Reflexions despres de Fukushima. Recursos energètics i militarització
El desastre de Fukushima ha fet qüestionar l'ús de l’energia nuclear com a font d'energia. Encara és aviat per prendre plena consciència de la magnitud del desastre, dels efectes contaminants que tindrà sobre el mar, l'aire i l'alimentació i sobre els territoris que quedaran inhabitables per a les generacions futures
Però, ja ho anticipem, caldrà plantar cara als intents de minimitzar el desastre, als intents de justificar l'existència de les centrals nuclears com un mal menor, però necessari.
Fukushima torna a posar en primer pla la crisi energètica i el model energètic dominant que es caracteritza per un consum desmesurat, per la concentració, en unes poques mans, de l'extracció, producció i distribució dels recursos energètics, i perquè utilitza uns recursos energètics que aviat s'exhauriran. A més, aquest model energètic accentua el desequilibri entre els pobles del Nord i els del Sud.
La utilització civil de l'energia nuclear ha estat lligada al desenvolupament de l'armament nuclear i, per tant, ha contribuït a la cursa armamentística i al risc real de guerra atòmica.
Ja que cada cop són més escassos els recursos energètics fòssils, cal un canvi de rumb, ràpid i decidit, cap a un altre model energètic. En cas contrari, s'obrirà una etapa d’incertesa i de perill d'augment de la conflictivitat militar pel control i l'obtenció d'aquests recursos.
Qui controla les fonts del petroli i de les altres energies fòssils i les seves de vies de circulació té el poder. D'ara endavant, el petroli s’haurà d’anar a buscar a llocs on la seva extracció és més costosa des del punt de vista tecnològic i econòmic, a països del Sud amb governs dèbils i inestables, on l'extracció provoca desastres mediambientals i conflictes amb la població. Els hidrocarburs ja han ocasionat conflictes armats a l'Àsia Central, a l’Orient Mitjà, a Amèrica del Sud i a l'Àfrica. L'extracció de recursos és una font de corrupció que manté règims cleptocràtics. És una font de conflicte que desposseeix els seus legítims propietaris de territoris ancestrals, com el cas del Delta del Níger o de les selves amazòniques de Perú i Equador.
Aquest model energètic va lligat a l’obsessió pel control i la seguretat de les fonts d’energia.
El desastre de Fukushima hauria de posar en l’agenda política mundial el compromís de substitució del model energètic actual per un model nou que prioritzi la reducció del consum d’energies fòssils i eviti així l’emissió del temut diòxid de carboni, un dels causants del canvi climàtic. Un model capaç de satisfer les necessitats de tota la població, basat en la utilització d'energies renovables, en la producció d’energia a partir de fonts locals i en la descentralització de la seva distribució. El control del procés de producció i distribució d'energia no pot estar concentrat en poques mans.
Necessitem, en definitiva, alternatives energètiques que no ens portin a conflictes armats. Hi està en joc la pau i el futur del planeta.
