Aprovat el tractat de les Nacions Unides que prohibeix les armes nuclears al món
Ens emociona compartir una bona notícia en la lluita per un món desarmat i en pau. Divendres dia 7 de juliol s’aprovava a les Nacions Unides l’esborrany de tractat que prohibeix les armes nuclears, amb els vots a favor de 122 països. Un tractat que feia 70 anys que s’esperava, com va destacar Elayne Whyte Gomez, la presidenta de la conferència de les Nacions Unides que ha estat negociant aquest tractat vinculant. Previsiblement, cap dels 9 països que se sap o se sospita que posseeixen armament nuclear (Estats Units, Rússia, Gran Bretanya, Xina, França, l’Índia, Pakistan, Corea del Nord i Israel) van donar suport al tractat o van ser presents a la sessió. Pel que fa als Estats europeus, la gran majoria no hi van donar suport, amb les excepcions d'Àustria, Irlanda, Liechtenstein, Malta, Suècia i Suïssa. Els Països Baixos van ser l’únic país en emetre un vot contrari, mentre que Singapur es va abstenir.
El tractat (que podeu llegir en aquest enllaç) prohibeix a les nacions signants que desenvolupin, provin, transfereixin, posseeixin, exportin, usin o que fins i tot amenacin amb usar armes nuclears. No podran -resa el text- ajudar, encoratjar o induïr ningú a incorrer en cap d’aquestes activitats ni permetre la instal·lació i us d’armament uclear al seu territori per part d’altres Estats.
El 20 de setembre de 2017 s’obrirà el període d’adhesions al tractat, que ha de ser signat i ratificat per 50 Estats i un cop fet aquest tràmit, entrarà en vigor i s’hi podran sumar més nacions, fins i tot aquelles que posseeixin armament nuclear, sempre que accedeixin a desactivar-les i destruir-les en un període de temps determinat, ja que el tractat és legalment vinculant.
Alguns dels països que posseeixen armament nuclear en l’actualitat s’han oposat al tractat durant tot el procés de negociació, amb la justificació que una iniciativa d’aquest tipus afebliria els mecanismes existents de desarmament i, concretament, el Tractat de No Proliferació Nuclear (TNP) de 1968, que ha estat repetidament criticat perquè el seu objectiu era únicament limitar el desenvolupament d’armes nuclears més enllà d’aquells països que ja les posseien en el moment de l’aprovació del tractat de no-proliferació. I, en tot cas, fins i tot en això ha estat inefectiu.
Reiterem l’alegria i la importància de l’aprovació d’aquest acord, com a membres actius de la Campanya Internacional contra les Armes Nuclears (ICAN), malgrat que cal treballar perquè el signin i ratifiquin els Estats nuclearment armats. Creiem, com ja vam expressar en aquesta nota publicada al web del Centre Delàs, que l’aprovació del tractat servirà per forçar a d’altres estats a signar-lo.
Per últim, continuem exigint al govern espanyol que rectifiqui la seva posició i que s’adhereixi al tractat un cop aquest s’obri a adhesions i rectificacions.
