Observatori sobre desarmament, comerç d'armes, conflictes armats i cultura de pau
joomla templates top joomla templates template joomla

Anàlisi de l'informe sobre el comerç d'armes a l'Estat espanyol corresponent al 1r semestre del 2011

Escrit per Centre Delàs on . Posted in Indústria i comerç d'armes

Segons l'anàlisi realitzat pel Centre Delàs, l'Estat espanyol dobla el valor de les exportacions d'armes en un any i ven a països en conflicte.

El valor de les exportacions d'armament espanyol realitzades en el primer semestre del 2011 va ascendir a 1.099,8 milions d'euros, fet que suposa un increment del 96,6 per cent respecte al primer semestre del 2010 (559.300.000 d'euros). Aquest elevat import es deu al fet que les partides més importants van ser bucs de guerra (57,4%) i aeronaus (28,8%), productes militars de gran cost. Com és el cas d'una fragata a Noruega, dos bucs de vigilància a Veneçuela, un avió de reabastiment a Austràlia i tres avions de transport militar a Mèxic. El 51,5% de les exportacions espanyoles van tenir com a destinació països de l'OTAN (566.300.000 d'euros) i el 51,9% (570.600.000 d'euros) països UE + OTAN. La resta va ser repartit entre 37 països.


Continua la venda d'armament espanyol a països en conflicte armat


L'informe del Govern espanyol no explica per què se li va vendre material de defensa durant el primer període de 2011 a països considerats en situació de conflicte armat o tensió, un criteri utilitzat pel govern per a la denegació a altres destinacions similars emparant-se en la Posició Comuna de la UE sobre comerç d'armes. És el cas de Colòmbia, on es va autoritzar i va realitzar la venda de municions per 2.006.460 euros, i es van autoritzar aeronaus militars per un valor de 12.021.720 euros. A Colòmbia van arribar en aquest període aeronaus per les que la indústria espanyola aeronàutica militar ingressà 20.477.561 d'euros. Un altre país en conflicte armat en el primer semestre de 2011 per al qual s'ha autoritzat la venda d'armes de calibre inferior a 22 mm és Filipines (5.000 euros). El cas de l'Índia i Pakistan és un clàssic en les irregularitats comeses pel sector exterior de material de defensa espanyol, a l'Índia li van correspondre 16.714.974 euros autoritzats en bucs de guerra, dels quals 81.078 van ser realitzats, a més de 1.873.596 euros d'equips electrònics militars ja venuts, i a Pakistan 10.200.000 euros autoritzats en equips per a entrenament militar i 536.761 euros per a la venda de components d'aeronaus militars. A Indonèsia, on s'arrossega un conflicte armat a Papua Occidental des de 2003 i on són nombroses les acusacions de violació de drets humans, Espanya va autoritzar i va realitzar la venda de 1.018.600 euros en armes, dels quals 394.900 euros es referien a armes amb canó de calibre superior a 20mm i 623.700 en armes de la categoria 4: bombes, torpedes, coets i míssils.


Espanya a més va autoritzar i va realitzar la venda de material de defensa a destinacions on hi ha conflictes enquistats com el Marroc amb el Sàhara Occidental (on es va autoritzar l'exportació de 226.950 euros de la categoria que recull bombes, torpedes, coets i míssils i es va realitzar la venda de components d'aeronaus militars per un valor de 1.529.476). Un altre cas controvertit és el de Turquia amb el Kurdistan (on es va autoritzar la venda d'armes per 3.907.161 euros: 3 milions en aeronaus militars i la resta en armes de calibre menor a 20 mm i bombes, torpedes, coets i míssils. ..) i on el 2011 hi va haver atacs amb víctimes mortals a la població kurda. Cal també posar èmfasi en la venda d'armament a Israel, per la seva situació de conflicte amb els Territoris Ocupats de Palestina a qui s'ha autoritzat la venda de municions, explosius, aeronaus i components electrònics militars per 10.402.962 euros, una part també realitzada en aquest període analitzat). Finalment, és també qüestionable la venda a Veneçuela, en tensió amb Colòmbia, de bucs de guerra per valor de 259.500.000 euros.


D'aquesta manera, podem considerar insuficients les denegacions de venda d'armament espanyol, si tenim només en compte els criteris de la Posició Comuna que fan referència a la situació de tensió o conflicte armat en els països de destinació de les exportacions d'armes espanyoles.


Insuficients denegacions de venda d'armament espanyol a països on s'estaven produint les revoltes àrabs


L'informe del Govern espanyol posa l'accent en la ràpida reacció del govern davant les revoltes en alguns països àrabs i del Nord d'Àfrica. D'aquesta manera, aplicant el criteri 2 (respecte als drets humans al país de destinació) i criteri 3 (situació interna del país de destinació, en concret, existència de tensions o conflictes interns) de la Posició Comuna de la UE, es va decidir suspendre temporalment l'autorització d'exportacions de material de defensa als països on hi hagués revoltes, encara que no les de productes i tecnologies de doble ús.


No obstant això, durant el primer semestre de 2011 es van vendre armes que podrien ser utilitzades per reprimir revoltes a països on aquestes s'estaven produint. És el cas de la venda de municions espanyoles a Bahrein per 6.350.515 euros, just en el moment en què l'Exèrcit local reprimia les protestes de la majoria xiïta amb el suport d'Aràbia Saudita. Un altre país protagonista de les revoltes àrabs és Oman, a qui Espanya va exportar 440.000 euros en municions i 2.571.420 en bombes, torpedes, coets o míssils en un període en què el sultà Qabús desplegà l'Exèrcit a Sohar, Muscat i la frontera amb Emirats Àrabs Units en previsió de nous disturbis. D'altra banda, en un període de contagi de les revoltes àrabs i quan la policia reprimia a trets una protesta xiïta a l'Aràbia Saudita, Espanya va vendre al règim saudita 3.530.810 euros en municions. Sobre les vendes militars a Egipte, tampoc es clarifica per què es va autoritzar la venda de 78.576.92, pràcticament tot en aeronaus militars ni per què va ser realitzada la venda de vehicles militars per un valor de 1.095.885 euros. Pel que fa al Marroc, alhora que reprimia violentament les revoltes que demanaven més democràcia, Espanya va autoritzar la venda de 226.950 euros en bombes, torpedes, coets i míssils i va realitzar la venda d'aeronaus militars per un import 1.529.476 euros.


Destaca també la venda de material antiavalots a Perú qualificat de trobar-se en situació de tensió interna (el mateix criteri que ha servit per denegar algunes llicències als països amb tensions relacionades amb les revoltes àrabs).


Armes de caça que alimenten conflictes a l'Àfrica?


Les armes de caça i esportives van ser exportades per un valor de 27,6 milions d'euros, un 78,5% més que en el mateix període de 2010. Encara que les destinacions principals van ser EUA i Noruega, és important assenyalar les exportacions en quantitats importants a països on, per trobar-se immersos en un greu conflicte armat intern, és molt probable que aquestes armes tinguin una altra destinació. És el cas de República Centreafricana, a qui es va autoritzar la venda de 1.218.500 euros en armes de caça i es va realitzar la venda de pólvora i beines amb pistó per 114.912 euros a empreses privades en un país on s'arrossega un conflicte armat en el que participen diferents faccions des de l'any 2006. Aixeca també sospites la venda a empreses privades i a particulars de cartutxos d'escopeta a Guinea Bissau (697.468 euros) un país amb tensions internes durant aquest període. En Guinea Bissau i, sobretot a República Centreafricana, la probabilitat que aquestes armes puguin ser desviades per a usos que desemboquin en violència armada és prou alta com perquè el Govern espanyol hagués hagut de denegar la seva venda.


Exportació de productes i tecnologies de doble ús a destinacions controvertides


El valor de les exportacions de materials i tecnologies de doble ús va ascendir a 36,9 milions d'euros, amb una disminució del 32% en relació al primer semestre del 2010. Les principals destinacions van ser Brasil i EUA, però es va exportar fins a 47 països més. Destaca la reducció en les exportacions de material de doble ús a l'Iran (tot i que se li hagi exportat fins 3.393.999 euros en productes i tecnologies de doble ús d'electrònica), degut a l'aprovació de sancions per NNUU i la UE. Finalment, és digne d'esment que tot i ser informades negativament deu llicències: tres a Geòrgia (vehicles aeris no tripulats), tres a Pakistan (substàncies químiques i codi de validació), dos a la RP Xina (màquines-eina), una a l'Iran (vàlvules) i una a Sudan (substàncies químiques), es va exportar material de doble ús a destinacions controvertides per trobar-se en conflicte armat en tensió o on es produeixen violacions de drets humans, com es el cas de Colòmbia, Índia, Pakistan , Indonèsia, Iran, Marroc, Nigèria i Turquia.

 

Col·labora amb:

sipri

És membre de:

aipazenaatipbwar-resisters
lafedecmciansaican
killer-robots inewgcoms

Centre d'Estudis per la Pau JM Delàs

Adreça: Carrer Erasme de Janer, 8 (Entresol - despatx 9)
08001 Barcelona SPAIN
Tel: +(34) 93 441 19 47
Email: info@centredelas.org