Entitats per la Pau denuncien una nova iniciativa de la Comissió Europea que afavorirà la indústria de les armes i contribuirà a l’escalada militar global
El complex industrial-militar de la Unió Europea, en marxa
07-06-2017 – Brussel·les/ Barcelona
La Comissió Europea feia públic avui un nou pla per afavorir la indústria armamentística, que difumina els límits de les seves atribucions pel que fa a Defensa i aplana el camí a la construcció d’un complex militar industrial d’àmbit europeu.
Les persones que treballem per la pau, així com la Xarxa Europea contra el Comerç d’Armes (ENAAT, per les inicials en anglès), alertem que aquest és l’enèsim intent de la Comissió Europea de trivialitzar la producció d’armament i d’ampliar les seves competències en defensa de manera tramposa. “Aquestes propostes no ens duran a una major pau i seguretat, ben al contrari, incrementaran els beneficis de la indústria de les armes i exacerbarà la carrera militarista global”, adverteix Wendela de Vries, de la campanya holandesa Stop Wapenhandel (Stop Comerç d’Armes).
Un finançament addicional de la UE que sobrepassa les seves competències
La proposta legislativa presentada per la Comissió Europea preveu l’assignació de 500 milions d’euros addicionals al pressupost que ja s’havia aprovat al Pla d’Acció en Defensa de novembre del 2016. Aquests fons addicionals provindrien d’assignacions no utilitzades de 2019-2020. “És particularment preocupant que la política de la Comissió Europea sigui ara la de desviar fons no assignats a la indústria de l’armament, en lloc de destinar-los a millorar programes que ja existeixen”, es plany Ann Feltham, de CAAT-UK, la campanya britànica contra el comerç d’armes. Mentrestant, àrees crucials com el programa de Drets Humans de la Unió Europea o el de prevenció i resolució de conflictes des de la societat civil local no tenen fons suficients i reben tan sols uns 6 milions d’euros anuals de la UE.
A partir del 2021, la contribució de la Comissió Europea als fons de Defensa pujarà fins als 1.500 milions d’euros anuals. Documents interns de la UE revelaven recentment que la Comissió s’hauria reunit dotzenes de vegades amb representants de la indústria militar. “Aquestes propostes no es fan en interés de la ciutadania de la UE, més aviat en benefici d’una indústria armamentística que està alimentant conflictes armats”, assegura Bram Vranken, de Vredesactie (‘Acció per la Pau’).
La Comissió proposa fer, amb la despesa militar, una excepció a l’austeritat pressupostària
El projecte proposa, també, que les contribucions voluntàries dels Estats membre per a complementar aquest fons comunitari quedin exemptes del Pacte d’Estabilitat i Creixement. Altrament, que no es regeixin pel llindar de dèficit del 3% que els països de la UE han de respectar. “És especialment xocant que, mentre la ciutadania europea carrega amb l’impacte de les mesures d’austeritat en el seu quotidià, mentre l’educació, la sanitat, el benestar o la protecció del medi ambient són considerats una càrrega, la despesa pública en armament es consideri una inversió que mereix un “tractament especial”’, afegeix Francesco Vignarca, de la italiana Rete per il disarmo.
La Unió Europea té un paper fonamental a desenvolupar a l’hora de confrontar reptes i problemes urgents, com el canvi climàtic, la proliferació nuclear o la desigualtat creixent. I aquests problemes no es resoldran invertint més en armament. Ben al contrari, una despesa militar més elevada vol dir menys diners per enfrontar aquests reptes de forma sostenible.
Cap política dirigida per la indústria sense una visió global generarà estalvi
La política de defensa mai és una meta en si mateixa, només un instrument de la política exterior. “És per això que, mentre no existeixi una política exterior europea, serà precipitat tenir una política de defensa d’àmbit comunitari. Les dificultats per assolir un acord de mínims sobre un centre de comandament militar comú, 10 anys després del Tractat de Lisboa, demostren un cop més l’absència de voluntat política i de confiança entre els Estats membres”, critica Laëtitia Sédou, de l’ENAAT.
Sense un lideratge polític, el que queda són polítiques per a la indústria. El resultat és una sèrie de propostes que afavoreixen les empreses d’armament i propicien l’exportació d’armes d’última generació -pagades amb diners públics- a països no membres. “I tampoc no hi haurà estalvi. Els països europeus membres de l’OTAN es van comprometre a augmentar la seva despesa militar fins a assolir el 2% del seu PIB, i la contribució als fons europeus serà un agregat a la despesa nacional. Quin país acceptarà deixar de banda la seva pròpia indústria de defensa en favor de la del veí?”, afegeix Jordi Calvo, del Centre Delàs de Estudis per la Pau.
Això suposarà un malbaratament de diners públics i alimentarà la inestabilitat global, més que no pas contribuir a “defensar” Europa.
Més informació a la pàgina web de l’ENAAT aquí.
Segueix la nostra campanya #NoEUmoney4Arms a Facebook i Twitter (@ENAAT)
La Xarxa Europea contra el Comerç d’Armes (ENAAT) va ser fundada l’any 1984 i comprèn grups i individus que s’oposen al comerç d’armes per ser una amenaça a la pau, a la seguretat i al desenvolupament. L’ENAAT uneix 16 campanyes nacionals i grups d’investigació de 13 Estats europeus, i 3 organitzacions europees i internacionals.
Contacte:
Jordi Calvo (Coordinador del Centre Delàs d'Estudis per la Pau) - Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. - 934411947
Més referencies:
European military industry: EU, give us 3.5 billion euros for military research -
<http://stopwapenhandel.org/node/1844>
http://www.euractiv.com/section/security/opinion/mon-eu-should-give-more-funds-to-peace-not-subsidise-thearms-industry/?nl_ref=19904567
http://www.euractiv.com/section/global-europe/opinion/how-the-arms-industry-is-staging-a-european-coup/
http://www.euractiv.com/section/defence-policy/opinion/eu-defence-policy-ready-for-psychiatric-treatment/
