Espanya es consolida com un dels principals exportadors d'armes del món
El passat divendres 3 d'octubre el Centre d'Estudis per la Pau J.M. Delàs, de Justícia i Pau, va presentar en roda de premsa l'l'Informe 2008 de les exportacions espanyoles d'armament (1998-2007), un document elaborat per Tica Font, vicepresidenta de Justícia i Pau i investigadora del Centre Delàs.
El desembre de 2007 va ser aprovada pel parlament una llei de control de les exportacions d’armes. Malgrat aquesta aprovació, l’informe de les exportacions espanyoles del 2007 no aporta un major grau d’informació ni un canvi en la política exportadora.
Les exportacions del 2007 s’eleven a 933 milions d’euros, les més elevades de la historia d’Espanya, representen el 2% de les exportacions mundials i el 0,5 % del total de la balança comercial espanyola. En el 2007 España va ocupar la vuitena posició en el rànquing mundial de països exportadors.
La nova llei de control d’exportacions d’armes estableix que no s’han de vendre armes a països sancionats, inestables, en conflicte armat, que vulnerin els drets humans, que no condemnin el terrorisme o que tinguin un nivell de benestar delicat. A la vista d'això, l’autora de l’informe, la vicepresidenta de Justícia i Pau, Tica Font, es pregunta, “com cal interpretar, doncs, les exportacions a Turquia, Aràbia Saudita, Marroc, Equador, Colòmbia, Índia, Israel, Veneçuela, Unió dels Emirats Àrabs, Indonèsia, Singapur, Tailàndia, Sri Lanka, Angola, Ghana, Pakistan i Kenya?”.
Espanya exporta a països en conflicte com Colòmbia o Israel, o a països en un context de tensió com Filipines, Indonèsia i Sri Lanka. També exporta a països que intervenen en conflictes, com es el cas d’Estats Units i Regne Unit que mantenen tropes d’ocupació il·legal en Iraq i Afganistan. També exporta als països més pobres del món com Burkina Faso, Angola, Kenya i Mauritània i fins i tot a països que dediquen més recursos a despesa militar que al desenvolupament humà, com és el cas d’Angola, Aràbia Saudita, Brasil, Equador, Unió dels Emirats Àrabs, Jordània, Pakistan i Turquia.
Especialment rellevant és el cas de Ghana, el primer país pobre receptor d'armes curtes i lleugeres espanyoles, que en el 2007 van rebre armes curtes per valor de 3,6 milions d’euros. La Comunitat Econòmica d’Estats de l’Africà Occidental va decretar en 1998 una moratòria a Ghana sobre importació, exportació, producció i distribució d'armes curtes i lleugeres i va alertar sobre la proliferació descontrolada d'aquestes armes en el país, així com el risc de tràfic il·lícit des de Ghana cap a països veïns, alguns d'ells en conflicte, en situació de postconflicte o de tensió com Togo, Nigèria o Costa d'Ivori.
L’informe del 2007 recull també exportacions de material de defensa a empreses privades i per ús privat als EUA., Indonèsia, Canadà, Regne Unit, França o Bèlgica. “Aquestes empreses podrien ser multinacionals de defensa semblants a Blackwater o ArmorGroup, signifiquen aquestes exportacions que Espanya participa en la privatització de la guerra?”, es pregunta Font.
Tica Font, del Centre d’Estudis per a la Pau JM Delàs afirma que ”el nivell de transparència informativa, per part del nostre govern, segueix sent insuficient, el govern sotmet aquestes exportacions a la llei de secrets oficials i no informa de les armes que s'han exportat a cada país, quan conèixer les exportacions d’armament espanyol no suposa cap risc per la seguretat i defensa de l’Estat. En un Estat democràtic, el Govern no pot utilitzar el secret d’Estat per afavorir les exportacions d’armes ocultant les seves decisions als ciutadans. La política que practica el Govern és una política irresponsable, ja que les armes empitjoren la inestabilitat regional o mundial, afavorint l’augment de conflictes latents i allarguen els conflictes existents”.
