La indústria militar crea molts llocs de treball?
L'argument habitual per justificar la indústria militar, davant de les crítiques de grups pacifistes i antimilitaristes, és la creació de riquesa i la generació de molts llocs de treball.
És sabut que la indústria militar, sobre tot la nord-americana, genera grans beneficis econòmics. Beneficis però, que només van a parar a mans dels respectius directius i inversors. Però, que aquesta activitat industrial tingui enormes beneficis econòmics, no invalida que sigui una activitat criticable des del punt de vista ètic. Pel que fa a la creació de llocs de treball voldríem donar a conèixer algunes dades interessants.
La indústria militar es sosté gràcies als encàrrecs que li fan els diferents governs, que són els seus clients principals. Recordem que la despesa militar dels estats és una part molt important dels respectius pressupostos. Per tant, és lícit que la ciutadania es pregunti si aquesta despesa està justificada i si, realment, li reporta el suposat benefici de la creació de llocs de treball.
Per respondre aquesta pregunta, és interessant conèixer els resultats d'un estudi realitzat el 2007 per Robert Pollin i Heidi Garret-Peltier, del Departament d'Economia de la Universitat de Massachussets1 . A l'article s'avaluen els llocs de treball que es generarien si s'invertissin, als EUA, 1.000 milions de dòlars en sis àmbits distints: despesa militar, reducció d'impostos (que, segons els autors, implica un augment del consum privat), sanitat, educació, transport públic i construcció dirigida a l'ambientalització de les cases i reparació d'infraestructures.
L'estudi està realitzat únicament des del punt de vista econòmic i no entra, en el seu plantejament, en cap consideració ètica o política que podria esbiaixar el resultat. Per fer aquest estudi els autors van aplicar un model d'anàlisi econòmica desenvolupat per primera vegada per Wassily Leontief2 , que va rebre el premi Nobel d'Economia l'any 1973.
El resultat és aclaparador. Invertir 1.000M$ en qualsevol de les cinc alternatives civils genera més llocs de treball que una inversió igual en el sector militar. Les diferències no són menyspreables. Si la inversió es fa en el sector sanitari o per rehabilitació d'habitatges, es genera un 50% més de llocs de treballs que en el cas d'invertir en el sector militar. Però si la inversió es fa en el sector educatiu o en el transport públic es generen més del doble de llocs de treball, per als dos casos, que la mateixa inversió en el sector militar.
Aquest estudi també fa un càlcul del salari mitjà dels llocs de treballs generats en invertir en cada una de les sis alternatives esmentades. El salari més alt s'obté en el cas de fer la inversió en educació, seguit pel corresponent en defensa, sanitat, rehabilitació d'habitatges, reducció d'impostos i finalment transport públic. Cal afegir però, que als llocs de treball creats en aquest darrer cas, els correspondria un salari mitjà per sobre del que els autors anomenen "mínim per a una vida decent" i que la majoria dels salaris estarien entre 32.000 i 64.000$ l'any. Per valorar aquest darrer resultat no hem de perdre de vista que els salaris als EUA són força diferents als nostres.
Aquest no és el primer estudi d'aquestes característiques. Ja el 1961, el professor Leontief va demostrar que la reducció de la despesa militar provocaria evidentment una reducció de llocs de treball en aquest sector, però en crearia el doble en d'altres (és a dir un resultat molt similar del que comentem). També a la dècada dels 80, Melman3 va demostrar que dirigir una part de la despesa militar a finalitats civils produiria beneficis tant pel que fa al nombre de llocs de treball com a la producció. I Medoff, també a la dècada dels 80, va deduir que gastar en educació, sanitat, infraestructures i construcció era més rendible respecte a la quantitat i qualitat dels llocs de treball generats que la mateixa inversió en el sector militar.
Amb independència dels nostres posicionaments ètics i polítics, podem afirmar que les inversions en educació generen més feina i de millor qualitat que si la inversió és de caràcter militar. Amb la qual cosa podem fer una pregunta als nostres governants: perquè no redireccioneu una part de la despesa militar a educació? Si ho fessin aconseguiríem crear llocs de treball nous, ben pagats i a més (no contemplat en l'anàlisi econòmica) milloraria el nivell de formació de la població.
1Robert Pollin and Heidi Garrett-Peltier; The U.S. Employment Effects of Military and Domestic 2Spending Priorities. Working Paper Series, Number 151. Political Economy Research Institute. University of Massachusetts, October 2007.
3Wassily Leontief; Input Outout Economics, 2n ed. 1986. New York. Oxord University Press.
Seymour Melman; The Demilitarized Society: Disarmement and Conversion. 1988. Montreal. Harvest House
