Municions i bombes de dispersió espanyoles

Se sap poc de l'hermètica (i en gran part externalitzada) industria espanyola de bombes de dispersió, fins que el seu productes apareixen en territoris estrangers.

Espanya va signar la Convenció sobre municions de dispersió, tot i que encara no l'ha implementat a la seva legislació nacional. De fet, hauria ja d’implementar aquesta legislació i també oferir plena transparència sobre las seves activitats passades, per a prevenir qualsevol ús ulterior de les bombes de dispersió de producció espanyola.  

El govern espanyol i les bombes de dispersió

El govern espanyol va deixar d'emetre les llicències d'exportació de municions de dispersió l'11 de juny del 2008 i va declarar les seves existències de municions de dispersió el 2 de desembre del 2008, incloent 2.271 MAT-120S -tots els quals han declarat que han estat destruïdes (1.852) o retinguts per a fins de formació (419).

El senyor Miguel Sebastian, l’actual Ministre d’Industria, hauria de desvetllar cap on han estat exportades totes les municions de dispersió produïdes a Espanya.

A l’inici de la seva carrera, Miguel Sebastian, mereix la pena recordar-ho, va ser Director General Adjunt del Banco Bilbao Vizcaya (BBV) i del Banco Bilbao Vizcaya Argentaria (BBVA).

El BBVA va ser especialment criticat per grups defensors dels drets humans i de ciutadans per a les seves actuacions en matèria de drets humans i les seves vinculacions amb la industria d’armament.

El BBVA també va ser criticat per Pax Christi, per no disposar de cap normativa que prohibeixi transaccions vinculades amb les bombes de dispersió.

Ara, el govern espanyol ha de confirmar:

1) Què va passar a les maquinàries de producció de bombes de dispersió d’Instalaza i Expal. Hi ha empreses que estiguin produint variants d’aquestes bombes espanyoles a altres països?
2) Ha d’aclarir els detalls de la totalitat d’exportacions de bombes de dispersió.
3) Ha d’explicar per quina raó va autoritzar aquestes exportacions.
4) I ha d’explicar per quina raó les informacions sobre els destinataris de les bombes de dispersió, en el passat van ser encobertes.

Instalaza

Segons indiquen els informes dels mitjans espanyols, Instalaza nega haver venut les armes MAT-120 a Líbia. Quan HRI va contactar Instalaza, en vàries ocasions, la empresa va ser sorprenentment poc inclinada a discutir sobre els seus productes.

A més d’això, les municions trobades a Misrata, l’abril del 2011, datades el 2007 (lots 02/07 i 03/07) s’assemblen molt als productes de l’empresa Instalaza.

Per el que fa les exportacions de municions de dispersió a Líbia, la taula d’Exportacions de Material de Defensa Autoritzades per País del 2007, a la pàgina 51 de les Estadístiques Espanyoles sobre Material de Defensa, Altre Material i Articles i Tecnologies de Doble Ús de 2007, cita tres llicències emeses per Espanya per un valor total de 3.823.500 €.   

A la taula d’Exportacions de Material de Defensa Autoritzades per País i Article del 2007, a la pàgina 53, veiem que aquestes exportacions corresponen a la categoria 4, que inclou bombes de dispersió i míssils.

A la taula d’Exportacions de Material de Defensa 2008, a la pàgina 56 de les Estadístiques Espanyoles sobre Material de Defensa, Altre Material i Articles i Tecnologies de Doble Ús del 2008, veiem que es va exportar pel valor de 3.839.210 €.

Llegint els informes del govern espanyol no trobem absolutament cap menció a l’exportació de bombes de dispersió a Líbia. A més, amb una atenta anàlisi, el text fins i tot suggereix que aquestes bombes no aquestes armes no podrien haver estat exportades. A les hores, perquè van ser encobertes?

Expal Explosivos

Explosivos Alaveses (Expal) es dedica exclusivament a produir equipaments militars, submunicions i explosius. Produeix tota mena de projectils i bombes.

Com explica Pere Ortega al seu article “ El Viva la muerte d’Expal”, aquesta empresa va exportar armes a Israel (que va disparar més d’un milió de bombes de dispersió al Líban),Mauritània i Angola.

El Sàhara Occidental i Colòmbia estan infestats per les mines terrestres d’Expal, i les bombes de gas mostassa empleades per el Saddam Hussein a la guerra Iran-Irak estaven en caixes d’Expal

Bombes d’Expal

La bomba BME 330 AT (contra carro) pertany a un grup de tres bombes de dispersió que va ser desenvolupat per Expal per permetre’n  l’ús per part de la Força aèria espanyola i per a l’exportació.

Les altres dues eren la bomba BME 330 AR (anti-pista) i la bomba BME 330 C (multi ús).

Els compradors d’aquestes bombes son desconeguts.  

Al juny de 2006, Expal va nombrar com a president a Francisco Torrente, antic almirall de la Marina espanyola, que només dos mesos abans mantenia el càrrec de Secretari General per a la Política de Defensa. Després d’això, els contractes d’Expal amb el Ministeri de Defensa van augmentar de manera significativa, inclús amb un per a la destrucció de 5.600 bombes de dispersió propietat de les forces armades espanyoles, moltes de les quals havien estat produïdes per a la mateixa Expal.

Expal, que fa part de Maxam Corp, i que anteriorment era Unió Espanyola d’Explosius (UEE), inclou sis empreses espanyoles dedicades a la producció de tota mena d’explosius. Maxam és una multinacional present a molts països. Entre els propietaris actuals s’inclou el Banco Santander.

Expal va signar un acord d’associació amb l’empresa productora d’explosius i armes Imbel, de Brasil.

A Expal i Instalaza trobem històries paregudes de relacions estretes entre el govern, els bancs i la indústria d’armament, i l’externalització de la producció a estats amb estàndards de regulació més baixos.    

Font: http://humanrightsinvestigations.org/2011/06/18/spanish-cluster-munitions-and-bombs/