UE: Récord de 40 mil milions d'euros en exportacions d'armament el 2009

Escrit per Giorgio Beretta on 03 Febrer 2011. Posted in Indústria i comerç d'armes

(Article publicat a Unimondo)
Els permisos d'exportació de materials bèl·lics atorgats als països de la Unió Europea han arribat al record de 40,3 mil milions d'euros: és un augment del 20,1% respecte a l'any anterior (33,5 mil milions d'euros).

Les destinacions principals de l'armament han estat els països del Sud (53%), i especialment l'Orient Mitjà (9,6 milions). Aquestes són les dades que podem extreure del “XII informe sobre control de les exportacions de tecnologia i equips militars” publicat ahir al Butlletí Oficial de la UE. L'informe ha estat publicat amb una mica de retard, i tot i oferir nombroses dades, també presente greus deficiències, ja que algunes dels majors exportadors no han proporcionat informació sobre les entregues efectives d'armaments. Sobre tot, l'informe té manca d'anàlisi i avaluacions.

Els majors exportadors

Pel que fa als permisos (licences) a l'exportació de materials militars que també inclouen els “programes intergovernamentals” (que acostumen a ser comptabilitzats a part pels informes nacionals), França es confirma com l'exportador principal de la Unió al 2009 (12,7 mil milions d'euros envers als 10,6 milions del 2008), seguida d'Itàlia (6,7 mil milions envers els 5,6 mil milions del 2008), el Regne Unit (3,5 mil milions) i Espanya (3,2 mil milions): aquests cinc estats representen més de les tres quartes parts de les exportacions militars de la UE al 2009. També es registra un fort augment dels permisos a l'exportació militar per a Àustria (més de 2,2 mil milions, 946 milions al 2008), Polònia (1,4 mil milions, 368 milions al 2008), els Països Baixos (1,3 mil milions), i Suècia (1,1 mil milions). En canvi, baixen les exportacions de Bèlgica (1,1 mil milions). Menys consistents, però en un fort augment, són les exportacions de la República Txeca (390 milions), Dinamarca (252 milions), Grècia (227 milions), Romania (165 milions) i fins i tot Malta, que gairebé arriba a registrar 134 milions d'euros (enfront dels 3,2 milions del 2008).

Ha estat impossible, d'altra banda, aconseguir l'informe de les dades detallades de les entregues efectives (exports) d'armament dels països de la Unió. Una nota molt breu a la introducció de les més de 390 pàgines de taules, avisa que Bèlgica, Dinamarca, Alemanya, Polònia, Grècia, Irlanda i el Regne Unit “no varen poder proporcionar aquestes dades” i que per tant, el total de les entregues “no reflexa les exportacions efectives d'armaments de la Unió”. És una falta grau, sobre tot si tenim en compte que les “línies guia” per a la redacció de l'informe varen ser definides fa més de deu anys, i reiterades fa uns dos, amb la implementació de la Nova Posició Comú (2008/944/PESC.pdf). Que les exportacions efectives d'armaments no hagin estat comunicades per part dels dos majors exportadors europeus i internacionals de materials militars (Alemanya i el _Regne Unit) segurament no es deu a “problemes tècnics”: és clarament una decisió política, de la que s'hauria de sol•licitar una rendició de comptes als respectius governs.

La falta d'entrega d'informació sobre les exportacions segons les 22 categories de sistemes militars, definides per la Unió, és igualment greu per part de França, Itàlia i Suècia: els dos primers no han proporcionat les dades sobre les entregues dividides per categoria, només el total de les seves exportacions, mentre que Suècia no ha entregat ni tan sols els relatius als permisos (licences). Al tractar-se de països, que a més a més de ser els majors exportadors europeus d'armaments, han firmat acords comuns i importants per a la producció i l'intercanvi de materials militars, haurien – també sota el requeriment dels respectius parlaments- comprometre's a proporcionar quan abans possible totes les informacions que els mateixos governs fa temps que han acordat com a necessàries per a una major transparència i confiança mútua. Tot i l'absència d'aquestes informacions, les exportacions d'armaments efectives dels països de la Unió també han crescut al 2009: tenint en compte que només els països que han entregat les dades en els dos últims anys, es tracta de més de 10,2 mil milions d'euros, que representen un augment del 21% respecte al 2008.

Destinacions geopolítiques d'exportació

Analitzant atentament la quantitat de dades presents en l'informe de la Unió, s'ha de senyalar sobre tot una incongruència en les taules del final de l'informe, la suma dels totals de les exportacions dels països de la Unió per a les 13 regions geopolítiques de destinació (36,5 mil milions d'euros) no corresponen a la xifra proporcionada com a total de les “exportacions mundials” (Worldwide), o sigui, 40,3 mil milions d'euros. La qual cosa pot comprometre la precisió de la comparació de les exportacions d'armaments per destinacions geopolítiques.

Adoptant aquí com a dada de comparació no el total mundial (Worldwide), sinó la suma dels totals de les regions de destinació individualment (36,5 mil milions d'euros), s'ha de subratllar que els permisos d'exportació d'armaments europeus cap als països del Sud del món superen els permisos cap als països de l'hemisferi Nord (Amèrica del Nord, la pròpia UE i altres destinacions, com Turquia, Oceania i Japó): es tracta de gairebé 19,5 mil milions d'euros d'exportacions cap a països del Sud (el 53,3%), comparats amb poc més de 17 mil milions d'euros cap als del Nord (46,7%). la dada encara és més significant (i preocupant, per diverses raons) si tenim en compte que les transferències intracomunitàries d'armaments han baixat dels 10,6 mil milions d'euros al 2008 als 9,6 mil milions al 2009, mentre que les transferències destinades a l'Orient Mitjà, una de les zones amb més tensions del planeta, s'han gairebé duplicat, passant dels 4,9% de l'any 2008 als més de 9,6 mil milions del 2009.

També s'han reduït gairebé la meitat de les exportacions militars cap a altres països del continent europeu (dels 3 mil milions al 2008 als 1,6 mil milions l'any 2009), mentre que es dupliquen les destinades als països de l'Àfrica del Nord (de 985 milions a 2 mil milions) i gairebé es tripliquen les destinades als països del centre i sud d'Amèrica (de 807 milions a 2,3 mil milions). L'anàlisi a llarg termini (mai presentat pels informes europeus i molt menys pels instituts d'investigació nacionals, sovint al servei de les indústries militars) també mostra que la UE percep menys d'una tercera part de les exportacions dels estats membres, mentre que de l'any 2002 al 2009, en la mitjana, gairebé la meitat (el 46,8%) dels permisos d'exportació d'armaments europeus ha estat destinada als països del Sud.

L'informe no ofereix, tanmateix, cap comentari sobre aquesta dada, que, al contrari, hauria d'ésser avaluada atentament pels parlaments nacionals, sobretot tenint en compte les polítiques destinades a facilitar les transferències d'armaments que els països de la Unió han d'integrar a les seves legislacions a partir del pròxim juny. La comprensible necessitat d'homogeneïtzar les normatives i facilitar les exportacions de materials militars dins de la mateixa Unió no tenen perquè convertir-se en un relaxament dels controls sobre els destinataris finals de les armes, que principalment són els països del Sud.

L'actual debat sobre la cancel•lació de l'embargament d'armament sobre la Xina que també sembla estar motivat per pures lògiques comercials, tot i els principis definits per la Posició Comú de la UE sobre l'exportació d'armament, que demana que els estats membres “impedeixin l'exportació de tecnologia i equipaments militars que puguin ésser utilitzats per a la repressió interna i l'agressió internacional, o de la mateixa manera, a contribuir a la inestabilitat regional”.

Finalment s'ha de senyalar que en el 2009 han seguit les exportacions d'armament dels països de la UE cap als estats subjectes a embargament. La Xina n'és un clar exemple: es tracta de 209 milions d'euros de permisos, la majoria d'ells atribuïbles a França (199 milions) que ha autoritzat les exportacions cap a Pequín per a “avions o vehicles militars” (84 milions) i “equips per a la visió d'imatges o de contra mesura” (95 milions). Això també sembla una simple dada estadística pels funcionaris de la UE, sobre la qual ningú expressa cap comentari.

El definitiva, es tracta d'un informe ple de dades i xifres, però extremadament buit d'anàlisi i avaluacions. Un fet que els governs i els parlaments nacionals, així com el Parlament Europeu, haurien de solucionar aviat, si no volem que l'exportació d'armament segueixi constituint una simple dada estadística, i també per exercir de manera concreta “aquella particular responsabilitat que rau sobre els estats membres exportadors de tecnologia i equipaments militars” sol•licitada per la Posició Comú de la Unió Europea.