Cap a la guerra de videojoc amb víctimes reals
09 juliol 2014.- El Centre Delàs i Justícia i Pau presenten un nou informe sobre els drons militars, en el qual s’analitzen les característiques i la història dels avions no tripulats de combat, la controvèrsia generada pel seu ús per realitzar assassinats selectius i el volum de negoci que pot suposar per a la indústria militar. S’ofereix també un anàlisi de la legalitat i legitimitat dels drons militars i la intenció del seu ús extensiu en els conflictes armats de les pròximes dècades.
Els autors argumenten en l’informe que èticament és inacceptable l’ús de drons per atacar objectius militars perquè banalitza la guerra, la facilita i elimina la capacitat de discerniment d’una persona en acció de combat en el lloc dels fets al realitzar atacs mortals a través de comandaments a distància a més de 10.000 km entre executor i executat. Destaquen que l’ús dels drons militars és considerat ilegal, de forma evident pel que fa als assassinats selectius realitzats sense detenció ni judici previ, i en aplicació del Dret Internacional Humanitari per l’enorme dificultat de distingir entre civils i combatents tot i estar en situació de conflicte armat.
Finalment, l’informe analitza la responsabilitat que la indústria militar pot tenir en el desenvolupament i posterior ús generalitzat dels drons armats. Milers de milions d’euros seran destinats a desenvolupar nous i més potents avions no tripulats armats. I quan s’estableixi una indústria amb cada vegada majors interessos econòmics, més difícil serà fer marcha enrera i més forta serà la pressió per la seva adquisició i ús.
L’informe desvetlla que els EEUU i Israel dominen un mercat en el qual l’Estat espanyol, amb una indústria militar líder en exportacions d’armament, tampoc vol quedar-se fora d’aquest controvertit negoci i ja compta amb desenes d’empreses relacionades amb els drons.
