Observatori sobre desarmament, comerç d'armes, conflictes armats i cultura de pau
joomla templates top joomla templates template joomla

Desarmar la Banca

Escrit per Pere Ortega on . Posted in Indústria i comerç d'armes

La banca juga un paper fonamental en el finançament de la cadena productiva de béns i serveis, i en el desenvolupament econòmic. Per tant, no hi ha cap dubte de la necessitat de les finances per posar en marxa un sistema econòmic que permeti assolir un nivell de benestar social que superi les desigualtats del món actual i ens permeti somiar en una societat al servei de les persones. Però una cosa són els somnis i una altra la realitat del món capitalista actual, o­n la banca juga un paper clau en l’especulació sense límits per obtenir lucre.

Tant, que no hi ha escàndol d’expoliació de recursos, de corrupció, o de delicte lligat a les màfies de la droga, del tràfic d’éssers humans o d’armes, sense el paper que juguen els anomenats “paradisos fiscals”, repartits per tots els racons del planeta, o­n una banca sense escrúpols empara el diner provinent de l’economia delictiva.Pere Ortega. Materials de Treball núm 32 (setembre 2007)

Però no solament és un problema de “paradisos fiscals”, també en els països “desenvolupats” i “democràtics” tenim deficiències per resoldre, ja que malgrat que la corrupció pot ser inferior, hi ha una moral camuflada que permet que el món financer actuï a l’empar d’una llei que, en algunes qüestions no té legitimitat social, com per exemple la corrupció immobiliària; o el cas que ara ens ocupa, la indústria militar i l’exportació d’armes. De fet, la vinculació entre món financer i la indústria militar és molt més estreta que la de la resta del món empresarial. Això és degut a dos fets que caracteritzen de manera especial la indústria de guerra a Espanya: (a) el primer és generalitzable a qualsevol tipus de comerç d’exportacions, perquè cap empresa inicia una venda a l’exterior sense que una entitat de crèdit financiï i emeti una certificació que doni seguretat de cobrament de l’operació. Fet que s’agreuja per la llei que regula les exportacions de material militar en considerar-les “secret d’estat” i les sotmet a un estricte control perquè suposadament poden afectar la seguretat de l’Estat, (b) el segon té a veure amb la dependència de les indústries militars de l’Estat espanyol i del Ministeri de Defensa, atés que és el principal i únic client. És el secular vici de manca de liquidesa de l’Estat central i el consegüent retard en el compliment dels compromisos de pagament que es retarden molt en el temps. Fet que obliga les empreses i indústries a buscar en la banca un finançament que permeti suportar els ajornaments que en molts casos superen l’any. Despeses de finançament que, evidentment, acaben repercutint sobre el cost del producte, és a dir, l’arma.

Els dos casos obliguen i demostren l’existència d’una estreta vinculació comercial entre la banca, les indústries militars i també els diferents ministeris de l’Estat espanyol implicats en les autoritzacions de les exportacions militars. Però, alhora, hi ha un tercer factor que també entorpeix conèixer amb exactitud dades del sector industrial militar lligades a les exportacions d’armes. Aquest factor està lligat al secretisme que envolta tota la producció i el comerç d’armes: les entitats bancàries i de finançament no faciliten informacions sobre les seves operacions escudant-se en el secret bancari vigent. Com que la llei no és igual a tot arreu, i ha altres països que sí que informen de les exportacions d’armes i de la banca que empara les operacions.(1) Però, en canvi, no poden amagar la vinculació de propietat amb les indústries militars, ja que aquí sí que hi ha transparència, obligada per la llei, que regula la propietat mercantil. Si consultem el seu registre podem conèixer amb detall els lligams de la propietat accionarial de les empreses i les indústries de guerra espanyoles, i també quins són els principals bancs o­n operen aquestes indústries.

El primer fet que sorprèn és veure la nombrosa presència de caixes d’estalvis entre els accionistes de les indústries militars. Això sorprèn perquè les caixes d’estalvis són entitats financeres que per llei tenen una funció estrictament social i sense ànim de lucre. En canvi, tenen una forta vinculació amb indústries que fabriquen artefactes que serveixen per matar i fer la guerra. Aquest és el cas de Caja Castilla-la Mancha que està vinculada amb tres empreses que treballen en el sector militar: Aernnova (antiga Gamesa Aeronàutica), un 80% a través de Sinergy Industry and Technology, i directament de Tecnobit i ICSA; Bancaja amb Amper; Bilbao Vizkaia Kutxa, Caja Ahorros de Guipuzcoa y San Sebastian, i Caja de Ahorros de Vitoria y Alava amb CAF, indústria de fabricació de ferrocarrils però que a la vegada col·labora en la producció de blindats amb Santa Bárbara General Dynamics, i CajaSol (Cajas de San Fernando, Huelva, Jerez y Sevilla) y Unicaja (Cajas de Ronda, Cádiz, Almería, Málaga y Antequera) que fan amb SACESA (per saber el tipus de producció es pot consultar la Taula 1).

Figura 1. Connexions accionarials d'entitats financeres i el negoci de les armes

El cas més cridaner és el d’Indra, potser la més important indústria d’innovació tecnològica en electrònica de l’Estat espanyol. Aquesta empresa participa en la majoria dels grans projectes militars del Ministeri de Defensa: sistemes de tir, defensa i guerra electrònica, simuladors de vol, avions Eurofigther i A400M, fragates F-100, helicòpters Tigre, blindats Leopard i tota mena de míssils. Indra està participada per caixes d’estalvi, com Caja Madrid, Caja de Asturias i Caja Ahorros Santander,que en el seu conjunt són els accionistes majoritaris.

En la Taula 1 es mostra la vinculació de propietat entre la banca i les indústries militars el juny de 2007. De la qual es desprèn que el banc amb una presència més estreta en les indústries de guerra és el BBVA,(2) present de manera directa a Indra i Hispasat, però també de manera indirecta a través d’Iberdrola a Ibérica del Espacio i RYMSA, i a través del seu percentatge a Indra, Hispasat, Hisdesat i Inmize. El BBVA ha participat en el passat, fins al 1998, amb un 2% a través d’IBV en Industrias y Turbopropulsores (ITP), fabricant del motor del Eurofighter. També va participar amb un 25,78%, fins l’abril de 2006, en GAMESA Aeronàutica (avui Aernnova), fabricant per a EADS de fuselatges i ales de l’avió de transport militar A400M. Finalment, el BBVA va adquirir un 5,26% d’Amper(3) i pocs dies més tard el va vendre.(4)

El cas més sagnant és el de Explosivos Alaveses (EXPAL) controlada per Ibersuizas i Vista Capital. Darrera de Ibersuizas figura el Banc Pastor el qual amb un 15% controla aquest grup inversor; i en Vista Capital està amb un 50% el BSCH (Banco Santander Central Hispano). Aquesta indústria, que forma part del consorci d’Unión Española de Explosivos (UEE) avui denominada Maxam Grup, es dedica a la fabricació de tota mena d’explosius, bombes, espoletes i les molt perilloses clústers, una bomba de fragmentació agermanada a les mines antipersona ja prohibides a Espanya, que obre la seva càrrega mortífera abans d’arribar a terra i dissemina múltiples petites bombes que moltes vegades no exploten i és converteixen de facto en mines antipersona, ja que perduren en el temps i causen múltiples víctimes entre la població civil. Aquest artefacte és motiu d’una campanya internacional (en la qual el Centre Delàs està implicat) que busca la prohibició de la seva fabricació i exportació. Expal, empresa amb pèrdues continuades durant els últims anys, va tancar la seva factoria a Vitòria, i va traslladar la producció a altres fàbriques del grup UEE (Fabricaciones Extremeñas, Bresel, i Explosivos de Burgos), o­n continua la producció de mortíferes bombes de guerra. L’exportació cap a tercers països es realitza sota el nom d’Expal, amb oficines a Madrid. Aquest és el tipus d’indústria en la qual el Banc Santander i el Banc Pastor inverteixen els diners dels seus clients, i que aquests cal que coneguin, perquè alguna responsabilitat indirecta hi tenen.

Com que la guerra és un dels grans negocis d’aquesta etapa anomenada de globalització, la indústria militar és sense dubte la més beneficiada i un dels eixos que piloten l’economia capitalista global. No és d’estranyar la connexió entre entitats financeres estrangeres i la indústria militar espanyola més rendible. Així, doncs, alguns dels grans bancs mundials són alhora accionistes d’algunes de les més potents indústries de guerra en els seus països, com J.P. Morgan (EUA), primer accionista de General Electric, aquí ho és d’Amper; el Deutsche Bank d’EADS i Daymler Benz a Alemanya, aquí ho és de CESCE, i el Barclays Bank, accionista de Lockheed Martin, Raytheon i Textron, aquí ho és d’Amper. Però a la vegada, també bancs espanyols figuren com operadors financers de les dues més importants indústries de guerra de EEUU i mundials. Així el BBVA treballa per a BOEING i Lockheed Martin, i BSCH amb BOEING als quals entre altres operacions financen exportacions d’armes.

La responsabilitat social corporativa pregonada pel món de la banca queda seriosament malmesa un cop vista la vinculació amb la indústria de la guerra i el comerç d’armes. El que hauria de fer reflexionar la població a l’hora de col·locar els seus estalvis en entitats financeres que contribueixen a fabricar artefactes tan improductius com les armes i, el que és pitjor, produir guerres.

Taula 1. Connexions entre indústria militar i corporacions financeres

EMPRESES MILITARS

Corporacions Financeres i empreses participades per la banca

PRODUCCIÓ

Aernnova (antiga GAMESA Aeronáutica)( 1)

Caja Castilla la Mancha 80%

Estructures metàl·liques: fuselatjes, ales avió A400M

Amper, S.A.(2)

Arlington Capital 5,8% Bancaja( )2,18%, JP Morgan 2,08%, Clearsteam Bank( )1,26%, Caja Castilla Mancha 1,81%, Cia. Andaluza Rentas 5,16%, B.Popular 1,5% B.Sabadell 1,04%

Electrònica de defensa, participa en grands projectes militars 20/30% producció militar

CESCE(3)

BBVA 14,3% BSCH 13,95%, Banesto 6,4%, B. Sabadell 3,4% BPE 1,8%, B.Pastor 1% Deustche Bank 1% Barclays Bank 1%

Empresa de serveis i assegurances, implicada en la exportació d’armes a l’exterior

Construcciones Auxiliar Ferrocarriles (CAF)

Bilbao Bizkaia Kutxa(4) 10,8% Caja A. Guipuzcoa y San Sebastián(4) 11%, Caja Ah. Vitoria y Alava(4) 3%. Bestinver 9,96%(5), BNP Paribas(5 )47%

Modernització de blindats i carros de combat

Explosivos Alaveses, S.A. – Expal (Maxam Corp abans Unión Española de Explosivos, S.A.)(6)

Ibersuizas(13) 57,5% (participat per Unión de Bancos suizos: 19,5% i Banco Pastor: 15%) Vista Capital(7) 42,5% (BSCH 50%, Royal Bank of Scotland, 50%)

Tota classe d’explosius, bombes, clusters, fragmentació, carcasses, detonadors, espoletes, etc.

HISPASAT, S.A.(8)

BBVA 10,75%

Informació militar via satèl·lit

HISDESAT(8)

BBVA (1,56%) a través de Indra 7%, BBVA (10,75%) a través de Hispasat 43%

Indústria de comunicació per satèl·lit amb aplicacions militars (Ariane)

INMIZE (MBDA)(8)

BBVA (1,56%) a través de Indra) 40%

Principal fabricant de tota classe de missils per a avions, helicòpters i bucs de guerra en Espanya i Europa

Ibérica del Espacio, S.A.(9)

Iberdrola(10 )5,65%

Enginyeria aerospacial militar

Internacional de Composites (ICSA)( 8)

Caja Castilla La Mancha 20%

Aeronàutica de defensa 8% producció militar

INDRA, S.A.

Caja Madrid(5)14,98% Barcklays Bank(5) 5,15% Caja Ah. Asturias(5) 5% Fidelity International(5) 2,8% Chase Nominees(11) 10,08%( )State Street Bank(11) 6,5%, Chase Manhatan(11) 5%, BBVA(2 )1,56%, JP Morgan(2) 5%, Caja Cantabria(2) 1,2%, BSCH(2 )0,92%, Citigroup(2 )1,96%, Deusteche Bank(2) 1,6%, AXA(2) 1,27%, Comerzbank(2) 1,53%

Simuladors de vol, sistemes de tir, defensa electrònica, Eurofigther, fragates F-100, helicòpters Tigre, blindats, missils . 40/60% producció militar

RYMSA (Radiación y Microondas, S.A.)(6)

IBV(10) 65,69%

Comunicacions espai i defensa. 30% producció militar

Sociedad Andaluza de Componentes Espaciales, S.A. (SACESA)( 14)

Caja Sol 10% Unicaja 5%

Components aeronàutics, ensamblatjes i panels

Tecnobit – Comites Comunicaciones, S.A.(12)

Caja Castilla La Mancha 48%

Tecnologies i ensinistraments militars. 85% producció militar

Elaboració: Centre Delàs, agost 2007

Fonts: 1 Cinco Días 24/4/06. 2 Registre Mercantil SABI 06/07. 3 Registre Mercantil, SABI 09/05. 4 Balanç empresa 2006. 5 www.cnmv.es 7/07. 6 Cinco Días 2/3/06. 7 BSCH (Santander, Central, Hispano) controla el 50% i Royal Bank Scotland el otro 50% de Vista Capital. 8 Registre Mercantil, SABI 6/06. 9 Registre Mercantil 08/06 einforma. 10 Iberdrola Bilbao Vizcaya (IBV) està formada pel BBVA i Iberdrola a 50%. Un 6,01% de Iberdrola és del propi BBVA. 11 Registre Mercantil 03/07 einforma. 12 Cinco Días 14/4/07. 13 El País 2/7/02. 14 El País 20/9/07

Nota: Totes les informacions de la Taula provenen en la majoria dels casos dels balanços oficials dels registres mercantils. Quan es tracta de grans empreses que cotitzen en borsa, ens trobem que hi ha contínues transaccions en la propietat d’accions que desfasen ràpidament la informació i poden alterar la participació senyalada. Aquest és el cas d’Indra o d’altres que estan sotmeses a continus moviments especulatius, a causa de la importància que tenen en sectors estratègics lligats a les noves tecnologies, empreses que operen en l’electrònica o en el sector aeroespacial (Amper, Indra...).

 

--------------

Notes:

1 Vegeu article d’Alejandro Pozo en aquest número sobre les operacions del BBVA a Itàlia.

2 Vegeu article de Jordi Calvo i Jesús Carrión en aquest número sobre la Campanya BBVA sense Armes.

3 El País 17/01/07

4 Cinco Días 1/2/07

Col·labora amb:

sipri

És membre de:

aipazenaatipbwar-resisters
lafedecmciansaican
killer-robots inewgcoms

Centre d'Estudis per la Pau JM Delàs

Adreça: Carrer Erasme de Janer, 8 (Entresol - despatx 9)
08001 Barcelona SPAIN
Tel: +(34) 93 441 19 47
Email: info@centredelas.org