400 milions per a dos vaixells de guerra
Tot i la greu crisi i els retalls pressupostaris, el Govern del PP acaba d’encarregar dos nous vaixells de guerra a Navantia per un import de 400 milions d’euros. Article aparegut en el diari Publico el 09/06/2014
El Govern central ha anunciat l’adquisició a Navantia de dos Vaixells d’Acció Martítima (BAM, Buque de Acción Marítima) per a l’armada espanyola per un import de 400 milions d’euros. No és una notícia que sorprengui a ningú, ja que les adquisicions d’armament a les que ens té acostumats el Govern, tant a l’etapa del PSOE com la de l’actual PP, no han obeït a cap planificació sobre les necessitats estratègiques del Ministerio de Defensa, sinó que són fruit d’una decisió política per a tenir content a no se sap ben bé qui. Si a l’empresa adjudicatària de les armes o potser als treballadors i sindicats que reclamen càrrega de feina per a què no es produeixi un ERE. Potser el més sorprès sigui el propi Ministerio de Defensa que veu augmentada la seva dotació de BAM sense haver-los sol•licitat, ja que disposava de quatre vaixells d’aquesta categoria, sobre tot quan, donades les retallades pressupostàries, no disposa de recursos per a fer operatives les seves forces armades i en especial els vaixells de guerra de l’armada.
És a dir, el Govern ha cedit davant la pressió dels treballadors i els governs locals de El Ferrol i Cadis per a satisfer les demandes i impedir la regulació de treball o potser el tancament de les drassanes. Per si algú no ho sap, Navantia és una empresa pública, de la que la Sociedad Estatal de Participaciones Industriales (SEPI) en posseeix el 100% de les seves accions i íntegrament dedicada a la fabricació de vaixells de guerra. Empresa que des de la seva fundació al 1947 ha tingut sempre pèrdues milionàries. Només en els últims deu anys 3200M€ han estat els resultats negatius que hem suportat entre tots els espanyols.
Però a més a més, aquestes dues adquisicions aniran a càrrec dels Programas Especiales de Armamento (PEA), ja que per a finançar els BAM es recorrerà al mateix rocambolesc sistema de la resta dels PEA: el Ministerio de Industria donarà crèdits a interès zero a retornar no se sap quan (la majoria són a 20 anys) Recordem que en els 16 anys que s’han estat gestionant els PEA, Industria ha injectat crèdits per 16000M€ que no han estat retornats. Per què? Doncs perquè es va maquinar una metafísica operació triangular: Indústria donava crèdits a les empreses militars en concepte de R+D com avançament, quan es proveeixen les armes Defensa les abona, descompta els crèdits atorgats i els reemborsa a Industria. En definitiva, les empreses han cobrat però el Tesoro Público no, ja que Defensa no ha reemborsat els crèdits i té aquests 16000 M€ de deute, a més d’haver de fer front a uns altres 15000M€ pels compromisos adquirits amb les empreses que fabriquen els PEA. És a dir, parlant clar, una part enorme del deute i del dèficit públic espanyol prové de l’adquisició d’armament i de sostenir empreses deficitàries com Navantia.
Recentment, entre el 2006 i 2012, s’havien adquirit quatre unitats BAM, un de projecció estratègica (vaixell insígnia de l’armada), quatre fragates F-100 i una F-105, a més a més hi ha en fabricació quatre vaixells d’avituallament BAC i quatre submarins S-80. La pregunta del milió és: Quins són els riscos i amenaces als que cal fer front per adquirir aquesta flota de vaixells de guerra? La majoria d’aquests grans programes d’armes, com també els EF-2000, blindats Leopard i Pizarro, helicòpters, etc. no obeeixen a cap programació estratègica i no se sap per a què serviran. Una vegada més es tracta de satisfer les peregrines demandes del complexe industrial militar espanyol als que ara s’ha d’afegir els comitès d’empresa de Navantia.
Va ser trist veure la foto dels sindicats i dels dirigents d’IU celebrant la notícia de l’encàrrec. Aquests dos vaixells de guerra donaran càrrega de treball per a dos anys i al 2016 tornarem a estar en el mateix lloc d’avui, o ERE o nous vaixells de guerra. Per a quan el debat i els estudis pertinents per a la conversió i planificació de les zones industrials que ocupen unes drassanes que consumeixen recursos públics que dedicats a altres coses crearien més riquesa per a tota la població.
