ZP i la venda d'armes a Israel

Els ciutadans d'aquest país estem en deute amb el ciutadà Rafael. Gràcies a la seva pregunta, els mitjans de comunicació majoritaris s'han ocupat de les exportacions d'armes a Israel. El ciutadà Rafael ha aconseguit posar en el debat mediàtic una qüestió que no havia sortit a la llum dels grans mitjans després de tres setmanes de bombardejos, més de mil morts i més de cinc mil ferits. La qual cosa diu molt sobre els nostres mitjans de comunicació.

La guerra de Gaza és un exemple més, encara que especialment dolorós, de la irresponsable política governamental en matèria d'exportacions d'armes. Segons la legislació espanyola, perquè una empresa pugui exportar armament es requereix una autorització administrativa prèvia. Entre els requisits a tenir en compte a l'hora d'atorgar o denegar les autoritzacions d'exportació es troben: el respecte als drets humans en el país de destinació final; l'existència de tensions o conflictes armats en el país de destinació final; i el manteniment de la pau, la seguretat i l'estabilitat regionals (Criteris 2, 3 i 4 del Codi de Conducta de la Unió Europea en matèria d'exportació d'armes).

Sembla difícil justificar la compatibilitat de les exportacions d'armes a Israel amb els criteris assenyalats. És evident l'existència de tensions o conflictes armats entre Israel i la població palestina, conflicte que és un focus constant d'inestabilitat en la regió. Finalment, tampoc sembla molt respectuosa la política d'Israel en relació amb els drets humans de la població palestina, una població a la qual sotmet a un bloqueig econòmic, contra la qual s'exerceix la tortura, i que es troba sota l'amenaça constant de ser objecte d'un assassinat selectiu.

Hagués estat molt interessant que el President del Govern hagués esmentat per quines raons s'exporten armes a Israel, és a dir, com justifica la legalitat de tals exportacions. Això no només per poder ponderar la profunditat de les conviccions del President del Govern, sinó també perquè és impossible conèixer aquestes raons ja que el contingut de les actes de l'òrgan que decideix si s'autoritzen les exportacions d'armes són un secret d'Estat. 

El fet és que durant el període 1998-2008 s'ha exportat a Israel material de defensa per un valor de més de vint-i-cinc milions d'euros (més de quatre mil milions de les antigues pessetes). Una quantitat que no va esmentar el President del Govern, qui va considerar xavalla les vendes d'armes per un milió d'euros, una insignificància des del punt de vista de les seves fortes conviccions. 

El President tampoc va esmentar que l'armament exportat ha consistit en: equips de formació d'imatge, armes de foc de calibre inferior a 12 mil·límetres, combustibles i explosius militars, i bombes, coets, torpedes i míssils. Armament que s'utilitza directament per matar o com mitjà indirecte per poder matar (o per matar millor). 

El President del Govern ha de tenir unes fortes conviccions, ja que està convençut que aquest armament no s'ha utilitzat per a “això”, és a dir, per assassinar a més de mil persones i per ferir-ne a més de cinc mil. El fet és que una vegada que s'exporten les armes, la legislació espanyola no estableix cap mecanisme per impedir que el comprador les usi per matar a qui vulgui i de la forma que consideri més convenient. De quina forma podria fer-ho?

Si em permet fer-li una pregunta, senyor José Luis Rodríguez Zapatero: quants palestins han de morir perquè el Govern espanyol prohibeixi la venda d'armament a Israel? Estic convençut que sabrà trobar una bona manera d'eludir la resposta.