L'International Peace Bureau i el Centre Delàs valoren en roda de premsa les noves dades sobre despesa militar mundial del SIPRI, que revelen un nou augment que assoleix els 1,8 bilions de dòlars
El Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI) ha publicat avui 29 d'abril noves dades sobre la despesa militar global corresponents a l'any 2018, que creix per tercer any consecutiu i assoleix els 1,822 bilions de dòlars, 83 mil milions més que l'any anterior. Aquest augment ha passat d'un 1.1% a un 2.6% en termes reals. La militarització, per tant, s'està accelerant de manera alarmant just en un moment de greus emergències climàtiques i socials.
En el marc del Dia Global d'Acció sobre la Despesa Militar (GDAMS per les seves sigles en anglès), la reconeguda organització internacional de pau Internacional Peace Bureau (IPB), conjuntament amb el Centre Delàs d'Estudis per la Pau -que acull l'oficina de l'IPB a Barcelona-, han organitzat una roda de premsa per valorar les noves dades de despesa militar i els reptes que la progressiva militarització presenta al nou govern espanyol.
Aquesta tendència de creixement està liderada pels EUA, que han augmentat la seva despesa militar fins als 649 mil milions de dòlars, un 4,6% més que l'any anterior, sent per molt el país amb major despesa militar al món i representant el 36% de la despesa militar mundial el 2018. La seva despesa militar és equival a la dels 7 següents països amb major despesa militar. En segon lloc està la Xina que va augmentar la seva despesa en un 5,0% fins als 250 mil milions, la qual cosa representa el 14% del total mundial. Els Estats Units i la Xina junts representen la meitat de la despesa militar mundial. Els segueixen Aràbia Saudita, l'Índia, França i Rússia.
Una agressiva i antiquada política internacional, basada en l'amenaça, la desconfiança mútua i la competitivitat, sembla estar estimulant augments en la despesa militar tant d'aliats com de rivals (percebuts), la qual cosa augmenta la polarització entre les potències globals i les seves àrees d'influència, i exacerba la carrera armamentista. "Hi ha un creixement de la despesa militar present en totes les regions del món. Aquest augment ens porta a una carrera armamentista a l'estil Guerra Freda però amb més blocs, un escenari de confrontació que porta al creixement de la despesa militar en altres països”, ha destacat Jordi Calvo, vicepresident de l'IPB i coordinador del Centre Delàs d'Estudis per la Pau.
Malgrat la disminució de la despesa militar a Rússia, les percepcions d'amenaça cap a Moscou expliquen els augments en molts països d'Europa de l'Est i Central. Al mateix temps, la despesa militar a Àsia i Oceania ha tornat a augmentar, i això significa tres dècades de creixement continu, alimentat per les tensions entre països i entre la Xina i els Estats Units.
La despesa militar dels 29 membres de l'OTAN va ser de 963 mil milions de dòlars, el 53% de la despesa militar global, la qual cosa podria en part respondre, a més de la creixent tensió, a les demandes d'una major despesa militar per part de Trump.
Espanya es manté en el lloc 16, amb una despesa de 18.200 milions d'euros l'any 2018. "Segons els càlculs del Centre Delàs -que inclouen partides amagades en altres ministeris a part del de Defensa- la xifra gairebé assoleix els 20.000 milions d'euros corrents", ha afegit Jordi Calvo. D'altra banda, el coordinador del Centre Delàs ha destacat l'important impuls que el sector públic espanyol ha donat al complex militar industrial espanyol, aconseguint que Espanya sigui el setè exportador d'armes del món, amb clients preferencials tan controvertits com l'Aràbia Saudita, havent contribuït considerablement a les capacitats bèl·liques d'un país que està implicat en la guerra del Iemen.
En la línia de les demandes de la Campanya Global sobre la Despesa Militar, que promou els GDAMS i que reclamen la reducció de la despesa militar i la inversió en necessitats socials, Luca Gervasoni, president de Lafede.cat, ha qüestionat quines haurien de ser les prioritats de l'Estat espanyol en matèria de política exterior, posant alguns exemples com “el canvi climàtic, la fam al món, les desigualtats mundials, la vulneració de drets relacionada amb el creixent de l'autoritarisme arreu”. En aquest sentit, Gervasoni ha afegit que "tenint en compte les dades sobre despesa militar, que no hi hagi recursos per a la cooperació internacional és altament discutible".
Claudia Bosch, representant de Rebel·lió o Extinció XR Barcelona, que és part del moviment global pel clima Extinction Rebellion, ha alertat que "els efectes del canvi climàtic ens porten a escenaris de conflicte, que combinat amb un augment de la despesa militar, pot conduir-nos a un context d'encara major conflictivitat". Ha destacat també el cost d'oportunitat que suposa destinar recursos al sector militar en lloc d'afrontar l'emergència climàtica, així com l'impacte ambiental de l'activitat militar.
D'altra banda, Pepe Beunza, primer objector de consciència polític de l'Estat espanyol, ha posat en context la lluita per la reducció de la despesa militar a Espanya. "Des del moviment d'objectors de consciència al servei militar vam aconseguir reivindicar en aquell moment la demanda 'despesa militar per a despeses socials' i encara la continuem reclamant", ha explicat Beunza. D'altra banda, l'històric activista ha desmuntat el fals dilema del pa o les armes que s'utilitza per a justificar la despesa militar per la creació d'ocupació que suposa, que Beunza ha considerat “pura demagògia, ja que està provat que la inversió en serveis socials com l'educació genera sempre més ocupació”.
Aquesta roda de premsa ha estat una de les quatre que s'han celebrat (Barcelona, Berlín, Seül i Sydney) amb motiu del GDAMS, que coordina accions a tot el món des del passat 13 d'abril i fins al 9 de maig. Aquesta campanya del International Peace Bureau treballa per a l'acció i la sensibilització entorn de la necessitat de reduir la despesa militar i redirigir-la per a cobrir les necessitats humanes i mediambientals.
