El món en 4 mapes
Pere Brunet - Article publicat al Diari Ara - 27/09/2019
Aquí teniu quatre mapes del món (si cliqueu a la imatge, els podreu veure amb més bona resolució). El de dalt a l’esquerra correspon a la projecció Mercator que estem acostumats a veure. El de dalt a la dreta i el de baix a l’esquerra es basen en la projecció de Peters, que no redueix la mida dels països del Sud. Finalment, el mapa de les reserves de petroli de sota a la dreta mostra els principals països amb una mida proporcional a les seves reserves actuals de petroli.
Els dos mapes de dalt mostren els països amb risc d’emergència climàtica (esquerra) i els 15 principals països fabricants d’armes al món (a la dreta, marcats en cercles verds i de mida proporcional al seu volum d’exportació d’armes). Aquest mapa de la dreta també indica, amb cercles en vermell, els principals països importadors d’armament a nivell mundial. Hi ha 4 països (Israel, Turquia, la Xina i Corea del Sud) que són a la vegada a la llista dels principals exportadors i a la dels que més importen. La línia vermella, que apareix als quatre mapes, és la que deixa al Nord els 15 països que més armes exporten. El mapa de risc d’emergència climàtica el podeu trobar aquí, mentre que el mapa dels principals exportadors i importadors d’armament es basa en dades de l’institut SIPRI, és de la campanya internacional GCOMS, i el teniu aquí. L’interessant és que, quan portem aquesta línia de separació al mapa de risc d’emergència climàtica, veiem que la pràctica totalitat de regions en perill són a la seva banda del Sud.
El tercer mapa, de baix a la dreta, és de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB (disponible a aquesta pàgina web) i mostra els països que han patit conflictes armats l’any 2018. La mateixa línia dels mapes de dalt ens indica, amb una evidència colpidora, que (excepte Ucraïna i Turquia) tots els conflictes armats són al Sud, lluny dels principals estats que fabriquen, fan negoci i exporten armament.
Finalment, el mapa dels recursos fòssils de baix a la dreta (de “How Much” i que podeu trobar aquí) mostra que, al nord de la línia vermella dels altres mapes, hi ha només quatre països amb reserves significatives de petroli al seu subsol: Canadà (el que més), els Estats Units, Rússia i la Xina. Les grans reserves mundials són al Sud, i el petroli que manté el nostre estil i nivell de vida s’obté de països amb greus conflictes i risc climàtic. Però ho tenim tot controlat. Hi enviem les armes que asseguren la seva extracció i el nostre subministrament. No importa que els científics ens diguin que si no parem, això ens acabarà destruint a nosaltres i al planeta.
És il·lustratiu que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, vulgui crear una vicepresidència de la CE amb el nom “Protecció de l’Estil de Vida Europeu”. Un estil de vida, només cal mirar els mapes, que fa la vista grossa davant la fabricació i exportació de les armes que alimenten els conflictes armats del Sud, en contra dels mateixos principis legals de la UE (posició comuna 2008/944/PESC).
Aquesta setmana, la Greta Thunberg ha parlat a Cimera del Clima organitzada per l’ONU. En el seu discurs, ha acusat els dirigents mundials d’haver-li robat els somnis i la infància amb els seus discursos buits, dient-los: “Com us atreviu?” i “No us ho perdonarem”. Greta es pregunta com pot ser que els polítics perdin el temps parlant de “creixement econòmic” quan la gent està morint i molts ecosistemes perillen. Greta Thunberg ha continuat dient que som al començament d’una extinció massiva, i que si no hi volem caure, cal una molt urgent rectificació política.
