Armes per a Síria malgrat tractats i lleis
NP Centre Delàs (Barcelona, 4 de juny del 2013)
Els ministres d’afers exteriors de la Unió Europea reunits a Brussel·les han acordat aixecar l’embargament d’armes existent sobre Síria. L’acord permetrà a partir de l’1 d’agost d’enguany subministrar ajut a l’Exèrcit d’Alliberament Sirià (ELS) i poder facilitar armament als rebels que lluiten per enderrocar el règim de Bashar al-Assad.
Aquesta era una qüestió llargament anunciada, perquè tant el Regne Unit com França havien manifestat en diverses ocasions la conveniència d’ajudar els rebels i contrarestar d’aquesta manera l’ajut que, per altra banda, Rússia, Iran i el grup libanès d’Hizbollah prestaven a les forces governamentals d’Assad. Per altra banda sectors de l’oposició armada ja reben ajut i armament d’Aràbia Saudita i Qatar.
El que és sorprenent és el gir experimentat pel Govern espanyol, que fins fa poc s’havia mostrat contrari a l’aixecament de l’embargament i a facilitar armes a l’ELS, perquè les armes podien anar a mans de sectors radicals del jihadisme que lluiten al seu costat. Altres països europeus mostraven el seu desacord per raons de dret internacional, per tal de no interferir en una guerra civil interna, i ajudar uns rebels que pretenen enderrocar un govern reconegut per Nacions Unides.
Aquesta decisió del Consell d’Exteriors de la UE posa de relleu, un cop més, que els interessos de política exterior dels estats estan per sobre dels tractats internacionals i les lleis que regulen la seguretat i la pau mundials.
En aquest sentit, recordem que, en l’àmbit del comerç d’armes, s’acaba d’aprovar a Nacions Unides un tractat internacional que regula el comerç d’armes mundial. Un tractat que desaconsellaria vendre armes a cap dels dos bàndols enfrontats a Síria. Més estricta és encara la Posició Comuna (PC) que a través d’un Codi de Conducta regula el comerç d’armes dels països membres de la UE, i que Espanya la regula a través d’una llei. Ambdós, Posició Comuna i llei espanyola impedeixen les transferències d’armes a països que pateixen conflictes armats o greus violacions dels drets humans. Solament per esmentar les dues condicions més significatives, perquè la resta de criteris d’aquesta PC també desaconsellarien les vendes d’armes a Síria. Posició Comuna que, no cal oblidar, es d’obligat compliment per a tots els països de la UE.
Parlem clar, el doble raser, o millor dit, la doble moral, sempre han presidit les resolucions de les potències que regeixen les relacions internacionals entre els estats, i més quan es tracta de qüestions que tenen relació amb la guerra i la pau mundial. Diem això perquè, tant l’esmentat tractat de comerç d’armes de Nacions Unides, com la Posició Comuna de la UE i la suposadament excel•lent llei espanyola que regulen les exportacions d’armes, es converteixen en paper mullat quan interessa als estats en el joc d’escacs mundial de la geoestratègia. Vaja! Que són declaracions de bones intencions de propaganda i consum polític intern de la ciutadania.
Finalment, després de dos anys de guerra civil, una solució militar és inviable i només farà allargar els enfrontaments i el patiment humà de la població. Exigim a l'Estat espanyol més esforços i voluntat real cap a una resolució negociada del conflicte sirià. I, en aquest sentit, l’enviament d’armes a Síria és una violació flagrant de la Posició Comuna que regula les exportacions d’armes de la Unió Europea, així com de la llei espanyola de comerç d’armes.
Centre Delàs d’Estudis per la Pau
