info/inf13.html
