Qui ven armes a Gaddafi?
(Article publicat a Público)
Les revoltes del món àrab han derivat en violència extrema al país que pateix la més longeva i repressora dictadura del món àrab.
Per la falta d'informació periodística, imaginem que les protestes han tingut en un primer lloc una repressió a una escala menor, potser en mans de les forces de seguretat líbies, però que davant l'èxit de les revoltes la policia líbia no s'hagi volgut enfrontar al seu poble i que els que ara ho fan amb mètodes militars són mercenaris. És molt difícil saber d'on procedeixen aquests soldats i si formen part d'alguna de les empreses militars privades que ocupen cada vegada més protagonisme en els conflictes armats actuals. També és difícil saber, però no impossible, de què armes estem parlant quan ens arriba la notícia que avions i helicòpters de combat estan disparant a la població civil.
Fent un repàs a les vendes d'armes a Líbia dels últims anys aparegudes en el prestigiós centre d'estudis suec SIPRI, podem saber que França li va vendre el 2009 a Gaddafi 100 míssils antitanc del model MILAN per un valor de 168 milions d'euros, i que Itàlia va fer el mateix amb 10 helicòpters A-109K (dels que apareixen 6 lliurats) per patrulles de fronteres per 80 milions d'euros, que poden ser els que disparin alguns dels 96 míssils Kh-35 Uran venuts per Rússia que poden ser llançats des d'helicòpters.
D'altra banda, dels informes de la UE d'exportació d'armament, el 2008 el conjunt de països europeus li va vendre armes a Líbia per 251 milions d'euros i el 2009 per 344 milions d'euros. Destaquen les vendes de la categoria 1 que es refereix a fusells, revòlvers, pistoles i metralladores, i de la categoria 10, que inclou aeronaus de combat. És a dir, les armes venudes per la UE dels últims anys a Líbia poden ser les que ara estiguin servint per reprimir violentament les revoltes pacífiques dels últims dies. L'estat europeu que més relacions comercials armamentístiques té amb Líbia és, com era de suposar, Itàlia, que ha aconseguit unes vendes de 205 milions d'euros en el bienni 2008-2009, la major part per la venda d'aeronaus de combat, moltes de elles helicòpters. Un altre element que ens pot ajudar a comprendre el creixent comerç d'armament entre aquests dos països és que l'empresa d'armament italiana Finmeccanica, participada pel Ministeri d'Economia italià en un 32,5% té com a accionista a la Lybia Investment Authority (LIA) , l'autoritat governamental líbia, que posseeix el 2,01% d'participacions en aquesta empresa, quota que pretenia augmentar fins al 3% per tenir un seient en el consell d'administració de l'empresa. Potser així comprendrem millor les declaracions del president italià i del seu ministre d'exteriors, bloquejant resolucions més contundents de la UE sobre la violència contra la població civil líbia. Destaca també Malta, que li va vendre a Gaddafi prop de 80 milions d'euros en armes petites i municions, probablement d'empreses d'armament italianes situades al seu territori. Cal esmentar també la venda d'armament a Líbia de França (143 milions d'euros), Alemanya (57 milions), Regne Unit (53 milions) i Portugal (21 milions). Espanya, tot i ser un dels principals exportadors d'armes del món, no compta amb Líbia entre els seus principals clients, encara que cal destacar que el 2008 i 2009 el comerç de material de Defensa espanyol amb Líbia va rondar els 4 milions d'euros, però es va tractar de vendes autoritzades però no lliurades.
L'aixecament de l'embargament europeu de venda d'armes a Líbia de fa tan sols uns anys es mostra ara com una decisió equivocada que va respondre a l'enèsima priorització dels interessos comercials de la UE en detriment de la defensa dels drets humans i de la democràcia . Afortunadament, no ha trigat a comunicar la representant d'exteriors europea, Catherine Ashton, que la UE ha suspès el comerç d'armes amb Líbia. Però la UE no hauria d'oblidar demanar perdó per haver-se lucrat per la venda d'armes a un règim dictatorial i repressor com el de Gaddafi. A més de mostrar una ferma aposta pel procés d'alliberament democràtic libi, posant-se de part de la població civil, aïllant i perseguint a Gaddafi, fins que Líbia sigui un estat democràtic.
