Les transnacionals mineres a Barcelona
Del 10 al 12 de maig passat, enmig d’una discreció gairebé total, es va reunir a Barcelona la “Global Metals @ Mining conference” organitzada pel Bank of America /Merrill Lynch.
Amb aquesta conferència, Barcelona és convertia en la capital mundial de la mineria en acollir als executius de més alt nivell de les principals empreses mundials del sector industrial més depredador del planeta. Els principals executius de més de 70 empreses mineres, entre les que destaquen empreses com Rio Tinto, BHP Billiton, Xtrata, Goldcorp, Barrick Gold, Vale o Newmont, les més grans del món, s’han reunit a Barcelona, en un ambient discret, per gaudir d’agradables vistes al mar, dels luxes de l’Hotel Arts, i de tot el que els hi ofereix la marca Barcelona, mentre exposaven els seus resultats i captaven l’interès de capitals inversors.
La prospecció i extracció de minerals està protagonitzant un nou cicle d’acumulació de capital. La demanda creixent dels països emergents i les inversions especulatives, que busquen recer després de la crisi financera internacional que elles mateixes van contribuir a causar, és el seu motor principal. L’increment de preus del mercats de les matèries bàsiques està fent que la mineria sigui un sector en auge que s’està estenent a regions cada vegada més remotes i més sensibles culturalment i ambiental.
Molts governs locals veuen la mineria com una font principal de creixement econòmic, i ofereixen la seva complicitat perquè es desenvolupi sense un mínim respecte pel medi ambient o els legítims drets de les poblacions locals afectades pels projectes miners. Complicitat en legitimar pràctiques que malmeten el mediambient i complicitat en criminalitzar les protestes legítimes de les persones i pobles que veuen transgredit el seu dret a un ambient sà, i que defensen el seu territori, els seus recursos naturals i el seu dret a viure.
La industria minera no dubta en aprofitar-se de legislacions febles i de la impunitat de que gaudeix en molts estats per rendibilitzar al màxim el seus projectes. Al temps que porta una política activa per obstaculitzar l’elaboració i implementació d’estàndards internacionals d’aplicació obligatòria sobre bones pràctiques en les activitats extractives o qualsevol millora legislativa posterior a les seves inversions.
L’expansió de la mineria arreu del món, i en especial en els països més empobrits , està acompanyada per una onada de violacions dels drets humans, dels drets dels pobles que ocupen els territoris cobejats, i pel reiterat incompliment del dret dels pobles indígenes a decidir sobre els seus territoris, tal com reconeix el conveni 169 de la OIT. Està provocant la implantació de lleis d’excepció per criminalitzar la resistència antiminera i una nova militarització pública i privada per protegir les inversions mineres, mentre s’estén la violència de les forces de l’estat o de les companyies mineres contra els oponents a la mineria, incloent execucions extrajudicials. La mineria, doncs, està generant una forta onada de conflictivitat social en resposta a les seves activitats i a les permissivitats dels governs. Tota l’Amèrica llatina, de nord a sud, està travessada per resistències i lluites contra les activitats mineres depredadores, contra l’espoli dels seus recursos naturals. Una mirada a l’excel•lent pàgina de OCMAL, Observatorio de Conflictos Mineros de América Latina (www.conflictosmineros.net) ens pot donar idea de l’amplitud del problema però també de les resistències.
Les resistències s’organitzen en defensa del territori, en contra de projectes miners concrets, però també en campanyes més generals per la reducció de riscos mediambientals, per la prohibició de la mineria a cel obert i l’ús de substàncies tòxiques com el cianur i el mercuri en la mineria, i pel dret a la consulta prèvia en compliment del conveni 169 de la OIT als territoris indígenes i pel respecte a la decisió de les comunitats afectades i dels governs locals.
Des del nostre país nosaltres també tenim la nostra responsabilitat: responsabilitat en denunciar aquestes empreses transnacionals, en solidaritzar-nos amb els pobles que resisteixen i defensen el seu territori, però també en qüestionar un model de consum i d’ús irracional d’uns recursos, els minerals, que no són infinits.
