Observatori sobre desarmament, comerç d'armes, conflictes armats i cultura de pau
joomla templates top joomla templates template joomla

Les guerres dels bancs catalans

Escrit per Joan Farrés on . Posted in Indústria i comerç d'armes

Article publicat a Mediacat

Un informe de SETEM denuncia que el Banc Sabadell, La Caixa, Bankia, CatalunyaCaixa i Banca March fan operacions financeres en empreses de producció armamentista.

El Banc Sabadell és, amb permís de CaixaBank, el banc català més potent de l'actualitat. També, des del 2007 i fins ara, ha estat el banc català que més ha finançat i invertit en empreses que fabriquen armament. Ho afirma el darrer informe de l'ONG Setem. L'estudi “Negocios Sucios. Bancos españoles que financian armas controvertidas” situa en el rànquing a cinc bancs i caixes de capital català: Sabadell, La Caixa, Bankia -on participa  Bancaja i Caixa Laietana-, Catalunya Caixa i la Banca March. Totes elles haurien invertit en empreses que produeixen sistemes de transport, telecomunicacions i diversos tipus d'armes destinades al desenvolupament militar. Les entitats financeres matisen que les empreses finançades tenen un negoci més ampli i es remeten als seus codis de bona conducta.

L'informe de SETEM, elaborat pel centre de investigació Profundo i presentat al maig de 2011, identifica 14 bancs de l'Estat com a implicats financera i accionarialment amb empreses que són totalment o en part fabricants d'armes. D'entre aquestes entitats s'hi troben cinc dels Països Catalans.   El cas més flagrant, segons els experts, és el del Banc Sabadell. El mateix banc que firma una campanya de publicitat amb el psicòleg Luis Rojas Marcos, la cantant Estrella Morente, el cineasta Fernando Trueba o l'entrenador Pep Guardiola també se situa al capdavant de la inversió financera en la indústria militar. El Sabadell, sempre segons l'informe, té relacions amb Raytheon -dedica part de la producció a la fabricació de míssils de guerra i nuclears-, BAE Sytems -empresa líder en productes aeroespacials, míssils i submarins nuclears- o Finmeccanica -que fabrica avions de combat i produeix sistemes de míssils-.  Al juny de 2010, per exemple, va invertir 470.000 euros a Raytheon i també destinà 140.000 euros a BAE Systems. També va invertir 750.000 euros a Finmeccanica. Xifres no milionàries, però tampoc menyspreables.

La cosa, en els darrers cinc anys, no ha quedat aquí. El pastís d'inversions i crèdits del Sabadell es va repartir, segons Setem, entre quasi una desena d'empreses “controvertides”. Honeywell, que fabrica unitats  aeroespacials i sistemes de transport especialitzats a més del manteniment d'armes nuclears com la Trident II, va rebre 320.000 euros, mentre que 440.000 euros es varen invertir a l'empresa nord-americana Northrop Grumman, que produeix i manté míssils nuclears. Al març del mateix 2010 l'entitat catalana va invertir 280.000 euros a EADS, empresa especialitzada en la fabricació de material militar -conforma el 85% de la seva producció- i que produeix avions de combat, aeronaus, helicòpters i míssils militars. Al mateix mes març, es recull la participació en bons que ascendeixen a 320.000 euros per a l'empresa Larsen & Troubo, coneguda per construir el futur submarí nuclear de la marina de l'Índia.

El Banc Sabadell, a preguntes d'aquest ANUARI, es desmarca de les acusacions i assegura que l'entitat pertany a l'Índex FTS4GOOD, un índex financer que obliga a complir uns criteris de inversió socialment responsables. Totes les entitats que hi cotitzen compleixen unes pràctiques empresarials compromeses amb el medi ambient i es garanteix el ple compliment dels drets humans. Això no significa exactament no invertir en empreses que poden fabricar armes. Els autors de l'informe de Setem responen que les seves informacions són “totalment verídiques” i “amb el màxim rigor” tot i que el Banc Sabadell no ha accedit a donar informació pròpia sobre les seves inversions en empreses del món armamentístic i militar.

L'investigador de l'Observatori del Deute en la Globalització, l'economista Jesús Carrión, resta credibilitat a l'índex i afirma que “l'FTS4GOOD ha estat precisament creat per la gran banca i realment no hi ha criteris d'exclusió”. Segons la seva opinió,  “és un índex devaluat i que s'ha creat dins el sistema amb cap intenció de provocar algun canvi”. Els bancs firmen una sèrie d'acords, però després els agents que gestionen els productes no fan un seguiment a fons de les activitats financeres. “Es tracta, en el fons, d'una operació de màrqueting que ja els hi va bé a tots”, afirma Carrión.

El cas de Bankia és similar al de Banc de Sabadell ja que també se situa en posicions privilegiades en quant a inversió en armes. La nova entitat està formada per la fusió de Caja Madrid -principal accionista, amb el 52% d'accions- i, entre d'altres, dos entitats dels Països Catalans, Bancaja -37% d'accions- i Caixa Laietana -2'1%-. Les investigacions de Setem subratllen que, entre moltes altres inversions, al 2010 Bankia va atorgar participacions en accions valorades en 810.000 euros per a EADS, 310.000 euros per a Honeywell i 290.000 euros a General Dynamics, una altra empresa dedicada a la producció d'armes lleugeres, bombes, submarins nuclears i sistemes de guia de míssils.

Lockheed Martin, conegut fabricant d'avions però també un dels majors fabricants d'armes del món especialitzat en míssils nuclears i armes guiades, va rebre 280.000 euros de Bankia també al juny de 2010. Al setembre del mateix any s'invertiren 920.000 euros a Boeing, una altra famosa empresa aeronàutica però que també fabrica l'avió militar F-18 i participa en el desenvolupament i producció dels míssils nuclears Minuteman. Bankia també va destinar 30.000 euros a ITT Corporation, especialitzada en programes espacials d'aeronàutica militar i comercial, i la mateixa quantitat a Northrop Grumman.

Els casos de Catalunya Caixa i Banca March són menors en quant al nombre de inversions. L'informe de Setem explica que l'entitat catalana realitzà al 2008 un préstec de 18.000 euros a Maxamcorp, a més d'una participació en accions valorada en 360.000 euros per a BAE Systems. També es parla de la Banca March, entitat amb seu a les Illes Balears, per aportar una participació en accions a la mateixa BAE valorades en 120.000 euros al 2010 i per fer una participació en bons de 60.000 euros a Thales -que fa sistemes de informació per als mercats de defensa i seguretat i participa en la construcció del míssil nuclear M51-.

Catalunya Caixa no van oferir una resposta directa, però Setem assegura que, després de rebre la pressió de la campanya “Banca Limpia”, el banc va vendre la seva participació a BAE Systems (productora d'armes nuclears). Campanyes com aquesta han servit per pressionar entitats com Catalunya Caixa sobre les conseqüències que poden generar les seves inversions. La resta de bancs consultats, Bankia i Banca March, no ens han volgut donar cap tipus de informació.

Les inversions que realitzen els bancs esmentats van destinades a empreses que lideren el Top 10 en la venta d'armes a nivell mundial. El rànquing presentat anualment per la institució internacional SIPRI mostra quines empreses han liderat la venta d'armes i en els 9 primers llocs s'hi situen entitats en les quals inverteixen els bancs analitzats anteriorment. Per exemple, Lockheed Martin és la primera del rànquing amb una venta d'armes que al 2009 va facturar 33.430 milions de dòlars. En segon lloc s'hi situa BAE Systems amb unes ventes que ascendiren a 33.250 milions de dòlars. Boeing es situa en tercer lloc, seguida de Norththrop Grumman, General Dynamics i Raytheon. En sèptima posició se situa EADS, posteriorment Finmeccanica i en novè lloc trobem L-3 Communications. Totes elles han realitzat algun tipus d'operació financera amb bancs catalans en els últims cinc anys.

El cas d'Instalaza
Les investigacions de Setem denuncien la relació directa entre bancs catalans i guerres tan recents com la de Líbia. Segons l'annex a l'informe “Negocios Sucios”, les bombes de dispersió MAT-120 que Gadafi va utilitzar per bombardejar Misrata van ser finançades per un grup de bancs espanyols d'entre els quals s'hi troben dues entitats catalanes: La Caixa i Banc Sabadell. Human Rights Watch ha demostrat que les bombes van ser fabricades per l'empresa espanyola Instalaza al 2007. L'informe de Profundo assegura l'any de la fabricació els bancs atorgaren 12 milions d'euros en préstecs, suma que representaria el 37% dels actius de la companyia. D'aquesta quantitat hi trobem un préstec d'1.602.438 euros de la Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM, ara dins del Sabadell),  un de 87.900 de Banc Sabadell i un altre de 33.000 euros de La Caixa.

Anys després l'empresa espanyola va aturar la producció d'aquest tipus de bombes d'acord amb els dictàmens que el govern espanyol va aprovar al juliol de 2008 en contra de la seva fabricació. És precisament en aquesta empresa en la qual l'any 2005 formava part com a conseller l'actual ministre de Defensa Pedro Morenés.

La Caixa, entitat d'estalvis de referència a Catalunya, va reconèixer el crèdit però va mostrar a l'ANUARI la seva gran “sorpresa” pel fet que l'informe citi ara una operació de fa quatre anys. L'actual entitat bancària al•lega que ja no realitza aquest tipus de pràctiques, però tampoc nega aquelles que ja existeixen. S'ha de destacar però que, almenys en el seu codi intern, han canviat el rumb i des de 2010 afirmen en el seu Informe de Responsabilitat Corporativa que el seu banc no participa en operacions de finançament o exportació de material bèl•lic d'ús militar (tal com consta en la Memòria de 2010). La Caixa “exclou qualsevol tipus de relació comercial amb empreses relacionades amb la producció o comercialització de mines antipersona i/o bombes de fragmentació”. Però en cap moment es parla de la participació directa en l'accionariat i indirecta a través dels seus fons de inversió.

Jordi Calvo, membre i investigador del Centre Delàs sobre moviments socials, cultura de pau i armamentisme, afirma que aquest canvi de rumb “se situa com un pas important en el control de la relació amb el negoci de les armes” però admet que “encara es desconeix l'abast real de la normativa interna així com els mecanismes de informació i control d'aquesta”. La seva tasca, ara, serà comprovar any rere any si efectivament desestimen qualsevol contacte amb empreses d'armes i compleixen plenament la seva normativa interna.

Participacions indirectes en empreses de producció militar
Les inversions citades es poden traduir en  participació en bons i accions, però també en préstecs. Tot això permet mantenir el funcionament del bollant comerç d'armes. Els mateixos bancs també figuren com a accionistes d'algunes d'aquestes empreses

Les cinc entitats catalanes assenyalades a l'informe de Setem han ampliat el seu camp de contactes a nivell internacional per tal d'augmentar el seu negoci. A part de finançar companyies estatals com Instalaza o Maxamcorp, participen a entitats d'abast mundial. En són un exemple els casos de BAE Systems, Finmeccanica, EADS o Thales (totes elles amb una producció militar total o parcial).

Els bancs catalans no es limiten a realitzar operacions financeres esporàdiques amb les empreses militars. La seva implicació també és clara quan participen com a accionistes directes. Si cal, però, utilitzen altres vies per seguir formant part del negoci de forma més dissimulada però que, igualment, els aporten rendibilitat. La tàctica parteix de la idea de no fer tan visible la inversió, com podria ser el cas dels préstecs. El procés és senzill: aquests bancs formen part d'entitats financeres que, alhora, posseeixen un tant per cent determinat en empreses de producció militar. En l'esquema adjunt es pot veure de forma clara el camí que prenen alguns bancs per tal d'assolir accions de control en entitats de producció militar total o parcial. Combinen la participació de forma directa amb la via indirecta que es veu recolzada pel paper que hi tenen els intermediaris financers.

grafic article Joan Farres bancs catalans cat
GRÀFIC: Percentatge de les empreses de producció amb destinació militar o dels seus intermediaris financers que pertanyen a bancs catalans. Bancs: Caixa Penedès, “Sa Nostra” Caixa de Balears, CAM (Caixa d’Estalvis del Mediterrani), Bancaja (Caixa d’Estalvis de València, Castelló i Alacant), Bankia, Banc Sabadell. Intermediaris financers: Vector Capital, BMN (Banco Mare Nostrum), BEF (Banc Europeu de Finances) i Liquidambar.  Empreses de producció amb destinació militar: Gas Gas, Alestis, Amper, EMTE Sistemas.
FONT: Informe Setem


La banca catalana, com es veu a la infografia, té accions d'empreses de l'Estat. Gas Gas Motos realitza una producció militar que no passa del 3%., però hi és: fabrica motocicletes que són utilitzades per l'exèrcit. Alestis fabrica components en fibra per a l'avió militar A400M. Emte Sistemas fabrica un 15% del seus productes per a la producció militar i destaca en les instal•lacions de ràdio per a navegació aèria. Amper, per la seva part, s'especialitza en radiocomunicacions militars i sistemes per al control de fronteres. Aquestes inversions “menys dures” fan que augmenti el nombre de bancs que participen en el negoci directe o indirectament militar. A part dels esmentats s'hi sumen en els darrers anys caixes més petites com Sa Nostra, Penedès, Bancaja i CAM.
 
Carrión, membre de l'Observatori del Deute en la  Globalització, manté que la seva experiència en el funcionament intern de les grans empreses financeres el comporta a deduir que tots aquests bancs són conscients d'aquestes relacions. Carrión creu que “és una pràctica que igualment s'ha de vigilar i on tampoc hi ha excusa”. Conclou la reflexió afirmant que “la participació, encara que sigui en segon nivell, segueix essent participació i s'ha de controlar de igual forma”.

Inversions que poden matar
Un recent informe de la Fundació per la Pau explica que el comerç d'armes és únic al món perquè pot acabar fàcilment amb vides humanes. Pel que fa a les armes convencionals venudes, en els millors dels casos no s'utilitzen mai fins que al cap d'un temps queden obsoletes. En canvi, en el pitjor dels casos, si aquestes armes es fan servir es converteixen en la causa directa de la pèrdua de vides humanes. Aquesta és la singularitat de la indústria militar. Tots els sectors industrials van dirigits a generar bens o serveis d'utilitat per a la persona o a la societat. En canvi, els bens produïts per la indústria armamentista són bens que o no s'utilitzen o únicament serveixen per generar mort.

La vicepresidenta de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), Tica Font, reflexiona sobre la suposada legalitat d'aquestes operacions financeres entre bancs i armes. “Un banc, pel fet de concedir un crèdit a un fabricant d'armes, no comet cap acte il•legal. L'empresa que fabrica les armes no és la que les utilitza per matar. Per tant, la relació del banc amb l'empresa no té una carrega de il•legalitat”. Una altra cosa és qüestionar el producte que fa l'empresa i si la finalitat per la qual està creada va en contra de la Declaració dels Drets Humans de Nacions Unides.

També Carrión recorre a la Carta Magna per parlar del problema ideològic que existeix en el funcionament d'aquestes operacions financeres. Carrión reclama un major protagonisme dels Drets Humans per tal de revertir la situació i situar-lo per damunt dels drets comercials. Creu que “el problema és ideològic, no fa falta construir un nou marc jurídic. El que fa falta és un codi dels Drets Humans vinculant per a empreses i on cadascun de nosaltres puguem actuar d'ofici quan observem que un banc vulnera algun dret humà a partir d'una determinada inversió”.

Els bancs esgrimeixen que participen en armament perquè així ho dictamina el mercat lliure capitalista. Com més gran és el banc, més possible és que tingui participacions significatives en armament. En termes purament econòmics, la guerra és una qüestió de rendibilitat alta, és un valor segur i per això és una de les indústries més rendibles. Carrión conclou que “és una lògica perversa però alhora econòmica”. Si l'inversor busca no arriscar-se invertirà en armament ja que, almenys fins ara, els conflictes violents segueixen d'actualitat.

Col·labora amb:

sipri

És membre de:

aipazenaatipbwar-resisters
lafedecmciansaican
killer-robots inewgcoms

Centre d'Estudis per la Pau JM Delàs

Adreça: Carrer Erasme de Janer, 8 (Entresol - despatx 9)
08001 Barcelona SPAIN
Tel: +(34) 93 441 19 47
Email: info@centredelas.org