El que oculten les estadístiques oficials sobre comerç d'armament

Article publicat a Eldiario.es

Aquest dimecres 5 de juny, es van a analitzar al Congrés dels Diputats les estadístiques oficials sobre exportacions d'armament corresponents a l'any 2012. Amb aquest fi, compareixerà el Secretari d'Estat de Comerç davant la Comissió de Defensa del Congrés.

El Govern exerceix un important paper en les transferències d'armament, ja que l'exportació de material de defensa requereix una prèvia autorització administrativa. En aquesta autorització ha de comprovar-se que l'operació és conforme amb els criteris establerts legalment: bàsicament que no s'exporti armament a països en conflicte, que vulnerin els drets humans o el nivell de desenvolupament  dels quals pugui veure's afectat per la compra.

Segons les estadístiques, en 2012 Espanya va exportar material de defensa per valor de 1.953 milions d'euros. Això suposa un 19,6% menys que l'exportat en 2011, on es va aconseguir la xifra rècord de 2.431 milions d'euros. En qualsevol cas, es manté la tendència alcista en les transferències d'armes perquè la xifra d'exportacions en 2012 és superior a la de qualsevol any anterior a 2011. Aquestes xifres situen a Espanya entre els vuit principals exportadors d'armament del món.

Una altra xifra a tenir en compte és la de les exportacions autoritzades. És a dir, les operacions que han estat permeses sense tenir en compte si l'armament ha estat lliurat al país exportador o no. Durant 2012 s'ha autoritzat l'exportació d'armament per valor de 7.694 milions d'euros. Per tant, les exportacions autoritzades pràcticament quadrupliquen les efectivament realitzades. Aquestes operacions autoritzades es realitzaran en els propers anys, de manera que és previsible que continuï la tendència alcista en el comerç d'armes a Espanya. Un negoci que encara no s'ha vist afectat per la crisi econòmica.

La xifra de 7.694 milions d'euros en autoritzacions d'exportació suposa un rècord absolut per al nostre país. Així, en 2011, l'autoritzat va ascendir a 2.871 milions d'euros, el que no suposa ni tan sols el 40% de l’autoritzat el 2012. Poden veure's les xifres durant el període 2009-2012 en la taula adjunta, en la qual s'assenyala el percentatge de l'autoritzat i de l'exportat.

Armament exportat i autoritzat en el període 2009-2012, en milions d'euros
                             2009          2010         2011        2012
Exportat            1.346,5    1.128,3    2.431,2    1.953,5
Autoritzat           3.193,4    2.238,4    2.871,2    7.694,5
% autoritzat         237           198          118          393

Aquestes elevades xifres només s'expliquen per la política de foment de les exportacions d'armament que manté des de fa anys el Govern. Una política que ha experimentat un salt qualitatiu amb l'actual Govern del Partit Popular.

La Directiva de Defensa Nacional, de juliol del 2012, estableix com un dels seus objectius l'impuls de la indústria espanyola de defensa, de la seva internacionalització i de la seva obertura a nous mercats (vegeu l'apartat 4.5).

L'encarregat de posar en pràctica la política de foment de les exportacions d'armes és el Ministeri de Defensa. Aquest Departament compta per a això amb un entramat d'entitats: l'Oficina de Suport Exterior, un òrgan de la Direcció general d'Armament i Material del Ministeri de Defensa, que s'ha modificat a l'abril de 2013; les Oficines de l'agregat de Defensa, que formen part de les ambaixades espanyoles a l'estranger i que estenen la seva presència a més de 80 països; l'empresa pública DEFEX, S. A., que ha triplicat els seus beneficis en 2012, aconseguint els 4,3 milions d'euros; i l'empresa pública Enginyeria de Sistemes per a la Defensa d'Espanya, S. A. (ISDEFE), empresa presidida pel Secretari d'Estat de Defensa. Tot aquest entramat posa de manifest que el Ministeri de Defensa està actuant com a agent comercial de la indústria espanyola de defensa.

En 2012, es va produir un salt qualitatiu en la política de foment de les exportacions d'armes per mitjà dels anomenats «contractes Govern a Govern», introduïts pel Reial decret Llei 19/2012 de 25 de maig, posteriorment transformat en Llei 12/2012. Aquesta modalitat permet que sigui el Ministeri de Defensa qui signa els contractes de vendes d'armes a altres països, comprometent-se a garantir el subministrament d'armament. De fet, el Ministeri de Defensa ja ha manifestat que pretén utilitzar els contractes Govern a Govern de forma generalitzada. No és una exageració, afirmar que a través d'aquests contractes el Govern espanyol s'ha convertit en un traficant d'armes. Ja que, segons el diccionari de la Real Acadèmia Espanyola traficar significa, en la seva primera accepció, comerciar, negociar amb els diners i les mercaderies.
Aquesta política governamental de foment de les exportacions d'armes és el context des del qual analitzar les xifres contingudes en les estadístiques oficials. No obstant això, les estadístiques no recullen informació alguna sobre aquesta política. Tampoc acudirà el dimecres al Congrés el Secretari d'Estat de Defensa, perquè els membres de la Comissió de Defensa li puguin exigir explicacions.

Les xifres del comerç d'armes a Espanya posen de manifest que la política de foment de les exportacions està condicionant l'aplicació de la legislació sobre el control del comerç d'armes. S'està interpretant la normativa de manera molt poc exigent, atorgant prioritat als interessos comercials i polítics enfront de la prevenció de conflictes i la protecció dels drets humans. Perquè l'objectiu és exportar a qualsevol preu, sense tenir en compte el sofriment humà que es pugui estar causant.