Negocis explosius: BBVA i BANESTO lideren un crèdit sindicat a MAXAM

Escrit per Centre Delàs on 02 Març 2008. Posted in Indústria i comerç d'armes

A començament de setembre el Grup MAXAM (abans Unión de Explosivos Españoles) va obtenir un crèdit sindicat per 300 milions d’euros (50.000 milions de les antigues pessetes) per consolidar el seu lideratge entre els fabricants d’explosius europeus i el seu tercer lloc en el rànquing mundial.
Tomàs Gisbert, Materials de Treball, núm. 33 (febrer 2008)

Aquest és el crèdit més gran que s’ha concedit a l’Estat espanyol després que esclatés la crisi financera d’aquest estiu passat.

Aquest crèdit sindicat ha estat liderat pel BBVA i el BANESTO i hi participen un total de divuit entitats financeres, els noms de la quals no s’han fet públics, a excepció de les dues esmentades i de Caixa Catalunya, que va donar a conèixer que aportava 18 milions d’euros a l‘operació.

MAXAM també fabrica bombes cluster

El grup MAXAM, multinacional amb presència a vint països i que agrupa sis empreses a España, opera en la fabricació d’armes sota la denominació comercial d’Explosivos Alaveses, S A (EXPAL) i compta amb un llarg historial de fabricació de tota classe d’explosius, bombes, municions, espoletes i carcasses, i les molt perilloses bombes cluster o de dispersió. Les quals són una classe de bombes de fragmentació germana de les mines antipersones, ja prohibides a Espanya, que obre la seva mortífera càrrega abans d’arribar a terra disseminant múltiples petites bombes que moltes vegades no exploten i es converteixen de fet en mines antipersones, ja que perduren en el temps i causen múltiples víctimes entre la població civil.

EXPAL produeix la gamma de bombes cluster BME-330, de les quals hi ha diferents versions amb munició antipersonal, antitancs o antipistes d’aterratge, carregant de 180 a 512 submunicions de 800 o 200 g, respectivament, i arriba a submunició antipistes d’aterratge de 18 kg.

Taula 1: Tipus de bombes de dispersió BME 330

	BME 330 C	BME 330 AT	BME 330 AR
LONGITUD:	2,25 m	2,25 m	2,25 m
PROPÒSIT	MULTIPROPÒSIT	ANTITANC	ANTIPISTA
CÀRREGA DE GUERRA	180 Submunicions CP, CH o SNA	512 SAC-1 i 4 MAC-2	8 SAP i 20 SNA
PES	317 kg	317 kg	317 kg

Font: elaboració propia

Taula 2: Tipus de càrrega de les bombes de dispersió BME 330

	CP	CH	SNA	SAC-1	MAC-2	SAP
LONGITUD:	0.13 m	0.13 m	0.13 m	0.103m	0.116	0.53 M
DIÀMETRE	55 mm	55 mm	60 mm	44 mm	116 mm	130 mm
PROPÒSIT	ANTIPERSONAL, letal a 5 m	ANTITANC 200 mm penetració	DENEGACIÓ D’ÀREA	ANTICARRO 100 mm penetració	MINA ANTITANC, capacitat denegació d’àrea	Perforant pistes, fa malbé uns 50 m2
CAP DE GUERRA	Alt explosiu fragmentació	Càrrega retronant	Alt explosiu	1 Principal càrrega retronant i una fragmentació secundària	Alt explosiu	1 Càrrega retronant i 1 alt explosiu
PES	0,8 kg	0,8 kg	0,82 kg	0,2 kg	3,5 kg	18 kg

Font: elaboració propia

Una part de la producció d’aquestes bombes la compra l’exèrcit espanyol, però atesa la manca de transparència sobre les exportacions d’armes no se sap a quins països se n’exporten.

EXPAL i el complex militar industrial espanyol

Per complex militar industrial entenem el conjunt d’interessos que intervenen en la producció, comerç d’armes i manteniment de les forces armades, és a dir, accionistes, militars, polítics i financers que obtenen beneficis del cicle econòmic militar. Però quan parlem del complex militar industrial espanyol sempre surt la pregunta de qui són els seus integrants i com es relacionen entre si. Un exemple recent que ho il·lustra el tenim en Francisco Torrente, aquest almirall de l’armada espanyola que va deixar el càrrec de secretari general de Política de Defensa (Segenpol) el gener de 2007, i dos mesos més tard apareixia investit com a president d’una indústria d’armaments, Explosivos Alaveses, del holding Maxam.

MAXAM va canviar de mans (juny 2006) i va passar de l’anònim fons d’inversió holandès Pallas Invest (mai vam saber qui s’amaga al darrere) a ser controlada amb un 50% d’accions pel seu equip directiu dirigit per José Fernández Junco. Però qui va finançar l’operació de compra van ser dos fons de capital risc, Ibersuizas i Vista Capital, que en posseeixen entre tots dos un altre 50%. Darrera de Vista Capital que posseeix el 27% hi ha el BSCH (Banco Santander Central Hispano), amb un 50%, i amb un altre 50% el Royal Bank of Scotland; Ibersuizas, amb el 23%, té el Banc Pastor amb un 15% i Unión de Bancos Suizos (UBS) amb un 19,5%.