Amb “Custodiar la Fortalesa: el paper de Frontex en la militarització i securitització dels fluxos migratoris a la Unió Europea”, es pretén estudiar i analitzar el context en el qual es desenvolupa i implementa l'Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costas (Frontex) a la Unió Europea, així com el seu funcionament, mecanismes i principals operacions realitzades. La recerca aborda com és el context que es construeix respecte a les polítiques de seguretat a la UE, i en concret respecte a la política fronterera i migratòria. Així com, el desenvolupament de Frontex en aquest context.

L'informe analitza el paper que té Frontex en contribuir a aixecar murs al voltant de la Unió Europea, construint el que es denomina la “Europa Fortalesa”, mitjançant operacions marítimes, àrees i terrestres que criminalitzen les persones que han de fugir de les seves cases per la força, ja sigui per la guerra o per la desigualtat econòmica. És en aquest context que els fluxos migratoris són abordats com una amenaça, de manera que s'afronten amb els mateixos instruments que els crims fronterers.

Autora: Ainhoa Ruiz Benedicto

Pots consultar i descargar el resum executiu en català, en castellà i en anglès; i l'informe complet en català,  en castellà i en anglès.

Les accions militars i “de seguretat” amb sistemes militars robòtics i drons armats han canviat radicalment els escenaris de guerra, que han passat de concentrar-se en objectius militars i estratègics a atacs que poden afectar greument la població civil no involucrada. Els atacs amb drons armats sovint no surten als diaris, però mostren un ritme de creixement continuat els darrers anys. Són atacs que acaben matant persones civils, a més de perpetrar execucions sumàries i extrajudicials de persones suposadament terroristes. Darrerament, a més, els drons militars estan evolucionant per a poder incorporar sistemes autònoms de decisió.

Aquest informe presenta els principals conceptes relacionats amb els nous sistemes militars robòtics així com els diferents tipus de drons militars i el risc que pot significar el pas de l’automatització cap a l’autonomia i cap al desplegament de sistemes armats autònoms i letals. La publicació vol identificar els grans actors (països productors i compradors, i empreses) en el camp dels drons armats i autònoms, així com els principals tipus de drons que poden arribar a incloure capacitats autònomes. També es presenten els esforços internacionals que tenen com a objectiu la prohibició d'aquestes armes i es plantegen els problemes ètics que sorgeixen en relació a aquestes noves armes, als drons armats i a la seva possible autonomia, en un marc geopolític en el que el negoci ha deixat a banda les persones i els seus drets.

Autores: Pere Brunet, Tica Font, Xavi Mojal i Joaquín Rodríguez

Pots consultar i descarregar el resum executiu en català, en castellà i en anglès; i l'informe complet en català, en castellà i en anglès.

L'informe “El negoci de la construcció de murs” és la segona part d"Aixecant murs: Polítiques de la por i securitització a la Unió Europea", publicat en 2018 pel Centre Delàs, juntament amb el Transnational Institute (TNI) i Stop Wapenhandel, en el qual es van mesurar i van identificar per primera vegada els murs que travessen Europa. Aquest nou informe analitza el negoci que existeix darrere de la construcció d'infraestructures, murs i tecnologies desplegats a les fronteres europees, construïts per a frenar i interceptar l'entrada de persones migrades i sol·licitants d'asil.

La publicació mostra que hi ha hagut un enorme increment de la despesa pública en seguretat de fronteres per part de la Unió Europea (UE) i els seus Estats membres que han impulsat una indústria que s'hi ha lucrat. Algunes de les empreses beneficiàries són també actors globals, que treuen partit d'un mercat mundial de seguretat de fronteres el valor de les quals, el 2018, es calcula en uns 17.500 milions d'euros. La recerca també ressalta el paper destacat que exerceix el sector armamentístic en la presa de decisions sobre polítiques de seguretat fronterera a través de la creació d'espais on poden defensar els seus interessos econòmics. La construcció de murs resulta ser un negoci lucratiu i en creixement amb conseqüències letals per a les persones que migren.

Autor: Mark Akkerman

Pots consultar i descarregar el resum executiu en castellà, en anglès i en francès, i l'informe complet en anglès.

L'espiral de violència de l'Espanya Fortalesa: Armes per a la guerra i militarisme per a blindar les fronteres

Amb “L'espiral de violència de l'Espanya Fortalesa: Armes per a la guerra i militarisme per a blindar les fronteres” es pretén comprendre, analitzar i estudiar els mecanismes que condueixen a la militarització de la Frontera Sud espanyola, que generen la violència estructural, cultural i directa a la qual s'enfronten les persones que són desplaçades per la força, ja sigui fugint de les guerres i els conflictes armats o per les dinàmiques de la desigualtat econòmica global. D'altra banda, s'analitza el model d'emmurallament de l'Estat espanyol que ha servit per a desenvolupar, en els anys successius, la denominada “Europa Fortalesa” en la qual Espanya juga un paper rellevant. No sols per ser una de les principals muralles de la fortalesa europea erigida contra les persones que s'han vist obligades d'una manera o un altre a emigrar, sinó per haver-se convertit en un dels principals exportadors d'armament i material militar de tota mena.

Aquest informe analitza la corresponsabilitat que li concerneix a l'Estat espanyol sobre la venda d'armes a països i regions del món que es troben en una situació de conflicte o especial vulnerabilitat. Crida l'atenció sobre com aquests fets contribueixen a aprofundir el context d'inseguretat per a poblacions senceres que es veuen obligades al desplaçament forçat o a fugir en condició de refugiades. Mentrestant, la resposta que l'Estat espanyol utilitza és la militarització de les fronteres i la limitació a aquests fluxos de persones que fugen cap a territori espanyol i europeu. Lluny de constituir un cas aïllat, Espanya és un exemple a l'hora de desenvolupar i consolidar la denominada Europa Fortalesa, que ha portat al fet que altres estats de la Unió Europea reprodueixin mesures de control del moviment i militarització fronterera realitzades prèviament en territori espanyol.

Autores: Jordi Calvo Rufanges i Ainhoa Ruiz Benedicto (Centre Delàs d'Estudis per la Pau)

Revisió editorial: Felip Daza, Laia Vila, Lina M. González i Sofia González (Novact)

Pots descarregar l'informe complet en castellà aquí.

És a les ciutats on es concentra la major part de la ciutadania mundial, el 55%, i alhora, és l’espai on es dirimeixen la major part de conflictes. Els conflictes estan directament relacionats amb la mercantilització de la ciutat, la ciutat com a negoci; i la diversitat i pluralitat de les persones que conviuen en les conurbacions urbanes. És llavors la confrontació d’interessos i la diversitat social i cultural la que genera els conflictes, i el repte és com afrontar-los, aprendre a gestionar- los i transformar-los de manera positiva creant relacions de respecte mutu, de reciprocitat i de justícia mitjançant accions que no comportin violència.

En el marc de la celebració del Dia Internacional de la Pau, el Centre Delàs d’Estudis per la Pau publica un nou informe que aborda la construcció de pau a les ciutats per aportar propostes alternatives a l'actual model securitari. La recerca dona peu a una proposta d’Agenda de Pau a les Ciutats a partir d’una anàlisi prèvia de les violències urbanes i les seves diferents tipologies i afectacions sobre les vides i cossos de totes les habitants de les ciutats arreu.

Autores: Tica Font i Pere Ortega

Pots consultar i descarregar el resum executiu en català i en castellà; i l'informe complet en català, en castellà i en anglès.

Informe 37 del Centre Delàs: Banca Armada a Espanya 2019

Març 2019. Centre Delàs d'Estudis per la Pau, Espanya.

Aquest nou informe del Centre Delàs d'Estudis per la Pau revela el finançament per part d'entitats financeres a 31 empreses dedicades en part o totalment a la producció d'armes, entre les quals es troben alguns dels fabricants d’armament més importants del món, Airbus, Boeing, General Dynamics, Thales o Leonardo. Banca Armada en España 2019, també inclou el finançament dedicat a empreses espanyoles com Maxam, Navantia, Indra, Oesia o Sener.

El document, que és el vuitè realitzat en el marc de la Campanya Banca Armada, identifica les 39 entitats financeres que conformen la Banca Armada Espanyola on destaquen BBVA, Banco Santander, BANKIA, Banca March, Caixabank, Banc Sabadell, asseguradores com Mutua Madrileña o fins i tot, organismes de titularitat pública com l’ICO o la SEPI.

L’informe aconsegueix vincular una xifra total d’inversions destinades al finançament del sector armamentista de 8.622 milions d’euros entre 2013 i 2018.

Autores: Jordi Calvo Rufanges. Investigadores en pràctiques: Nuria Pineda Morante i Pau Solís Tutusaus.

Consulta i descarrega l'informe complet aquí.

Gènere i polítiques de la inseguretat. Una mirada feminista als impactes de la militarització d'Occident

L’auge de l’extrema dreta populista, que ja governa sola o en coalició als Estats Units i a deu països europeus, augura un període fosc per a les llibertats, sobretot per als drets de les dones i les persones LGTBI.

Les polítiques contràries als drets de les persones s’aferren a la idea del retorn a la seguretat nacional, centrada en la protecció de l’Estat per mitjans militars. Aquest retorn a un passat d’ordre i de seguretat es basa en la família patriarcal, l’enclaustrament de les dones a l’espai privat i la invisibilització de les sexualitats dissidents 

Com a conseqüència, el militarisme creix, augmenta la despesa militar i els països despleguen tècniques de control i de vigilància massiva que s’infiltren en el dia a dia de les persones i condicionen com es relacionen. Això també comporta que els estats desviïn més recursos econòmics de partides socials, ampliant la bretxa entre rics i pobres. 

Aquest informe recull les aportacions dels Estudis Feministes en el camp de la seguretat per determinar els impactes materials de la securitització d’Occident. Uns impactes que es tradueixen en inseguretat econòmica i comunitària; persecució de la migració i discriminació de minories ètniques; inseguretat personal i física, agreujada pels estereotips que alimenten les violències de gènere i la impunitat; i inseguretat en l’accés de la salut, sobretot sexual i reproductiva.

Autora: Nora Miralles

Pots consultar i descarregar el resum executiu en català, en castellà i en anglès; i l'informe complet en català, en castellà i en anglès.

L'informe "De la Banca Armada a la Banca Ètica. Cap a una coherència de polítiques i una cultura de pau. El cas de la Generalitat Valenciana" té l’objectiu d’identificar la realitat financera de la principal administració pública valenciana, la Generalitat Valenciana, i la factibilitat d’aconseguir una transició cap a una major implicació amb les finances ètiques. Tot plegat en el marc de les mesures de coherència de polítiques i de promoció de l’economia social i solidària d’aquesta administració. En aquest estudi ens preguntem si la Generalitat Valenciana permet que la gestió financera de les seves principals activitats que requereixen d’un banc recaigui en mans d’entitats financeres que mitjançant les seves inversions puguin tenir impactes negatius en la pau i els drets humans. El cas del finançament de la indústria militar és un bon exemple d’aquesta possible incoherència de polítiques.

Per encàrrec de la Fundació Novessendes i Setem Comunitat Valenciana, aquest informe ha sigut realitzat seguint la metodologia de treball engegada pel Centre Delàs d’Estudis per la Pau i Setem Catalunya, en qualitat d’experts en el finançament de la indústria armamentista i impulsors i coordinadors de la campanya Banca Armada des del seus inicis, a l’any 2006.

Autors: Audrey Esnault, Jordi Calvo (Ed.)

Consulta i descarrega l'informe complet en valencià aquí.