La banca i el negoci de les armes

NO AMB ELS NOSTRES DINERS! Hem volgut dedicar aquest nou Materials de Treball a un aspecte del qual es parla poc: la implicació de les entitats financeres, bancs i caixes d’estalvis en el negoci de les armes, tot abordant diferents aspectes d’aquesta relació.
Centre Delàs. Materials de Treball, núm 32 (setembre 2007)

En l’activitat del Centre Delàs hem anat denunciant, i no ens cansarem de fer-ho, l’efecte negatiu que la indústria i el comerç d’armes tenen per a la pau. No és casual que el Centre naixés, ja fa vint anys, com a C3A, és a dir, Campanya contra el Comerç d’Armes. Però poques vegades s’aborda la responsabilitat que la banca, el món financer, té en aquest macabre negoci.

És important parar atenció en aquest tema, perquè la nostra implicació com a ciutadans i ciutadanes en la indústria militar i el comerç d’armes està mediatitzada per les polítiques públiques que fan els governs i la utilització que fan dels impostos que paguem per comprar les armes i subvencionar la indústria i la investigació militars. En el cas de la banca, amb una part dels nostres estalvis s’ajuda empreses que a altres llocs del planeta destrossen el medi ambient, vulneren els drets humans, empobreixen la gent i fan la guerra a través de negocis en la indústria militar i el comerç d’armes.

Les entitats financeres participen de diverses maneres en aquest negoci. D’una banda inverteixen directament, a través de participacions accionarials, en les principals indústries militars, consolidant els guanys obtinguts en els comptes de resultats propis. D’una altra banda, a través de la pròpia activitat comercial, proporcionen finançament a les indústries militars amb la concessió de crèdits, i fent d’intermediàries en les transaccions entre venedors i compradors d’armes. El rol que juguen les institucions financeres en el comerç internacional d’armes no és accessori, perquè els fabricants, comerciants i compradors necessiten el suport de la banca per donar fluïdesa i seguretat als pagaments, i també per disposar de la possibilitat d’obtenir finançament, ja sigui amb avançaments o amb crèdits. Darrere de cada operació de venda d’armament hi ha una o més entitats financeres que hi donen un suport sense el qual seria molt difícil que l’operació es materialitzés, i de la qual treuen una substanciosa comissió i un profit.

El paper de la banca en el negoci de les armes és ocultat de diverses maneres. Malgrat que les participacions accionarials en les empreses fabricants d’armes són públiques, no mereixen l’interès dels grans mitjans de comunicació i necessiten centres d’estudi com el nostre per donar visibilitat a les dades i facilitar-ne la difusió. Tampoc hi ha informació pública del finançament que fan de la indústria militar, ni dels crèdits que concedeixen als fabricants d’armament. Finalment, la informació que el Govern espanyol està obligat a donar sobre les exportacions d’armes no inclou cap informació sobre les entitats financeres que hi intervenen.

Les dades relatives a la participació de les entitats financeres en el negoci de les armes que apareixen són preocupants. Dins d’aquest número n’avancem algunes, com el fet que el BBVA hagi participat en diversos crèdits sindicats a l’empresa nord-americana Raytheon i a la francesa Thales, que fabriquen, entre d’altres, municions clúster, que tenen el mateix efecte que les mines antipersona, raó per la qual s’està demanant internacionalment la seva prohibició. Cal fer-se ressò també de la participació del BSCH en crèdits a EADS, principal empresa europea d’aviació militar; o que tres caixes d’estalvis (Caja Madrid, Caja Asturias i Caja Cantabria) siguin els accionistes majoritaris d’INDRA, la principal indústria d’innovació tecnològica en electrònica de l’Estat espanyol, que dedica entre un 40 i un 60% de la seva activitat a la producció militar. Per altra banda, gràcies a la informació sobre els intermediaris financers de les exportacions d’armes que, a diferència del Govern espanyol, sí que dona el Govern italià quan informa anualment sobre les exportacions d’armament, hem pogut saber que el BBVA participa de manera molt important en les exportacions italianes d’armes, com demostra que el 2002 va intervenir en el 29,60% del volum total d’exportacions d’armes italianes.

Tenim dret a saber. No es pot seguir ocultant la implicació de bancs i caixes d’estalvis en el negoci de les armes. El Govern ha de donar informació sobre la intermediació financera a les exportacions d’armes i les entitats han de donar informació a clients i inversors sobre la seva participació en el negoci de la guerra.

No amb els nostres diners! Com a estalviadors hem de saber on dipositem els nostres diners i exigir a les entitats financeres transparència. En un moment en què les grans empreses volen mostrar-se davant la societat com a empreses socialment responsables, és el moment de demanar-los responsabilitat i que es retirin del negoci de les armes.