No a la indústria militar a Catalunya
Publicat a Directa
El Centre Delàs es veu un altre cop forçat a reprendre la seva campanya “No a la indústria militar a Catalunya”, ja que els qui ens governen tornen a oferir-se per acollir la producció d’armes a casa nostra.
Per una banda, BAIE (Barcelona Aeronàutica i de l’Espai), una entitat que treballa per potenciar la producció, entre altres armes, d’avions de guerra a casa nostra, ha presentat un pla per reforçar la candidatura a la concessió del Centre d’Excel·lència d’Avions no Tripulats (UAV, segons les seves sigles en anglès) del consorci aeronàutic europeu EADS. Les ubicacions que es barallen són Viladecans, Terrassa o Castelldefels, encara que també existeixen molts candidats, tant d’Espanya com d’Europa. Per altra banda, la segona opció per fabricar armes a Catalunya és la de l’empresa catalana GTD, amb seu a la Zona Franca de Barcelona, que va a presentar-se al concurs del Ministeri de Defensa per a l’adjudicació de 300 unitats del blindat VBR, amb un cost per l’erari públic de 1.300 milions d’euros.
Hi ha molts tipus d’armes, algunes que es fabriquen i es comercialitzen per ser finalment llençades al final de la seva vida útil sense, afortunadament, haver sigut utilitzades. Però hi ha d’altres que es fan servir i a més a més en les guerres actuals. L’avió no tripulat i el blindat, aquí esmentats, són de les que ara tenen i necessiten les tropes de l’OTAN a l’Afganistan.
Tanmateix, més enllà de valorar si en època de crisi és adient dedicar ingents quantitats de diners per la fabricació d’armes, en aquest cas la valoració a fer es refereix a la candidatura de Catalunya per albergar empreses d’armament i el seu rol en el negoci de la guerra. El principal responsable de que finalment es fabriquin armes a Catalunya és la Generalitat del tripartit, qui sembla que veu amb bons ulls que el desenvolupament industrial català es faci gràcies a la indústria d’armament. Fins i tot l’Institut Català de Finances està disposat a ajudar a la producció d’armes a Catalunya amb cinc milions d’euros.
En any d’eleccions els socis del tripartit hauran de tenir molt en compte els seus posicionaments en aspectes com aquest, ja que no es pot parlar de pau promovent la producció d’armes. Veurem a qui escolten els polítics catalans, si al lobby armamentístic o a les organitzacions de pau. El poble català sempre ha demostrat que vol i promou la pau, esperem que en els seus programes electorals siguin majoria els partits que afegeixin la promesa de mantenir Catalunya allunyada del negoci de la guerra.
