Armes que reprimeixen revoltes

L'1 de juny el Govern espanyol ha lliurat als grups parlamentaris l'informe sobre exportacions de material de defensa i doble ús de l'any 2010. Les exportacions de material de defensa han pujat a 1.128,3 milions €, un 16,2% inferior al 2009, i ha situat Espanya en el 7è lloc del rànquing mundial d'exportadors.

Del total d'exportacions, cal destacar, pel seu valor, les realitzades a Veneçuela, 212 milions € (2 vaixells de vigilància marítima); Mèxic, 126.400.000 € (6 avions i recanvis); República Txeca, 104,1 milions € (4 avions); Portugal, 41,3 milions € (2 avions); Colòmbia, 26,6 milions € (1 avió), i Xile, 15,3 milions € (1 avió).

Però el més cridaner d'aquest informe és que gairebé tots els països àrabs amb revoltes populars han rebut armes de fabricació espanyola. No pel seu valor econòmic (32 milions €), sinó per la situació política per la qual estan travessant els països destinataris, ja que en molts casos els governs estan reprimint i disparant contra la població. Per exemple, Líbia va rebre armament per valor d’11,25 milions €; Aràbia Saudita, per 5.820.000 €; Egipte, 2.540.000 €; Algèria, 3.120.000 €; Tunísia, 778.480 €; Bahrain, 40.690 €; Qatar, 1 milió €; Jordània, 1.620.000 €; Marroc, 2.510.000 €, i Oman, 3,20 milions €.

La legislació espanyola recull la posició comuna europea en matèria d'exportacions d'armes. Aquesta posició incorporada a la legislació espanyola estableix que no s'autoritzaran exportacions d'armament "quan hi hagi el risc manifest que l'exportació proposada pugui utilitzar-se amb finalitat de repressió interna". Gairebé tots els països àrabs que han rebut armament espanyol el 2010 estan afectats per l'onada de revoltes populars que reclamen democràcia i llibertats i, en alguns d'ells, la repressió que estan exercint els governants sobre la població podia estar-se duent a terme amb armament de fabricació espanyola. Aquest és el cas de Líbia, Bahrain, Tunísia i Egipte.

També cal recordar que la llei de control de les exportacions d'armes estableix que es denegaran les exportacions a països inestables, amb conflicte, que vulneren els drets humans i que donin suport o fomentin el terrorisme internacional.

Les bombes de fragmentació de fabricació espanyola que Gaddafi va utilitzar contra la població líbia i que van ser fabricades per l'empresa espanyola Instalaza, segons les estadístiques oficials estan incloses en la categoria 4 "bombes, torpedes, coets i míssils", categoria que com pot veure's és prou genèrica com per no saber de quina classe de bombes o material explosiu es tracta. El 2010 per categoria 4 s'ha exportat material explosiu per valor de 105,20 milions €.

L'ambigüitat d'aquesta classificació va permetre disminuir-ne la responsabilitat moral, si com menys clara sigui la informació i menys coneguda, menors seran els seus costos polítics. A més, l'ambigüitat permet esquivar el seguiment i control sobre aquestes exportacions.

Respecte a Israel, un destí sensible, l'informe del Govern confereix un tracte especial i especifica amb detall en què han consistit les exportacions a aquest país. De manera que s'especifica que s'ha exportat material de defensa per valor de 1.430.000 €, i es desglossa l'exportació detallant que s'han exportat components de pistoles esportives, cossos de bombes inerts per a proves, sistemes de llançament d'un míssil de l'exèrcit espanyol i peces d'un satèl•lit de comunicació.

Pel que fa a les armes de caça i tir esportiu amb destinació als països àrabs, cal destacar les exportacions al Líban per valor de 1,52 milions €; al Marroc, per 1,22 milions €; a Turquia, 3.420.000 €, i a Kuwait, per valor de 95.398 €.

S'ha estat acurat en la denegació d'exportacions a alguns països pel risc que el material sigui desviat a tercers països. Aquest ha estat el cas de la venda d'un vehicle tot terreny a la República de Guinea, així com l'exportació de cartutxos de caça a Guinea Bissau. Però en canvi no s’ha estat gens escrupolós en les vendes d'armes a governs àrabs que vulneren els drets humans.