Observatori sobre desarmament, comerç d'armes, conflictes armats i cultura de pau
joomla templates top joomla templates template joomla

Hiroshima, Nagasaki, Txernòbil, Fukushima, aturem la propera

Escrit per Xavier Bohigas on . Posted in General

Article publicat a El Triangle

Un dels esdeveniments destacats d'aquesta primavera ha estat l'accident de la central nuclear de Fukushima. Quan es produí l'accident de Txernòbil es van criticar, per part d'Occident, els sistemes de seguretat de les centrals nuclears soviètiques.

Es va dir que un accident d'aquelles característiques no podria passar mai en una central nuclear occidental.  L'origen de l'accident de Fukushima és, des del punt de vista tecnològic, diferent del de Txernòbil. Però tots dos són similars pel que fa a les conseqüències mediambientals i de salut pública, causades per l'emissió de radioactivitat. Aquests dos accidents també són comparables a la contaminació radioactiva produïda a les explosions de les bombes nuclears nord-americanes llançades sobre Hiroshima i Nagasaki.

Últimament, s'ha insistit molt en el perill que representa la generació d'energia elèctrica a partir de l'energia nuclear. Però sembla que ens oblidem d'altres perills nuclears: els portaavions i submarins propulsats per energia nuclear i, sobretot, les bombes nuclears. Actualment, hi ha nou estats que tenen armes nuclears: els EUA, Rússia, Gran Bretanya, França, Xina, l'Índia, Pakistan, Israel i Corea del Nord. Els cinc primers han signat el Tractat de No Proliferació Nuclear i els altres quatre no. Els estats signataris es comprometen a permetre que l'Agència de l'Energia Atòmica (AEA), depenent de l'ONU, inspeccioni les seves instal•lacions. No hi ha cap control per part de l'AEA de les activitats nuclears dels estats no signataris del Tractat. Els estats més armats nuclearment són els EUA i Rússia, que acumulen., aproximadament el 95% de l'arsenal nuclear mundial. S'estima que mantenen uns 5.000 caps nuclears cadascú.

Les conseqüències d'una guerra nuclear serien catastròfiques, provocaria la mort de milers de persones a curt termini i moltes més a mitjà i llarg termini a causa de la contaminació radioactiva produïda per les explosions. El perill d'una guerra oberta entre els EUA i Rússia sembla, actualment, bastant petit. Però l'existència d'un arsenal nuclear possibilita que s'usi. Però no únicament una guerra nuclear entre les dues superpotències podria desembocar en un futur apocalíptic. La utilització d'una bomba nuclear, sigui de forma voluntària o per error, per part de qualsevol dels estats nuclearment armats ja provocaria un desastre radioactiu superior a les explosions d'Hiroshima i Nagasaki, o als accidents de Txernòbil o de Fukushima. Recordem que una de les bombes nuclears actuals té una potència mitjana equivalent a deu vegades la de les bombes que els EUA van llançar sobre les poblacions d'Hiroshima i Nagasaki que van provocar més de  220.000 morts immediats i, més tard, milions de morts a causa de la radiació.

No podem descartar una catàstrofe nuclear provocada per accidents relacionats amb la gestió de l'arsenal nuclear. No cal l'explosió d'una bomba per crear un desastre nuclear d'aquest tipus. Recordem que el 1966 van caure quatre bombes nuclears a Palomares que no van explotar i avui encara hi ha una enorme àrea d'accés prohibit a causa de la perillositat de la radiació romanent. És fàcil d'imaginar les conseqüències que se'n derivarien d'un naufragi, sigui per accident o a causa d'un atac, d'algun  portaavions o submarí propulsats per reactors nuclears.

És positiu que ens preocupem, i que denunciem, l'ús civil de l'energia nuclear. Però, també, hem d'exigir el desmantellament de tot l'arsenal nuclear mundial i de tots els vaixells nuclears. És evident que el primer pas l'haurien de fer els EUA i Rússia. No sembla que en tinguin cap intenció, ja que consideren que el manteniment de l'armament nuclear és una peça fonamental de la seva política de seguretat. El darrer acord de reducció d'armament va ser més mediàtic que real, ja que, a la pràctica, no hi va haver reducció. En canvi, la societat civil pensa que el món serà més segur quan desapareguin totes les armes nuclears. Una dicotomia més entre els interessos dels poderosos i la societat civil. Quan lluitem per al tancament de les centrals nuclears de generació d'electricitat, hem d'afegir en les nostres reivindicacions la desaparició immediata de les armes nuclears. Nuclear?, ni civil ni militar!

Col·labora amb:

sipri

És membre de:

aipazenaatipbwar-resisters
lafedecmciansaican
killer-robots inewgcoms

Centre d'Estudis per la Pau JM Delàs

Adreça: Carrer Erasme de Janer, 8 (Entresol - despatx 9)
08001 Barcelona SPAIN
Tel: +(34) 93 441 19 47
Email: info@centredelas.org