La campanya Banca Armada torna a denunciar a la Junta d'Accionistes de Bankia el seu suport a la indústria de les armes
L’entitat financera Bankia ha destinat en els darrers cinc anys més de 125 milions d’euros a finançar deu empreses del sector armamentista. Així ho han explicat dos membres de la Campanya Banca Armada, David Montesinos García i Juani García Juárez, que han participat a la seva junta d’accionistes que s’ha celebrat avui a València.
Com ha explicat David Montesinos, l’empresa que ha rebut més finançament (concretament, 55 milions d’euros en crèdits) ha estat, un any més, MAXAM, un dels fabricants d’explosius militars més gran del món. Aquesta empresa espanyola fabrica explosius civils i militars: municions de morter, de calibre mitjà, d’artilleria i d’armes lleugeres; granades subaquàtiques; i bombes lapa, entre d’altres. A més, els exporta a països com ara Arabia Saudí, que està implicat des de fa anys a la guerra del Iemen. Cal recordar que aquesta empresa va ser responsable de la fabricació de mines anti-persona i bombes de dispersió, que no va deixar de produir fins que no es va fer explícita la prohibició d’aquest tipus d’armament.
Una altra de les empreses finançades és NAVANTIA, la principal fabricant espanyola de bucs de guerra que ha rebut més 30 milions d’euros en crèdits. Es dedica a la construcció naval militar per a les armades d’Espanya, Noruega, Veneçuela, Xile, i Malàisia.
L’espanyola INDRA ha rebut de Bankia més de 35 milions i mig d’euros en fons d’inversió, crèdits i bons. INDRA dedica el 27% de la seva producció a desenvolupar electrònica militar, simuladors de vol, sistemes de tir i de defensa electrònica. A més de subministrar armes i altres equipaments militars que alimenten els conflictes armats que obliguen a milers de persones a fugir de les seves llars buscant refugi en altres països, INDRA es beneficia per partida doble del drama de la guerra i de les persones refugiades, ja que també ven els equips de seguretat i control de fronteres per evitar l’entrada de les persones en busca d’asil al territori de la Unió Europea. La indústria del control migratori reporta importants guanys a empreses finançades per BANKIA.
Finalment, destacar OESIA, que ha rebut de Bankia gairebé tres milions d’euros en crèdits. És una empresa espanyola que desenvolupa tecnologia aplicada al sector militar, com els simuladors d’artilleria de campanya que s’utilitzen en nombrosos exèrcits o com els sensors de cerca i seguiment per infrarojos necessaris per a la cerca i detecció automàtica de blancs.
La resta d’empreses finançades han estat Airbus Group, Rheinmetall AG Thompson, Rolls Royce Honeywell, Leonardo, United Technologies i Thyssenkrupp.
La campanya, integrada actualment per vuit organitzacions -Centre Delàs d’Estudis per la Pau, SETEM, Justícia i Pau, ODG, Col·lectiu Rets, AA-MOC, FETS i Novessendes- té com a objectiu denunciar davant d’accionistes i els mitjans de comunicació els vincles d’aquesta entitat amb la indústria de l’armament per sensibilitzar la societat sobre els vincles d’aquestes pràctiques financeres amb les tragèdies humanes conseqüència dels conflictes internacionals.
La setmana passada, tres activistes de la campanya van participar a la junta del BBVA que es va celebrar a Bilbao, tot i que l’organització els va impedir dur a terme els discursos de denúncia que portaven preparats, a pesar de complir amb els requisits legals per fer-ho (la delegació de vots de nombrosos accionistes crítics amb la relació de l’entitat amb les empreses d’armament). El proper 28 de març activistes de la campanya participaran a la de Banc Sabadell i durant el mes d’abril, a la de Banco Santander i Caixabank.
Pots veure les intervencions dels membres de la campanya i la resposta del president de Bankia José Ignacio Goirigolzarri aquí.
