Observatori sobre desarmament, comerç d'armes, conflictes armats i cultura de pau
joomla templates top joomla templates template joomla

Qui ven armes a Síria?

Escrit per Jordi Calvo Rufanges on . Posted in Indústria i comerç d'armes

Article publicat a Diagonal

Síria ha comprat armes per milions de dòlars en el període 2006-2010. Moltes d'aquestes armes són utilitzades en aquests moments contra la població civil i si la situació deriva cap a una guerra civil, com va passar a Líbia, aquesta enorme quantitat d'armament tindrà encara més protagonisme en el trist destí de qui hagi de passar pel tràngol d'una confrontació armada dins del seu propi territori.

I qui hagi exportat armes a Síria serà responsable de la violència armada que s'hi estigui donant. Però, qui ha venut durant els últims anys tal quantitat d'armes al règim sirià? EUA té les seves pròpies limitacions de vendes d'armament a Síria, ja que el considera un país hostil als interessos nord-americans. La Unió Europea va embargar la venda d'armes a aquest país el maig de 2011, encara que algunes de les armes venudes durant els anys anteriors per Europa poden estar sent utilitzades avui a Síria. Per exemple, el 2009, Alemanya li va vendre vehicles militars, Grècia aeronaus militars, i Itàlia prop de 3 milions d'euros en armament sense especificar. El 2010, van fer el mateix Regne Unit (municions, dispositius i els seus components) i Grècia (aeronaus militars).

Si ens atenim a les dades ofertes pel SIPRI, que recull algunes de les vendes d'armament realitzades a Síria, en l'última dècada trobem que els que apareixen com els seus proveïdors d'armament són països no occidentals. En concret, es tracta de Bielorússia, Iran, Rússia i Corea del Nord. L'eix del mal de George W. Bush gairebé al complet. Entre les vendes realitzades per aquests països destaquen 1500 míssils míssils Sniper antitanc, 700 blindats Grison, 500 llançamíssils lleugers Grouse, 500 míssils antitanc Saxhor, 36 antiaeris Pantsir i 24 aeronaus de combat Mig-29. Crida l'atenció la venda de 25 míssils Scud per Corea del Nord, cèlebres pel seu protagonisme en la Guerra del Golf. És a dir, l'exèrcit sirià està ben armat.

Espanya no manté relacions comercials amb Síria en el que a armament es refereix. Però cal ressaltar que en l'última dècada li ha venut més de mig milió d'euros en concepte de material de doble ús (productes amb fins civils susceptibles de tenir un ús militar). Al principi, el material de doble ús no ha d’alarmar, ja que el seu ús militar no és segur. No obstant això, en la legislació espanyola sobre comerç d'armes, hi ha un apartat especial per a aquests productes i tecnologies, de manera que la probabilitat que acabin tenint un ús militar és considerable. En l'última dècada el comerç espanyol a Síria d'aquests materials ha estat ínfim, excepte el 2009, quan les exportacions van arribar als 499.270 euros. I potser aquestes vendes en concret siguin objecte d'alarma, tal com revela un cable de Wikileaks –enviat per la Secretaria d'Estat nord-americana a l'ambaixada dels EUA a Madrid el 15 de gener de 200–, titulat: "Comerciant de metall espanyol proveeix a entitats sirianes de risc de proliferació", en el qual el Govern nord-americà mostrava la seva preocupació per la venda de material de doble ús espanyol a Síria. EUA informa que, almenys des de 2003, l'empresa espanyola Aceros havia mantingut relacions comercials amb empreses sirianes que creien que podrien estar actuant en nom de l'entitat responsable de la supervisió de les armes de destrucció massiva i programes de míssils de Síria . El cable alertava que Aceros va estar involucrada en negociacions per al subministrament d'una varietat d'acers i aliatges d'alumini que poden ser utilitzats en components estructurals de míssils balístics. L'enviament va ser realitzat a principis de novembre del 2008 des del Port de Castelló a bord del mercant "Fast Independence", quan una remesa de més de dues tones mètriques d'alumini i acer van partir rumb a Síria.

En definitiva, podem afirmar que, almenys en el cas sirià, els països occidentals no semblen tenir grans interessos relacionats amb el comerç d'armes, el que pot explicar la seva recent determinació a l'hora d'exercir la màxima pressió diplomàtica sobre el règim de Bashar al-Assad. El abundant negoci armamentístic rus amb Síria i l'existència d'una base militar russa en sòl sirià, expliquen la posició de rebuig russa a un embargament militar. De vegades les relacions internacionals són molt fàcils d'entendre. En el Consell de Seguretat de Nacions Unides sempre prevalen els interessos particulars de cada país, el que explica el veto de Rússia i la Xina a les sancions a Síria. No hi ha actes de caritat o de bona fe entre estats, el que preval és l'"interès d'Estat".

En el cas espanyol, tornem a trobar elements sospitosos que poden fer-nos pensar que ha primat la cobdícia d'algun empresari, amb la connivència del govern, almenys en la venda de tubs d'acer que va treure a la llum la filtració de Wikileaks. Però, per aquesta vegada, les dades no són determinants per acusar l?Estat espanyol d'irresponsabilitat pel que fa a la venda d'armament a aquest país en conflicte. Però hi ha un temor afegit, en el govern del PP el lobby industrial-militar està dins del Ministeri de Defensa, el que pot fer que l'aplicació de la normativa espanyola i europea sobre comerç d'armes sigui encara més laxa del que ha estat fins ara. Perquè, en el sector armamentístic i en molts altres, com menys regulació més negoci.

 

Col·labora amb:

sipri

És membre de:

aipazenaatipbwar-resisters
lafedecmciansaican
killer-robots inewgcoms

Centre d'Estudis per la Pau JM Delàs

Adreça: Carrer Erasme de Janer, 8 (Entresol - despatx 9)
08001 Barcelona SPAIN
Tel: +(34) 93 441 19 47
Email: info@centredelas.org