Pere Ortega - El Punt Avui - 29/03/2018

El president Mariano Rajoy, en la cimera de l’OTAN que tingué lloc a Gal·les el setembre del 2014, es va comprometre de paraula, com també van fer la resta de presidents de països presents, d’arribar al 2% del PIB en despesa militar l’any 2024. Sota aquesta justificació, la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, acaba d’anunciar el nou cicle inversor en armes concretat en set programes especials d’armament (PEA) amb un cost inicial de 10.805 milions. Aquestes noves armes, algunes de les quals ja anunciades, són els blindats 8×8 Piranya, la fragata F-110, 4 drons Reaper, helicòpters NH-90 i Chinook. Als quals s’han afegit: avions d’entrenament, avions de subministrament en vol i la modernització de sistemes de comandament i control aeri. Uns nous sistemes d’armes que engrossiran els PEA ja existents, alguns encara en construcció i que han representat un cost per a l’erari públic espanyol de 34.240 milions d’euros, i dels quals encara es deuen a les empreses que els fabriquen 21.351 milions (Comissió de Defensa 26/04/2017).

Article de Pere Brunet, publicat a Ara.cat Bloc Fractal

La bomba de Nagasaki va caure fa 71 anys, el 9 d’agost de 2016. Va ser tres dies després de la d’Hiroshima i va significar una tragèdia atòmica imperdonablement reiterativa, com bé diu l’Eulàlia Solé. Simplement monstruós. De fet, Einstein, molt afectat per les tragèdies atòmiques de Hiroshima i Nagasaki, es va tornar pacifista i va proposar una ferma resistència a la guerra i una negativa a fer el servei militar sota cap circumstància, a més d’afirmar que no hi havia cap poder a la Terra del que haguem d’acceptar l’ordre de matar. Uns anys després, l’any 1967, Noam Chomsky va descriure aquests dos bombardejos atòmics com “un dels crims més atroços de la història”.

Al Centre Delàs ens felicitem per l’aprovació al Parlament d’una moció històrica pel moviment per la pau català i pel propi Centre Delàs d’Estudis per la Pau en particular que ha treballat des de la recerca contínua sobre militarisme i desarmament i la participació activa a les campanyes conjuntes amb altres entitats del territori, com és el cas de la campanya Desmilitaritzem l’educació, per promoure una Catalunya desmilitaritzada, un pas ineludible per la cultura de pau.

La Moció 55 / XI del Parlament de Catalunya de dimecres passat, 13 de juliol, a la que vam ser-hi presents com a públic, recull la moció presentada en sessió plenària per l'ara diputada Gabriela Serra de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), sobre una Catalunya desmilitaritzada, que sobre tot és una reconeguda pacifista, a més d'investigadora del Centre Delàs.  

Al Centre Delàs hem el·laborat una taula comparativa dels programes electorals dels principals partits d'àmbit estatal per a que tinguem en compte, a banda d'altres aspectes, quin futur en termes de seguretat i pau ens espera segons la nostra decisió

Per a més informació, clica aquí. 

La despesa militar anual a nivell mundial supera els 1,7 bilions de dòlars. Una xifra que estremeix. De fet, el secretari general de l'ONU Ban Ki-Moon va dir el 2012 que si volem donar una oportunitat real a la pau, hem de proporcionar-li un pressupost real. Ha insistit que el món està sobre-armat mentre que la pau no té fons suficients, i en què no hi pot haver desenvolupament sense pau ni pau sense desenvolupament. En aquest marc, és interessant analitzar els programes electorals dels partits polítics de cara a les pròximes eleccions del 26 de juny de 2016 per veure quin és el seu posicionament en relació als principals aspectes de les polítiques de pau, seguretat i defensa. Veiem certs aspectes interessants, basats en la taula comparativa confeccionada pel Centre Delàs d'Estudis per la Pau.

El Centre Delàs d'Estudis per la Pau presenta en aquesta nova eina les xifres sobre exportacions espanyoles d'armes per països des de l'any 1995 fins a l'actualitat, segons les dades de la Secretaria d'Estat de Comerç del seu informe "Estadísticas españolas de exportación de material de defensa, de otro material y de productos y tecnologías de doble uso".

La visualització de dades incorpora si els països seleccionats estan en situació de conflicte armat segons les variables de la base de dades d'Uppsala UCDP (Uppsala Conflict Data Program).

La rellevància d'aquesta variable en la selecció és que segons el criteri 3 de la Llei 53/2007 i de la Posició Comuna PESC / 944/2008 s'estableix que no s'haurien d'autoritzar llicències d'exportació de material de defensa a països en tensió o conflicte armat.

Les dades poden visualitzar-se en format taula i mapa, i són descarregables en diferents formats.

Si us plau cliqueu en el banner de sota per començar a fer-la servir

Un any més el Centre Delàs i el SIOF (Servei d’Informació de l’Objecció Fiscal)  llancem la Campanya per l’Objecció Fiscal a la despesa militar. Si no vols contribuir amb els teus impostos a la despesa militar uneix-te a la campanya.